Cafè i Cigarretes II

Després d'unes hores de conducció des de Medford i haver reproduït al complet la discografia dels White Stripes, el Mustang Blau de Linda i Lenny decideix plantar-se. Són a l'entrada d'una localitat de pocs habitants entre Portland, el punt d'origen de la parella, i San Francisco, el seu destí final. WEED LIKE TO WELCOME YOU. Són les tres de la tarda. Lenny baixa del cotxe i estira tant com pot els braços i les cames fent un petit salt. Linda es mira al mirall del retrovisor i es recull el cabell. Després baixa i també s'estira. El cotxe ha quedat arraconat a un cantó de carretera a prop d'uns arbres.

-El millor de tot és que el lloc es digui Weed. Creus que ens emportarem alguna alegria?
-Ho haurem d'esbrinar... però abans em sembla que ens tocarà caminar una estona fins a trobar algun lloc amb algú que ens pugui ajudar.

Després de quaranta minuts caminant, veuen un rètol amb l'escrit Motel Hi-Lo Café i una gasolinera Shell al costat. Davant del motel hi ha un gran camió de color marró amb troncs d'algun arbre molt gran.

-Lenny, jo crec que del cansament hem llegit weed en lloc de wood, ja he vist uns quants camions amb troncs i té tota la pinta que el poble visqui d'això, no trobes?
-Entrem i preguntem. Estic mort, necessito un cafè.

Entren i troben una sala amb unes quantes taules de fusta. Darrere la barra un senyor d'uns seixanta anys aixeca al cap i saluda amb un Bona tarda! Benvinguts!, mentre s'eixuga les mans amb un drap que després es col·loca a l'ombro. Es posa bé la gorra on hi llegeix WEED California amb unes muntanyes dibuixades de fons.

-Bon dia!
-Com aneu joves? Heu vingut a visitar Weed?
-Doncs la veritat és que no era la nostra intenció parar-nos, però el cotxe ens ha fallat unes milles enrere i hem caminat fins aquí -diu Linda-.
-Vaja! Potser us podré donar un cop de mà més tard, mentrestant puc servir-vos alguna cosa?
-Per mi un cafè llarg si us plau, i tu Linda?
-Per mi un cafè llarg amb unes gotes de llet.
-Molt bé, ara mateix us ho serveixo. On us posareu?
-Doncs estaria bé si poguéssim seure fora, així ens fumem una cigarreta.
-Molt bé! Si voleu fer-me cas, us aconsello que sortiu per aquesta altra porta i aneu a la terrassa del darrere. Ara no hi toca el sol, però tindreu vistes directes a la Muntanya Shasta.
-És la que sembla un volcà?
-Exactament joveneta! És un volcà i encara està actiu!
-De debò? Quan va ser l'última vegada que va erupcionar?
-A finals del segle divuit, si no em falla la memòria.
-I hi ha la possibilitat que hi torni?
-Sí, és clar, però això és sempre un misteri i no es pot preveure. El que tenim és un control segon a segon de les condicions del volcà, una mica com les ràdios dels vaixells. Sortiu per aquesta porta, ara mateix faré els cafès.
-Moltes gràcies senyor!
-Em podeu dir Jerry, allà fora trobareu la meva dona Janice. Gaudiu de les vistes!

Lenny i Linda surten a la terrassa del darrere i seuen en una taula de fusta amb banc incorporat. Davant seu hi ha una esplanada de sorra amb unes quantes pick-up amb llenya carregada. Tal com deia Jerry, el sol no hi toca, però hi ha una vista directa a la Muntanya Shasta, la que ara saben que és un volcà actiu. Janice surt d'una camioneta i saluda la parella amb un Bon dia tingueu joves! Després d'espolsar-se la camisa i els pantalons, s'acosta a parlar amb ells.

-Ens passem el dia traginant fusta amunt i avall en aquest poble, suposo que haureu notat que la majoria de camionetes transporten troncs.
-Sí, però qui va pensar en el nom del poble va equivocar-se de vocal. Per què es diu Weed?
-He he. Teniu raó, molta gent jove para expressament per aquí pensant-se que s'emportarà el souvenir més alegre de Califòrnia, i en lloc d'això es troben que l'atractiu és un volcà actiu capaç de destruir-ho tot si decidís erupcionar.
-Però la marihuana és legal a California, oi?
-Sí, però ho controlen força, o això intenten, tot i que jo d'això no hi entenc... el que sí que podria explicar-vos són llegendes i mites d'aquesta muntanya misteriosa, els sé tots!

A Linda se li obren els ulls com plats. Els obre tant que es fa evident que espera impacient per sentir alguna d'aquestes històries sobre la muntanya. Al mateix moment surt Jerry amb els cafès. Lenny treu el paquet tou de cigarretes de la butxaca dreta de la camisa de quadres i n'agafa dos. Se'n prepara un a la boca i l'altra li allarga a Linda, que se'l posa allà mateix. Un cop Jerry deixa els cafès sobre la taula, les cigarretes comencen a fumejar.

-Segur que la meva dona ja us ha començat a explicar alguna història de la Muntanya...
-Crec que just començàvem, tot i que amb el vostre permís, faré una bacaineta... però si teniu la Linda com a oient serà com tenir un teatre sencer.

Lenny s'estira a un cantó de banc i Janice s'asseu al costat de Linda, que s'ha deixat anar el cabell. Recolza el cap sobre una mà mentre fa jugar els dits entre els cabells. Després d'un llarg sospir, Janice li pregunta:

-Quina història prefereixes sentir primer? La del continent Lemuria, perdut sota les aigües del pacífic, o una història dels americans nadius que explica com el foc va arribar en mans de l'home i com els coiots tenen la punta de la cua de color negre?
-Crec que m'agradaria més sentir aquesta última, la del foc i els coiots!
-Molt bé. Tinc exactament mitja hora, després hauré d'anar al centre a fer uns encàrrecs. Si voleu us porto, així parleu amb el mecànic del poble.
-Mitja hora de becaina doncs! -diu Lenny.-
-Fa molt i molt de temps els humans eren les criatures més felices de la terra i gaudien dels regals de la naturalesa durant cada estació: la primavera, l'estiu i la tardor. Un bon dia les boires nocturnes de la tardor es van allargar i les hores de llum de primavera s'escurçaven cada vegada més, fins que els homes van entendre que s'acostava una estació nova i desconeguda: l'hivern. Tot el que havia sigut felicitat es va anar convertint, a poc a poc, en por i angoixa i molta gent va morir durant els foscos i freds mesos d'hivern.
El personatge principal de la nostra historia, Coyote, era un animal que com la resta d'homes mai havia necessitat el foc per sobreviure. Un dia, travessant un poblat, va sentir com unes dones ploraven el dol pels caiguts durant l'hivern. Les seves veus gemegaven com els vents de l'oest quan travessen un crani de búfal i a Coyote se li van eriçar els pèls de tot el cos. "Sentiu com el sol ara ens escalfa les espatlles", deia una dona. "Sentiu com ens escalfa la terra amb les seves pedres quan les toquem" deia una altra. "Si haguessim tingut un trosset de sol a la nostra tribu durant l'hivern..." Sentint aquests laments, Coyote va quedar trist i abatut, i va rumiar un pla per ajudar aquella gent. Sabia que tres éssers misteriosos vivien al cim d'una muntanya: els Éssers de Foc.
-I la muntanya és aquesta d'aquí oi? -Pregunta Linda assenyalant la Muntanya Shasta davant seu-
-Exactament. El foc recobria el cos d'aquestes criatures, i sempre havien custodiat unes flames eternes i sagrades de les que tenien molta cura, procurant que mai s'apaguéssin. També s'havien encarregat d'allunyar-les de l'home, per por de deixar de ser els éssers més forts de la terra. Coyote va pensar en aconseguir el foc que guardaven aquests tres éssers per lliurar-lo als humans i així poder combatre el fred terrible de l'hivern.
Va ser així com va començar l'expedició fins la muntanya on residien els Éssers de Foc. Quan ja hi era a prop va poder veure'ls, i les tres criatures, sorpreses per l'intrús, van pensar que hi havia lladres per la zona, i desconfiats van obrir molt els ulls per evitar posar en perill el seu tresor. Quan van veure que es tractava d'un coiot, van adonar-se que no havien de témer.
Coyote va quedar-se uns dies amagat per espiar tots els moviments que aquelles criatures feien per tenir cura del foc. Va observar que el feien créixer tot tirant-li pinyes i troncs secs, però allà on va parar més atenció va ser durant la guàrdia de nit: els Éssers de Foc feien torns per tenir-lo sempre controlat, i mentre dos dormien, n'hi havia un que vigilava, fins que s'acabava el torn i tornava a descansar. Coyote va poder observar com protegien curosament el foc, tot i que hi havia un únic moment de descuit: just abans que sortís el sol, quan la boira encara ocupava tota la muntanya i se'ls veia mig endormiscats, encara submergits en els somnis de la nit.
Una matinada, aprofitant el moment de descuit de l'alba, Coyote va poder agafar un branquilló del foc etern i va endur-se'l muntanya avall. Els Éssers de Foc, desorientats pel soroll que acabaven de sentir, van córrer darrere seu, però només van aconseguir arribar a acariciar-li la cua, que es va socarrimar i per això avui la tenen ben negra. Quan Coyote va notar que l'atrapaven, per no arriscar-se a perdre el foc que transportava, va llançar el branquilló a un esquirol disposat a col·laborar amb la causa i, intentant transportar-lo a l'esquena es va cremar i se li va cargolar la cua de l'ensurt, i és així com també la tenen avui. De l'espant, l'esquirol va llançar el foc a una granota que passava per allà, i el va escapçar i també es va posar a córrer. Un dels Éssers de Foc, intentant-lo perseguir, va aconseguir agafar-se-li de la cua, i la granota, disposada a sacrificar el que fos, va deixar que li arrenqués, i és per això que avui dia les granotes no tenen cua. La granota també havia llançat aquella branca esperant que algú l'agafés, però sense saber ben bé on la tirava, va resultar que va topar amb un tronc molt gros de fusta, que va empassar-se el foc. Els Éssers de Foc, van poder-hi arribar, però no tenien ni idea de com treure el foc de dins la fusta, i després de molt barallar-s'hi, van acabar desistint. El nostre amic Coyote sí que sabia com fer-ho, i és així com ho va ensenyar als homes, que van rebre el millor regal per combatre l'hivern.
-Però com van treure el foc de la fusta? Aquesta part no l'he entès.
-No estaves dormint tu? -diu Linda-.
-La veritat és que em pensava que dormia, però un fil ha seguit connectat amb la història. Però què? Com ho van fer?
-Lenny, això no s'explica! Si no la història perd la seva màgia!
-Entesos, però si mai desapareixen tots els llumins del món, com encendrem les cigarretes?
-Doncs serà el dia que pujarem fins la cima del volcà i buscarem els Éssers de Foc.

Linda somriu a Janice i li pica l'ullet. Janice recull els cafès de sobre la taula i entra cap a dins. Lenny s'incorpora, s'aixeca i estira tan com pot els braços i les cames fent un petit salt. S'acosta on seu Linda i li fa un petó.