Andrea Bonet
,
05/03/2018
Arts

Rizoma i les arrels de Girona en femení

Aquesta cooperativa crea projectes culturals des d'una perspectiva de gènere
Rizoma Girona

Foto: 

Cedida
Rita Andreu i Olga Taravilla, les dues impulsores de Cultural Rizoma
Un rizoma és una tija horitzontal subterrània amb aspecte d'arrel. Rizoma també és un concepte filosòfic, que segons G. Deleuze i F. Guattari, denota una imatge de pensament, una estructura en constant evolució, que es dirigeix en totes direccions, sempre horitzontalment i privada de nivells. Cultural Rizoma és un projecte desenvolupat per Olga Taravilla i Rita Andreu, dues historiadores de l'art que fa menys d'un any que s'han constituït com una cooperativa de desenvolupament de projectes i propostes culturals i artístiques. Les seves pràctiques acoten l'enfocament cap al món contemporani, però sempre donant oportunitat a la diversitat i jugant a trobar connexions entre tot el que les envolta. Cultural Rizoma s'ha dedicat, en un començament, a incloure projectes de les dues creadores que ja havien consolidat individualment abans de crear la cooperativa, però també responen a propostes externes i encàrrecs d'altres institucions com el Centre d'Art Contemporani El Bòlit. El que més ens ha cridat l'atenció ha sigut Kultour, un projecte que inclou un recorregut alternatiu per descobrir Girona, a través de les vivències i històries d'algunes dones que hi han deixat petjada; un tour diferent que posa l'accent a les gestes que van fer algunes dames, reines i nobles però també les d'aquelles menys conegudes: dones pietoses, monges, pintores, comerciants, artesanes, prostitutes, obreres i polítiques.
"Som la meitat de la població, més o menys, la història i els fets no són només dels homes, això és una evidència, però a l'hora d'escriure pots obviar i posar l'accent on vols"

- Com va néixer Rizoma?
Ens vam conèixer estudiant un màster. Totes dues vam entrar de becàries al Bòlit a través d'una beca que donava el màster i ja van començar a sorgir projectes que vam anar desenvolupant conjuntament, tot i que erem autònomes i cadascuna tenia el seu propi itinerari. Així que vam començar a col·laborar juntes i també amb 3er Esquerra, un projecte cultural que va començar el 2014 a dins de Coespai. Vam decidir constituir-nos com a cooperativa, que per la manera que tenim nosaltres de treballar, era la fórmula que més ens encaixava.

- El vostre lloc de treball és al carrer Anselm Clavé, aquí no era el lloc on...
Sí, allà mateix! Resulta que Coespai va néixer al mateix número del carrer on, cent anys abans, hi havia hagut la mítica associació cultural Athenea, un edifici dissenyat per l'arquitecte Rafael Masó i que va ser el projecte més destacat del noucentisme. Va ser casualitat perquè els que van obrir el coworking no ho sabien això!

- El lloc deu influir en els vostres projectes! Què feu a Cultural Rizoma?
Realitzem una sèrie de projectes que desenvolupem per encàrrec: per institucions públiques, per exemple pel Bòlit treballem portant el centre de documentació i el servei de fotografia audivisual, o també el projecte de creació de públics del MOT. Hem treballat pel MAC Mataró, on ens hem encarregat de la coordinació d'un programa educatiu que té el centre que es diu Zona Intrusa, un projecte d'art contemporani portat als instituts de Mataró.

- Kultour neix del treball de recerca de màster de l'Olga, parleu-me'n.
Kultour seria un dels projectes de creació pròpia. Consisteix en posar la mirada en llocs on normalment no s'hi posa, aspectes que passen per alt. Dins de Kultour, trobem el projecte que vol explicar la història de la ciutat a través de les dones, 'Girona a l'esguard de les dones'. Tot va començar a partir d'un treball de la uni sobre la dona a l'època medieval, i vaig decidir ampliar-ho i continuar investigant moltes més dones: vaig arribar a dones que vivien abans de Crist! Volia explicar la història social, política i econòmica que afecta a les dones a través d'una mirada femenina. Després de tota la feina que comporta la recerca, i gràcies a l'empenta que em va donar Isabel Godoy, va néixer aquest projecte, amb l'objectiu final de fer que allò no quedés enterrat, sinó poder-ho fer accessible a la gent i que es pogués conèixer amb el rigor propi d'un estudi de recerca. Pensava que no s'havia de quedar només en això, en un document escrit, que podia traslladar-se a algun suport que pogués ser més útil i viu. Traslladar-ho a la pràctica.

- I es consolida el tour per la ciutat en una aplicació mòbil...
Sí, però primer vaig parlar amb l'Enric Mas, i vaig pensar que ell podia materialitzar una sèrie d'idees que jo tenia al cap convertint tot allò en una aplicació per mòbil. Va ser una feina que va anar molt bé, perquè jo tenia molta informació i ell em va ajudar a organitzar-ho per apartats: protagonistes, fotografies, resum de la visita, etc. Està tot disponible en català, castellà i anglès. La gent que contracta el tour, a més, s'emporta un souvenir: la clau d'accés a tot de contingut de la visita en l'aplicació, amb molta més informació i bibliografia recomanada. Quan obrim l'aplicació veiem un mapa amb deu punts diferents, que ens acosten a diferents protagonistes i moments de la història de la ciutat i de les dones.

- Explica’m alguna anècdota curiosa d’alguna d'aquestes dones...
Sempre m'agrada parlar d'Ermessenda, perquè va viure molts anys i va deixar una petjada important a la ciutat, de fet encara hi ha una torre anomenada de 'Carlemany', que és part del que ella considerava la seva gran obra. Al seu testament va deixar dit que volia ser enterrada allà explícitament. Ermessenda va morir l'any 1078 i encara quatre segles més tard se la recorda en una processó dedicada a ella. De fet, Pere III 'el Cerimoniós', que es dedica a fer homenatge als seus avantpassats més poderosos, per reafirmar el seu llinatge, fa esculpir el sepulcre d'Ermessenda que avui en dia veiem a la Catedral de Girona. Així d'important va ser la comitissa.

- Per què no van sobreviure tant com altres personatges masculins? 
Perquè qui tenia dret a l'educació i va escriure la Història van ser homes principalment. Som la meitat de la població, més o menys, la història i els fets no són només dels homes, això és una evidència, però a l'hora d'escriure pots obviar i posar l'accent on vols. Què és la Història? O què significa estudiar Història? Una successió de dominacions i guerres per conquerir? Una successió de grans gestes? Grans personatges que canvien el món? Ells sols? El passat és sempre una gran complexitat que pot ser interpretat i reinterpretat de moltes maneres.

- Què vol dir ser feminista?
Feminista és un terme que pot omplir-se de molts sentits i significacions, especialment en la nostra contemporaneïtat. Són moltes les teories feministes, però sempre té una connotació de lluita, de reivindicació, d'emancipació, d'assolir uns drets d'igualtat d'oportunitats. La utilització del terme feminista pertany al món contemporani, tot i que tenim exemples de totes les èpoques de dones que lluiten pels seus drets. Els primers moviments definits com a feministes són a la França del segle XVIII, en el moment de la proclamació de la llibertat, fraternitat i igualtat. Un moviment dels quals les dones són excloses. És el moment que comença a posar-se en qüestió el perquè som excloses si tots som iguals. Serà perquè tots és una paraula masculina? Dir "sóc feminista" és una alerta al sistema preestablert d'injustícies que va més enllà del gènere.

- Quins són els gestos que podem realitzar cada dia per millorar la condició de la dona?
És molt important el llenguatge, com diem les coses i on posem l'accent. Ens resulta molt complicat parlar en femení, per exemple. Dir que ets feminista a totes hores (riu) és important.  Així vas traient l'accent a la mirada patriarcal i reclames els teus drets. Mirar al passat, saber d'on vénen les coses per a poder canviar-les. Qüestionar models, qüestionar sempre és important.

- Quan veiem que en una gala com la dels Goya, la manera de fer visible la figura femenina, és portant un ventall vermell, hem de veure-ho com un mèrit o una banalització de la lluita?
Aquesta pregunta és complicada perquè no tinc televisió i no veig aquestes coses, ho vaig deixar de fer fa molt de temps. Però la dona que porta el ventall vermell significa, no? Ella ho fa per significar o per banalitzar? O només per ser visible al mitjà? Els mitjans poden ser molt banals o no. Moltes lluites acaben banalitzades als mitjans.

- Una cosa és voler tenir una igualtat de condicions, cosa justa, l’altra és pretendre ser iguals, quan no ho som. És la diferència un obstacle?
Què és ser igual? No hi ha cap ésser humà igual. Ser igual en condicions socials, econòmiques, religioses? L'únic que tenim d'igual és que naixem. Tota la resta és impensable. Que totes les persones hauríem de tenir les mateixes condicions sí, però això és aplicable a homes i dones.

Més informació: 

Facebook Cultural Rizoma

També et pot interessar