,
02/11/2015
Cinema i Art

Castaway on the Moon (2009)

Amb moments de gran tendresa i amb una narrativa original, Castaway on the Moon (títol original Kimssi pyoryugi, el qual es traduiria com “L’illa de Kim”), s’autoafirma com una de les pel·lícules més reeixides dins el cinema coreà, obra dirigida i escrita per Hey-Jun Lee.

Castaway on the Moon tracta sobre Kim (Jae-yeong Jeong), un esclau del món modern, amb americana i corbata, qui pressionat pels diferents agents i fenòmens socials ha treballat tota la vida estalviant i hipotecant-se als bancs. Després de perdre la feina, sorgeixen els deutes i la seva novia l’abandona. Desesperat, decideix llançar-se al riu des d’un pont per tal d’acabar amb la seva vida. Quan desperta, brut i desorientat, decideix tornar-ho a intentar, aquesta vegada des del pis més alt de la ciutat, però ràpidament se n’adona que està atrapat: es troba en una petita illa en mig del gran riu que hi ha a la ciutat. Sense haver après mai a nadar, truca desesperat, crida als turistes que passen amb vaixell prou seu, escriu un missatge d’ajuda a la sorra, però ningú li fa cas. Kim està tan aïllat de la societat i ell mateix com ho estava abans; ningú el troba a faltar, l’única diferència és que ara no té responsabilitats però tampoc les comoditats de la societat moderna; està obligat a enfrontar-se a la Naturalesa i a ell mateix.

Per altra banda, tenim a Kim (Ryeowon Jung), una noia que porta tres anys sense sortir de la seva habitació. Aïllada del món, roman durant el dia interactuant amb les diferents xarxes socials d’Internet creant-se perfils falsos, donant la imatge en el món digital de la persona interessant, atractiva i reeixida que ella no és. Un cop es pon el sol, s’atreveix a obrir tímidament les cortines i fer fotografies de la lluna; sempre fugint de la llum del dia i la possibilitat de ser vista per qualsevol ésser humà. Hi ha dos dies a l’any, però, on Kim mira el món a plena llum a través de la seva càmera: quan durant deu minuts cada sis mesos es fa un simulacre de bombardeig a la ciutat i tots els carrers queden buits. El dia del simulacre, Kim abaixa la mirada de la lluna i observa amb la seva càmera la ciutat, descobrint d’imprevist a Kim, el nàufrag de l’illa al mig del riu. Des de llavors, Kim oblida la seva rutina i hàbits per a estudiar i intentar contactar amb l’home misteriós i excèntric de la seva nova lluna.

Pràcticament només amb la presència d’aquests dos actors, aquesta és una pel·lícula que reflexiona sobre la deshumanització del món i dos individus que, des dels seus microcosmos particulars, intenten anar en contra d‘aquesta bogeria alienadora que representa el món post-industrial, lluitant per superar la trampa en la qual estan ficats, cercant des d’un amor invisible i estrany la força i esperança cega per a trobar en ells mateixos l’autenticitat de la qual s’han vist manllevats per aquest món tan ple de gent i plaers i informació, que resulta un lloc solitari, insatisfactori i d’incertesa i ignorància.

Tendra, màgica, divertida, a vegades trista, que en definitiva atrapa, Castaway on the Moon és la història d’un naufragi surrealista que ens parla sobre la vida aïllada de l’home modern i la superació de l’alienació a través de l’esperança en forma de l’autosuperació i l’amor. I sí, pot arribar a ser molt innocent, simple i ensucrada, però una dosi de tant en tant tampoc fa mal!

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio Busquets va néixer a l’any 1991. Curiós des de la infància, va cometre l’error d’estudiar Filosofia, i el que és pitjor: no se’n penedeix. Amant de les lletres i les arts, no hi ha res que li agradi més que escriure i el cinema. No sap com ha arribat exactament aquí, però ja que hi és, es proposa parlar de cinema i fer recomanacions cinematogràfiques en aquest espai.

08/03/2016
L’art té una capacitat increïble per a reinventar-se constantment, per a recollir idees i formes ja expressades i fent-ne una mescla presentar en contra tota expectativa de fracàs una obra nova tan interessant com original.
22/02/2016
Normalment quan es veu una pel·lícula es valora el treball del seu director. Veiem una pel·lícula i diem “aquest és el treball de X director” o “aquesta és la pel·lícula de Y actor”. No és aquest el cas quan parlem dels guions de Charlie Kaufman.
15/02/2016
Altre cop tornem al cinema coreà. I altre cop sorgeix la mateixa pregunta: què té la industria cinematogràfica d’aquest país que produeixi pel·lícules tan meravelloses?
09/02/2016
D’aquí un mes, més concretament el 2 de març del 2015, farà un any que vaig  publicar e
26/01/2016
La vuitena pel·lícula de Tarantino. Western nevat.
18/01/2016
Sens dubte una de les millors pel·lícules de 2015, Alex Garland s’estrena com a directo
13/01/2016
David Bowie ens ha deixat. Ha estat una sorpresa amarga, imprevista.