,
25/01/2017
Art i etc

Cafè i cigarretes I

10:30 am.
Som a Vancouver Avenue, a la zona est de Medford -al comtat de Jackson, Oregon-, una ciutat que no arriba als 100.000 habitants, on passen força poques coses, en general. El Cafè més concorregut del barri es comença a emplenar de treballadors de la zona per carregar piles per la resta del matí. Una cambrera força jove deixa el cafè fumejant a cada taula mentre un home s'encarrega dels pancakes i fregits darrere la barra. A un racó del bar hi ha una parella de joves que desentonen entre la resta: Lenny i Linda, els únics personatges que no són locals ni vénen de treballar. Es troben de pas per la ciutat, són de Portland i es dirigeixen a San Francisco. La seva conversa és del més banal, però l'escoltem.

-Lenny, l'altre dia vaig trobar una aranya gegant a la dutxa. Creus que l'hauria d'haver deixat viure?
-L'aranya sabia el risc que corria, i mira... ben mirat no tothom té una mort com aquesta, amb tu dins la dutxa! Podria haver acabat a la sola de sabata de qualsevol histèric o enganxada a un pèl d'escombra. Aquesta aranya va morir amb classe, Linda, va tancar els ulls per sempre més i, quina va ser la imatge final? La Linda dins la dutxa! I et va triar a tu, així que potser li vas donar una de les millors morts que qualsevol podria desitjar...
-A San Francisco hi haurà moltes aranyes?
-Doncs la veritat és que sí... -Lenny s'emociona i va alçant el to de veu, mentre amb la mà dreta fa veure que empunya un micro- ... La més gran i temuda dels Estats Units... ... L'única i invencible... ... La més solitària de totes... ta tatatxan! La!-gran!- afició!-dels!- San!-Fran!-ciscooooo... Spiders!!!
-Oh no! En sèrio? Un equip de baseball?
-No, no, no, nena. Res de baseball, ice hockey!
-Ice Hockey? A San Francisco?
-Sí, però només van jugar una temporada a principis dels noranta...

La cambrera passa per la taula dels nostres personatges i els pregunta si volen més cafè. -Sí, gràcies senyoreta. -Lenny es mira fixament el fum que surt de la tassa recentment emplenada i bufa de tant en tant. Linda rebusca alguna cosa dins la seva bossa.

-Trobo que és un pal haver de sortir per fumar, no trobes Lenny?
-Sí... suposo... és com si ja no s'assemblés a les pel·lícules.
-Exacte. No he vist cap pel·li on els personatges surtin a fumar fora. Tampoc és que miri moltes i moltes pel·lis, però vaja... és com si traguéssim la part clau de tot plegat. Veus el fum del cafè? Indica que està massa calent per beure'l, ara. És just aquest el moment en què hauríem d'encendre una cigarreta per combinar un fum amb l'altre, perquè en el moment just en què el cafè es trobés al punt de temperatura, reposaríem la cigarreta damunt del cendrer i en faríem el primer glop. Llavors la cigarreta faria una tira de cendra més grossa, deixant-lo fins a la meitat...
-I aniríem combinant els dos gestos amb moviments pausats fins a acabar...
-Sí...
-I potser la tornaríem a emplenar i en fumaríem un segon.
-Acabaríem fumant compulsivament per la sobreexcitació de la cafeïna.
-Sí. Trobo que el cafè i les cigarretes són una prova infal·lible per a deduir impressions d'algú a qui no coneixes... De seguida pots saber la tranquil·litat o impaciència d'aquella persona. Algunes saben trobar la mesura, no depenen ni d'una cosa ni de l'altra. Ho fan per gust.
-Jo només fumo si bec cafè o cervesa.
-Això està bé, Linda. Si no beus cap cafè ni cap cervesa durant el dia, no fumes?
-Sí, això mateix.

El cafè ha deixat de fumejar i en fan alguns glops seguits.

-Linda, has vist una pel·lícula que es diu Coffee and Cigarettes?
-És aquella on surten molts famosos conversant?
-Ahà.
-Sí, crec que sí, aquella que hi surten els White Stripes quan encara feien veure que eren germans?
-Sí. Tinc un CD seu al cotxe. El posem i ens fumem el cigarret dins?
-Perfecte. Pago.

Lenny i Linda surten del Cafè amb el cigarret a la boca -esperant per ser encès- i les mans a la butxaca. Linda treu les claus del Mustang blau i obre la porta esquerra. Entra i seu. Lenny ocupa el lloc de copilot i remena entre els CDs escampats que hi ha dins la guantera. Finalment troba el que busca i el posa. Encén la seva cigarreta i li ofereix foc a Linda, que també ho fa mentre comença a sentir la guitarra i percussió de l'orquídia blava. Canten.

-You got a reaction, you got a reaction didn't you?

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Andrea Bonet Aldeguer va néixer a Girona durant una tardor grisa i freda de l'any 1989, des de llavors que intenta aclimatar-se. Ho aconsegueix submergint-se dins el món de l'art, de la lectura i, sobretot, escrivint.

26/05/2017
-Com t'hem trobat a faltar! Pensàvem que no et tornaríem a veure més! -Oh Lenny! Jo també creia que ens abandonava per sempre! I finalment, el tornem a tenir amb nosaltres! Quina cosa més blava i bonica!
13/04/2017
Un regne de fades
25/01/2017
10:30 am.