Marta Salvador: “Les persones tenim el mateix embolcall, tot depèn amb què l’omplis”

L’artista resident de la Volta inaugurarà l'exposició 'La pell sensible' el pròxim 9 d’abril a la plaça Assumpció

Nina Pagès

08/04/2016

Arts

Marta Salvador va venir a viure a Girona fa 3 anys i, des de llavors, ha presentat el seu treball a tres exposicions diferents al Cafè, al Cercle i al local de Restauració de la Rosa Rios. A més, actualment, és artista resident de la comunitat de la Volta. L’obra de Salvador és sempre figurativa, amb un especial interès per la figura humana, les emocions i la vida moderna, movent-se entre la il·lustració, la pintura, l’escultura i la instal·lació. Precisament, el cos humà, l’interior i l’exterior, pren forma escultòrica i artística a la nova exposició de l’artista ‘La pell sensible’, que veurà la llum el dissabte 9 d’abril amb la dansa-performance d'Ariadna Sarrats Carbó, en el marc del Mercat d’Art Km0 de la Volta.

"Sempre he sentit curiositat per l'ésser humà. Per què una persona actua tan diferent de l'altre? Per què tenim diferents reaccions davant dels mateixos fets?"

Què podem veure a ‘La pell sensible’?
Per aquesta exposició, he treballat l’interior i l’exterior del cos humà a partir de l’escultura i la instal·lació. A l’exterior, la pell apareix com a límit i com a connector amb els altres, sensible als esdeveniments. Tant, que pot canviar la nostra manera de pensar, la forma de fluir, les nostres ‘conductaes’. La pell es materialitza amb un teixit de mitja que representa la pell d’un cos. Amb aquesta pell s’ha realitzat un vídeo on apareix una dona que la vesteix, incòmoda per no sentir-la seva.

I l’interior?
A l’interior, represento les conductes amb uns conductes que poden recordar unes canonades o intestins, on flueixen aquests fluids intangibles, d’aquí el joc de paraules ‘conductaes’.
Aquests conductes apareixen a la meva obra, algunes vegades cíclics, retorçats, infinits; uns altres trencats, mal connectats. Tal com seran les conductes: maneres d'actuar en alguns moments imprevisibles, incomprensibles per als altres o fins i tot per a nosaltres mateixos.

Per què el cos humà?
Sempre he sentit curiositat per l'ésser humà. Per què una persona actua tan diferent de l'altre? Per què tenim diferents reaccions davant dels mateixos fets? Per què una persona pot ser tan cruel i la del seu costat tan empàtica? Tot això passa dins nostre, i el límit d'una persona a l'altre és la pell, és el que ens separa de la resta. La pell també és el que ens permet accedir a l'altre i sentir-lo.
En algunes ocasions, la pell pot ser postissa, com si es tractés d’una cuirassa, i no ens sentirem còmodes amb el nostre propi embolcall. Això, a vegades, és conseqüència d’una societat que exigeix certes conductes, normes i obligacions. També, pot ser per experiències pròpies, perquè tenim la pell ferida, sensible.

Durant i després del procés de creació, què has descobert sobre el nostre cos?
Crec que cada ésser té el mateix embolcall i tot depèn amb què l’omplis, i que, a vegades, intentem omplir buits amb coses que no necessitem. També, he reflexionat molt sobre algunes decisions determinants que prenem. En mig del procés d'aquesta exposició, es va suïcidar una amiga meva... Massa sensible per aquest món. La taxa de suïcidis ha superat a la d'accidents de trànsit, però ningú en parla, és massa incòmode... Alguna cosa passa amb nosaltres però no puc acabar de saber si passa dins nostre o fora.