Anna Zaera
,
24/01/2019
Arts

Ingrid Riera: "He sentit 'en nom del pare, del fill i de l'esperit Sant' quan m'han vist pel carrer amb una noia"

'La noia del monyo' és un treball artístic que qüestiona les identitats afectives i la feminitat
La noia del monyo

Foto: 

Cedida
Les peces que es poden veure al Centre Cultural La Mercè
'La noia del monyo', comissariada per Maria Soler i amb obres d'Ingrid Riera, reflexiona entorn el concepte de feminitat, la recerca de la identitat i la manera com la societat accepta (o no) les diferents formes d’estimar i de viure la sexualitat. En total són 18 obres delicades, subtils i juganeres ubicades al Centre Cultural La Mercè i també en diversos establiments del Barri Vell de Girona. La idea és que l'obra interaccioni amb l'entorn per produir totes aquelles reaccions a les que apel·la. Una reflexió que combina un espai expositiu tradicional amb comerços i botigues gironines amb l'objectiu de fer sortir la reflexió dels espais tradicionalment pensats amb aquesta idea. D’aquesta manera, segons expliquen les autores, la idea és sorprendre també aquelles persones que no anaven predisposades a contemplar una obra d’art i convidar-les a completar l’exposició si l’obra els ha despertat interès. Hem parlat amb Ingrid Riera.
"He treballat molt el tema de la dona, des de la menstruació, la bellesa o el tema de l'avortament. Però el tema de l'amor no l'havia treballat mai"

- Quan decideixes convertir la teva experiència personal en un projecte artístic?
Jo mai havia estat amb una noia i l'any passat em vaig enamorar i ella es va convertir en la meva parella. A mi em van sobtar molt totes les reaccions que va despertar aquell fet, perquè jo, com a persona que s'ho mirava des de fora, em pensava que el tema de la diversitat afectiva estava ja més acceptat. Però vaig al·lucinar amb les coses que anava sentint pel carrer. A mi, l'art m'agrada utilitzar-lo com a forma de reivindicació i per això vaig decidir fer aquest projecte. Em vaig posar en contacte amb la Maria Soler i juntes hem pensat aquesta exposició. A part del Centre Cultural La Mercè, hi ha sis establiments que tenen una obra. Pensàvem que si algú la veia inesperadament en un establiment de la ciutat, això podia ser un incentiu per després pujar a La Mercè. Era una manera de visibilitzar el tema.

- Vols posar sobre el mapa - mai millor dit - una relació entre dues dones... D'on surt la idea d'estendre-ho als establiments?
Vam decidir que fossin establiments singulars i de quilòmetre zero i que a cada establiment tinguessin productes diferents. Hi ha una botiga de conserves gurmet, una perruqueria que es dedica a temes d'oncologia, una botiga de ceràmica, etc.

- Les frases que et van dir i que et van impactar formen part de l'obra.
Els dibuixos representen la meva experiència interna i personal, i les frases tot el contrari: la visió externa. Els dos elements resumeixen aquest diàleg intern a través de les imatges i aquest diàleg extern amb les frases.

- Són frases reals? Ens en pots dir alguna?
Totes les frases són reals. Les han dit des de persones desconegudes, fins a amics, coneguts o la família mateix. Per exemple, anar pel carrer i que algú et crida: "Voleu fer un trio?". O a la família: "No li diguis a la iaia". O coses més barroeres com: "Esto es que no has probado una buena polla". També algú que ha dit: "En nom del pare, del fill i de l'esperit Sant". I després, també hi ha una discriminació per part de les lesbianes que et diuen "heterocuriosa".

- Per què elegeixes aquesta tècnica que mescla fotografia i pintura?
Jo sóc dissenyadora gràfica, i fins ara havia creat més a través del vídeo. Sempre m'ha agradat molt treballar amb textures. Ara vaig decidir treballar a través de fotografies algunes de jo mateixa amb la meva parella. Són fotografies a les quals he afegit textures realitzades amb pintures manuals posteriorment digitalitzades. De fet, és una tècnica que crea una certa ambigüitat perquè no se sap si és pintat o fet amb ordinador.


En el moment de la inauguració fent el recorregut per les botigues citades

- Recorregut inaugural?
El que volíem era inaugurar cada espai amb una peça artística. Hi ha música, poesia, performance. Amb artistes com la Gloria Garcés o la Meritxell Neddermann. La idea és donar visibilitat al talent de les artistes locals i alhora, donar a conèixer els comerços que participen del projecte i els quals tenen una obra de 'La noia del monyo' exposada.

- És la primera vegada que reflexiones sobre l'amor com un assumpte no solament íntim sinó també social?
He treballat molt el tema de la dona, des de la menstruació, la bellesa o el tema de l'avortament. Però el tema de l'amor no l'havia treballat mai. De fet, no em puc creure que encara estem en això!

- Continuaràs treballant des d'aquest punt de vista amb un vessant activista?
No m'ho he plantejat. De moment tinc ganes que aquest projecte no s'acabi aquí. Amb la Maria estàvem pensant de muntar alguna taula rodona on poder posar-hi paraules.

- Tens alguna artista o artistes referents pel que fa a la temàtica?
La Paula Bonet, que també ha treballat l'avortament. O artistes com la Marina Abramović o l'Esther Ferrer.

- D'on surt el nom de 'La noia del monyo'?
La Maria i jo treballaven juntes al Museu del Cinema i sempre ens confonen perquè sovint les dues portem un monyo. Un dia ens van dir 'Les noies del monyo', i mira, ens va agradar el nom.

Més informació: 

També et pot interessar