Balkanski spijun (1984)

Era l’any 1984 a l’antiga Iugoslàvia. Havia mort tan sols feia 4 anys el dictador comunista nacionalista Josip Broz Tito. I a la manera de les comèdies amarguíssimes de Berlanga, els directors Dusan Kovacevic i Bozidar 'Bota' Nikolic filmaren una comèdia negra i trista sobre una societat tan afectada per la por del règim que vivia sense el sentit de la crítica, profundament alienada i duplicadora incessant dels discursos polítics amb els quals es bombardejava la població.

Balkanski spijun, traduïda a aquí com El espía de los Balcanes, tracta sobre un homenet, Ilija Cvorovic (Danilo 'Bata' Stojkovic), que és cridat per a ser interrogat per la policia. Essent tan sols un control aleatori rutinari de la població, Ilija pel contrari ho interpreta com una situació de perill. Ell, que havia estat dos anys a la presó de jove per protestar a favor de Stalin i reconvertit en un bon ciutadà (recordem que Josip Broz Tito fou un opositor de Moscú i establí una societat comunista dictatorial pel seu compte), canalitza totes les seves pors en l’inquilí de casa seva, per qui pregunta anecdòticament la policia. A arrel de les preguntes fetes, Ilija creu, inventant-se proves en el seu cap, que el seu inquilí és de fet un espia, traïdor del seu estimat règim, portador del vici i el crim que només pot existir en països capitalistes. Extravagant i paranoic, Ilija emprendrà una penosa odissea personal d’investigació de l’inquilí, invertint en l’empresa tots els seus diners, salut i família, vivint en el procés situacions absurdes i ridícules que se’ns dubte faran riure a l’espectador d’aquest drama amb tints còmics.

Balkanski spijun és una pel·lícula que no ha envellit gens. La reflexió que ens fa, amb la esplèndida metàfora final del gos, colpeja amb força contra tota aquella persona que esclava del sistema accepta per comoditat o hàbit les decisions del sistema sense qüestionar-lo. La manca de crítica i visió global, de comprensió i coneixements d’altres maneres de viure i entendre el món, és un pou d’ignorància on l’ésser humà esdevé ignorant i fins i tot perillós. Els directors d’aquesta obra ens insten en la importància de l’educació, de la reflexió i auto-crítica, de viatjar i conèixer món més enllà de les fronteres físiques, polítiques i del llenguatge. Còmica, amb moments realment molt graciosos, a la vegada aquesta és una pel·lícula que al fer-ne retrospectiva se’ns presenta trista i fins i tot desoladora. És sempre graciós veure les bajanades d’un boig, fins que ho penses deteniment i totes les ximpleries fetes esdevenen tristesa i llavors et trenca el cor veure el boig. Però com no estar boig després d’una vida de misèria, de mentides i sense alternatives? Qui no seria així si tot el dia a tothora l’únic que es fes en els medis de comunicació fos la propaganda del règim, de l'ideologia dels qui governen? La por és una arma molt poderosa, potser la pitjor. També la desinformació i la fomentació de l'odi i el pensament únic. En contra aquests mals hem de promoure l’educació, el diàleg constant, el debat, l’obertura al pluralisme d’idees i cultures. Si tenques una caixa, tot allò que estigui a dins es podrirà en la foscor; i llavors sorgirà un Ilija Cvorovic, víctima d’un sistema i agent irracional defensor del mateix.