Cristina Valentí

Foto: 

Cedida
La periodista i gestora cultural Cristina Valentí

Cristina Valentí: “Hi ha persones que diuen que no els agraden les sorpreses i repeteixen"

Parlem amb l’organitzadora del festival Quart Cultura Secreta
Roser Regolf
,
04/12/2018
Arts
Mentre alguns macro festivals busquen l’expectativa del seu públic amb infinits avançaments de cartell, un altre sector cada cop més multitudinari compra viatges i experiències sorpresa on no se’n desvela el destí fins a l’últim moment. Un fet que ve a dir que, de tant en tant, ens agrada deixar-nos portar i que siguin els altres qui organitzen les coses. Del Quart Cultura Secreta només se’n sap la data, i fins al mateix dia de l’esdeveniment, poca cosa més. Una iniciativa que ens arrenca de la quotidianitat diària per conèixer nous artistes i espais patrimonials d’un petit poble del gironès. Un espectacle al qual l’espectador confia el seu temps als impulsors, la periodista i gestora cultural Cristina Valentí i el compositor Miguel Fernández. Ells dos, amb el suport de l’Ajuntament de Quart, busquen divulgar els talents desconeguts de les diferents arts escèniques mantenint l'intriga fins l'últim moment. Parlem amb Cristina Valentí (Girona, 1982) per descobrir què es trobaran els còmplices i la resta de públic el pròxim 16 de desembre.
“Per sobreviure hem d’estar organitzats i això fa que es perdi la màgia de deixar-te sorprendre”

- Cada esdeveniment és un misteri fins al moment de l’espectacle. Com se us acudeix la idea?
Va ser molt de sobte. Una nit d’insomni se’m va ocórrer la idea: en mitja hora vaig escriure tot el projecte. Al meu cap tenia moltes referències d’altres llocs i d’altres temps. A més, nosaltres també havíem començat en aquell moment a fer “home concerts”, on de tant en tant venien artistes a casa i celebràvem un concert per a nosaltres i els amics, bàsicament. I vam pensar que allò ho havia de gaudir tothom, i que als artistes tampoc els hi aniria malament fer un altre concert, ja que paraven a Quart. I així va començar tot.

- Per què escolliu aquest format?
El fet que l’espectador no sàpiga on va ens va semblar atractiu. En el meu cas, d’ençà que tinc fills tot ha d’estar sempre molt ordenat. Per sobreviure hem d’estar organitzats i això fa que es perdi la màgia de deixar-te sorprendre. I la veritat, és fascinant com a un poble petit com és Quart sempre ens acabem reunint al voltant dels espectacles un mínim de 80 persones.

- Les coses que no sabem creen més expectativa?
Totalment. Fins i tot hi ha persones que diuen que no els agraden les sorpreses i repeteixen. Els humans tenim curiositat, i tot i que també tenim el risc que la sorpresa no agradi, això també ens pot passar amb un espectacle programat.

- Com us organitzeu el dia de l’esdeveniment?
A mesura que s’apropa la data, els còmplices comencen a rebre informació a través de la llista de difusió que tenim a WhatsApp. Se’ls proporciona detalls com la data de l’acte, algunes recomanacions, com si poden venir amb nens o no, i la durada de l’espectacle. Després, acordem un punt de trobada, que sol ser pròxim al lloc on es farà, i un cop allí tots es desplacen al lloc indicat.

- Qui són els còmplices?
És una forma divertida i simpàtica d’anomenar les persones que participen en els esdeveniments. Qualsevol persona pot venir a un espectacle de Quart Cultura Secreta, però només els còmplices que formen part de la nostra llista de difusió tenen accés abans que la resta a la informació i el dret prioritari a reservar, ja que les places són limitades. Si després encara queden places, les oferim a l’altra gent per les xarxes socials.

- Quants de còmplices sou actualment?
A la llista de difusió de WhatsApp tenim apuntades unes 270 persones.

- Tret dels que formen part d’aquesta llista, vosaltres no podeu fer avançaments de cartell i aquest tipus de coses que s’utilitzen normalment com a reclam. Com us doneu a conèixer?
Això ho tenim establert des del principi. El que fem és que creem vídeos que resumeixen molt bé l’experiència, per formar una expectativa entre el públic. Els artistes que portem són molt bons, però no són súper coneguts. Llavors aquest rerefons secret també ens serveix per descobrir a la gent altres grups de música o teatre que de normal no haguessin anat a veure. Un cop acabats els espectacles, també fem enquestes per saber què els ha semblat l’actuació... i fins ara tenim molt bones notes.

- Hi ha esdeveniments que un any abans del festival ja treuen avenços de cartell. Li donem massa importància a la programació?
No, a mi personalment ja em sembla bé. Han d’existir diferents tipus de propostes culturals, i cadascú ha de tenir la seva manera de comunicar-se amb el seu públic. Però també crec que hi ha un nombre important de persones que ja hem viscut i seguim vivint els festivals, però alhora estan buscant algun tipus d’experiència complementària...

- Allunyar-se d’allò més comercial, per exemple?
En el nostre cas, per exemple, Quart és un poble petit que hi ha al costat de Girona. És a dir, tampoc tindria sentit que haguéssim organitzat un festival molt gran en un poble així. A més, també és un poble que té molts nens i nenes i s’organitzen coses per a ells, però en canvi falta programació cultural per a adults. El que ens allunya una mica dels altres formats és que a Quart Cultura Secreta el públic pot interactuar amb l’artista, i això fa que cada persona se senti com si estiguessin actuant només per a ells.

- I en aquest aspecte suposo que han sorgit experiències interessants...
Un cop, un dona del públic es va alçar al final d’un espectacle i va demanar als músics una cançó tradicional catalana. Els artistes, que eren el grup Lauranun, cantaven cançons del món, també catalanes i occitanes, però desconeixien la cançó que la dona els hi havia demanat. Així que la dona es va posar a cantar, i bona part del públic la va seguir. Va ser una sorpresa, i el grup els va acompanyar instrumentalment, improvisant, clar.

- Una cosa que en un festival multitudinari no es pot ni arribar a pensar.
L’artista no ha de marxar entre bambolines, sinó que es pot abraçar amb el públic, i això genera coses molt maques. No volem que l’artista estigui a l’escenari i el públic separat per 3 o 4 metres. Intentem trencar aquesta barrera.

- Parlant dels artistes, quin criteri seguiu per escollir el tipus d’espectacle que oferireu en cada ocasió?
Busquem tocar diferents formes d’expressió artístiques, buscar propostes singulars que no es puguin trobar a la majoria de llocs. Però alhora també escollim espectacles que creiem que puguin estar a l’abast de tothom, perquè no volem ser un festival únicament per a gent elitista o experta en un sector concret. Volem descobrir al públic diferents propostes que ells no triarien si poguessin i fer-los oblidar tots els prejudicis. Un exemple és la dansa, que és una de les arts més minoritàries.

- I la qualitat?
Evidentment, aquest és el primer criteri. Però és que hi ha molt per escollir, no ens arriben propostes que hàgim de descartar.

- Pel que tinc entès, també doneu molta importància als escenaris, per això tampoc els desveleu.
Sí. Intentem que siguin llocs singulars, o bé bonics, o bé amb un valor cultural o patrimonial que valgui la pena ensenyar a persones que no hi han estat mai. Busquem sorprendre amb el lloc i amb propostes interessants. La cultura cap a tot arreu.

- Fins ara, en quin tipus d’espais heu programat esdeveniments?
Quart és un poble terrisser, per això el primer Quart Cultura Secreta el vam fer en una fàbrica de terrissa, davant d’un forn centenari. Però també busquem llocs quotidians, com una perruqueria, una escola, i fins i tot alguns racons a l’aire lliure, que és més complicat però va bé per a les famílies que vénen amb nens. Per això, ara al desembre estem preparant una edició “mini”.

- Exclusivament per a infants?
Els adults ens podem arriscar amb propostes sorpresa per a nosaltres mateixos, però volem controlar el que veuen els nostres fills. Volem posar un filtre, però com molts ja han vingut a algun espectacle per a adults ens han dit que confien plenament amb nosaltres.

- Al voltant de tot això s’estableix una taquilla inversa. Com funciona?
El preu de l’entrada el posa el públic un cop acabat l’espectacle, però això no vol dir que passem el barret i el que recollim serà el que cobrarà l’artista. Tenim a l’Ajuntament de Quart al darrere i això ens permet assegurar un sou als artistes que contractem, independentment del que la gent decideixi pagar per l’espectacle.

- És un reclam per a invitar a tothom a participar?
Ens obrim al fet que cadascú pagui el que creu que val l’espectacle que acaba de veure, sempre dins de les possibilitats econòmiques de cada persona. Ho vam fer per no tancar les portes a ningú, precisament amb la voluntat de democratitzar la cultura i fer-la accessible a tothom.

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1

Més informació: 

A

També et pot interessar