Nina Pagès
,
20/03/2015
Entorn

5 rutes primaverals d’un dia per conèixer el Pla de l’Estany

Donem la benvinguda a l'estació amb excursions de poques hores a indrets com les Estunes, els Saltants d'Espolla o l'Estany de Banyoles
Estany de Banyoles

Foto: 

A. Cutiller
Petits pobles disseminats, edificis històrics, entranyables carreteres secundàries, muntanyes amb ànima, estanys amb una gran biodiversitat, alzinars i rouredes, granges i horts... El Pla de l’Estany és una comarca molt diversa i rica en patrimoni cultural i natural. Quan s’apropa la Primavera, aquest magnífic còctel paisatgístic agafa un altre color, una altra llum. Per això, des de Surtdecasa, us hem preparat 5 rutes d’un sol dia per descobrir alguns dels racons més interessants durant aquesta estació.

1. Banyoles, una capital amb personalitat pròpia
Segur que alguna vegada heu passat per Banyoles, però no us heu parat a conèixer-la millor. La capital del Pla de l’Estany té 17 mil habitants i és un municipi amb molt càracter i riquesa històrica. Una de les parts més interessants és el casc antic, que és on es va originar la vila medieval.
No us podeu perdre el Monestir de Sant Esteve, una de les primeres fundacions monàstiques benedictines a Catalunya i bressol de la ciutat. Aquesta construcció del 812 està considerada un Bé Cultural d’Interès Nacional. Després, podeu continuar pel Carrer Nou, un conjunt de carrers de pedres, placetes, racons i edificis amb molt d’encant que segueix el pas de l’aigua a través dels recs de sortida de l’Estany. Passant per l’església gòtica de Santa Maria dels Turers, la Placeta del Teatre, les Escrivanies i la Placeta de la Font, arribareu a la coneguda Muralla de Banyoles, la protecció de la vila des de principis del segle XIII fins al segle XV. Si continueu, podreu descobrir una part de la memòria econòmica de la ciutat amb la Llotja del Tint, un edifici gòtic civil del segle XV dedicat, originalment, al tint dels teixits. A l’Edat Mitjana, Banyoles era una de les viles destacades en aquesta activitat tèxtil. A l’edifici industrial, hi arribaven els draps de llana que portaven els paraires i, llavors, es tenyien a les diverses tintes que hi havia al recinte. 
Per acabar la caminada, podeu fer un mos a algun dels locals de la Plaça Major. Mentre degusteu la gastronomia de la zona a un dels principals nuclis d’oci de la ciutat, podeu gaudir de la vista a una plaça porticada de forma quadrangular envoltada per quaranta arcs.

2. L’encant rural: poblets de la comarca
Al Pla de l’Estany, conviuen prop d’onze municipis diferents formats per veïnats i petits nuclis poc habitats que han resistit l’èxode rural cap a la capital. En aquest cas, us proposem fer una ruta amb cotxe o bicileta, o en el cas dels més valents a peu, pels diferents poblets de la comarca. 
A mig camí de la carretera d’Orfes, el poble de Vilert és una bona primera parada per observar l’església de Santa maria de Vilert, documentada al segle IX, la capella de Sant Esteve i, finalment, la torre de les Caselles. Seguidament, els Orfes ens dóna la benvinguda amb un passeig d’arbres de gran bellesa, una entrada singular que ens convida a fer-hi un passeig. El Galliner és el següent poble, i val la pena aturar-s’hi, només per veure un clar exemple de com poden confluir progrés i tradició en un mateix espai. Havent passat algunes cases, topem amb Vilavenut, un veïnat del municipi de Fontcoberta, regentat per l’església de Sant Sadorní, un edifici d’origen romànic que ha patit moltes modificacions posteriors al llarg de la història. Com a parada final, us proposem la Farrès, un encantador conjunt de cases on destaca la torre de la Farrès, coneguda com la torre Borrella, que és una casa forta mixta amb torre i sala allargada. 

3. Una volta a l’estany
Sembla impossible no pensar en l’estany quan sentim la paraula Banyoles. I és que aquest signe d’identitat de la població s’ha convertit en el pulmó i espai d’esport preferit dels banyolins. 
L’estany és el llac natural més gran de Catalunya i té valor un ecològic molt important. Juntament amb els estanyols que l’envolten, es tracta del sistema lacustre càrstic més important del país, un fet que l’ha fet famós entre la comunitat científica. Des de Surtdecasa, creiem que una molt bona proposta per gaudir de la bellesa del paratge és fer la volta a l’estany a peu o amb bicicleta. Si veniu amb transport privat, podeu aparcar el cotxe al voltant del Parc de la Draga, ja que el punt de partida pot començar al Club de Natació de Banyoles. 

Abans de marxar, cal que fem una primera aturada al Parc de la Draga, el més gran de la ciutat, que es va obrir amb motiu dels Jocs Olímpics de l’any 1992, quan Banyoles va ser la subseu olímpica de rem. En aquest parc, s’hi han localitzat restes d’un poblat neolític. La reconstrucció d’algunes cabanes i les demostracions d’activitats prehistòriques ens permeten acostar-nos a la vida del neolític. Si seguim l’itinerari anant en direcció contrària, trobarem la Caseta de Fusta, un dels punts més coneguts de l’estany per fer un bany a l’estiu. És l’únic lloc de lliure accés i, a més, durant la temporada alta, sol haver-hi un socorrista. Ara que s’acosta el bon temps, podeu fer l’esmorzar a la gespa verda, tot contemplant el magnífic bosc de ribera.

Tot seguit, us recomanem pujar a la Torre del rem, un lloc des d’on es pot veure molt bé tota la part nord de l’Estany. Aquesta torre es va construir el 2004 quan es va celebrar el Campionat del Món de Rem i és un punt molt simbòlic pel que fa a la vinculació de l’estany amb l’esport. 
Segurament, una de les parts més interessants és la Llacuna dels Amaradors, una petita àrea inundable que es va crear gràcies a un projecte LIFE-Natura de la UE. Es tracta d’una llacuna de poca profunditat on es poden observar diverses espècies d’aus, peixos, amfibis etc.. Si seguiu per la carretera, aviat arribareu al bosc de Can Morgat, un alzinar humit amb diverses espècies d’arbres característics de boscos mediterranis. La zona dels estanyols és una de les més encisadores. El més recent de tots és l’Estanyol Nou, del 1978, però també trobem el de can Cisó o Vermell, que agafa aquest color a vegades per les poblacions bacterianes que hi viuen.

Quan entrem al terme municipal de Porqueres, el primer que veurem serà l’Església de Porqueres, una construcció romànica del segle XII. És precís que apreciem la bellesa d’aquest edifici i l’entorn que l’envolta abans de dirigir-nos al paratge dels Desmais, una zona que també és emblemàtica i que constitueix una de les últimes parades de la ruta. Si porteu un picnic o alguna cosa de menjar, és un bon moment per agafar forces. Per fer passar la set, trobareu dues fonts: la font de la Filosa, en honor a les goges de les Estunes, i la font del Ferro. 
Ara sí, el darrer tram de l’itinerari és el Jardí Històric, un passeig amb prop de 20 pesqueres que daten a mitjans del segle XIX.

4. Les Estunes, una escapada de llegenda
Expliquen les històries que les goges o dones d’aigua van fer el seu palau allà, dins les esquerdes de les pedres. Aquest éssers mitològics tenien preferència per aquest bosc i s’hi acostaven cada nit per fer-hi gresca. Per aquest motiu, les Estunes també es coneixen amb el nom de “Paratge de les Goges”. Però no només les goges n’estan enamorades, també els banyolins i forasters han quedat encisats, al llarg del temps, per aquest indret tan singular considerat un Geòtop (zona d’especial interès geològic).

Una de les grans peculiaritats d’aquest bosc és que s’ha desenvolupat sobre un dipòsit de travertins, que són materials sedimentaris que provenen de la precipitació de carbonats en medis aquàtics continentals, com ara els estanys. Aquestes roques presenten grans esquerdes verticals que, en alguns punts, són tan amples que s’hi pot passar i caminar. Són, per tant, autèntiques coves a plena llum del dia. Si volem fer d’exploradors, hem de vigilar on posem els peus, perquè podríem caure en alguna escletxa i prendre mal. Quan mireu les humides parets de travertí, estigueu atents i podreu trobar alguns fòssils de restes vegetals i organismes aquàtics de fa milers d’anys.
Un altre fet interessant del paratge és la seva vegetació mixta, composta d’alzines i roures, que fa la transició entre la vegetació de ribera de l’estany i les alzines de zones més seques i assolellades. 

Per arribar al Bosc de les Estunes, heu d’agafar la carretera de Mieres i Santa Pau. Just després de deixar la ciutat per l’oest, en enfilar la recta de Cal Germà, trobareu a l’esquerra una indicació que posa “Les Estunes”. 
Despés d’aquesta visita i per completar l’escapada, us recomanem que proveu la cuina casolana del Restaurant Les Estunes o bé que aneu a Banyoles i escolliu el local que més us agradi. 

5. Fontcoberta i Esponellà, refugi dels amants de la natura
Un dels recorreguts més especials per endinsar-se en el món natural de la comarca és el que passa per Fontcoberta i Esponellà. El primer que hem de fer és visitar l’estany intermitent de la platja d’Espolla, que s’alimenta de les mateixes aigües subterrànies del sistema lacustre de Banyoles. Com el seu nom indica, és intermitent, i varia durant l’època de l’any. Només quan l’aigua de dos rius subterranis garrotxins hi desemboquen, l’estany s’omple. Quan això succeeix, es creen les condicions ideals perquè els Triops, uns éssers prehistòrics que habiten a l’estany, es despertin una vegada més.

Tot seguit, podeu dirigir-vos als Saltants d’Espolla, o de Martís, un salt d’aigua magnífic que continua davallant suaument formant algunes gorgues esplèndides com la dels Gossos o la de les Anguiles. Finalment, us proposem una visita cultural als pobles d'Esponellà i Fontcoberta, dos municipis eminentment rurals amb esglésies i temples romànics força interessants. 

També et pot interessar