Surtdecasa Girona
,
13/11/2018
Entorn

Els 10 racons naturals més especials de la demarcació de Girona

Els espais naturals més imponents per gaudir de la tardor a les comarques gironines
Alta Garrotxa

Foto: 

Cedida
Alta Garrotxa
La tardor és un dels millors moments per sortir al bosc i redescobrir la natura. A la demarcació de Girona tenim paisatges extrems, dels boscos d'alta muntanya al paisatge mediterrani dels penya-segats a la costa. En aquesta ocasió fem un recorregut des de la Vall de Núria, passant per la Garrotxa i el Ripollès fins arribar al mar, sense oblidar tampoc els paisatges de l'Empordà.

1.  Alta Garrotxa, la natura aspra i passional
El relleu de l'Alta Garrotxa, marcat per valls profundes envoltades de cingleres i parets de roca, és el que dóna nom a l'espai: les garrotxes són les terres aspres i de mala petja. El paisatge de l'Alta Garrotxa és autènticament espectacular, no només per la magnificència del relleu, sinó també per la seva coberta forestal, dominada pels alzinars i les rouredes. Aquest extens territori disposa, a més, d'una important riquesa de patrimoni cultural: jaciments arqueològics, masies, ermites, places carboneres... 'La Punyalada', una de les novel·les més conegudes de Marià Vayreda, està ambientada a l'Alta Garrotxa. És una història de sang i foc, passió i amor, i sobretot, basada en la terra i el país.

2. El massís de l'Ardenya-Cadiretes, terra de dòlmens i ermites
El massís de l'Ardenya-Cadiretes és un conjunt de muntanyes granítiques situades a la zona litoral de les comarques de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà, inclòs dins d'un Pla d'Espais d'Interès Natural des del 2004. El puig de Cadiretes (519 m) és la seva cota més elevada. Tot el massís té una densa vegetació, bàsicament de boscos de suros però també d'alzines, pins i boscos de ribera. El patrimoni històric i cultural d'aquesta zona és molt ric en dòlmens, ermites i castells, que s'alternen amb penya-segats que formen cales d'una bellesa inaudita. Atenció! El massís disposa d'una xarxa de senders de diferents tipus molt ben senyalitzats, a més d'un centre de BTT. Una curiositat: el sector litoral del massís de Cadiretes va inspirar a Ferran Agulló per batejar amb aquest nom la Costa Brava. 

3. Camprodon, on es fusionen el Ter i el Ritort
És un espai natural protegit que engloba les ribes del riu Ter des de Camprodon fins a Ripoll, un tram del riu Ritort i també algunes planes i zones boscoses properes. Aquest espai engloba diversos Hàbitats d'Interès Comunitari com ara les vernedes (boscos de ribera), les rouredes de roure pènol, les fagedes acidòfiles, els prats de dall i els rius i torrents amb sargars. A més, és visita obligada el poble de Camprodon que té un patrimoni medieval molt ben conservat on destaca el seu emblemàtic pont de pedra. En el terme municipal de Camprodon, es fusionen dos rius, el Ter i el Ritort, i aquest fet el converteix en un indret ple de fonts. En total se n’hi compten més d’una quinzena, repartides dins i fora del nucli urbà. 

4. Les vistes sobre el Principat des de Cabrerès-Puigsacalm
Amb 28.674 hectàrees de superfície, repartides entre les comarques gironines i les centrals, inclou els municipis de La Vall d'en Bas, les Planes d'Hostoles, Riudaura, Sant Feliu de Pallerols, Susqueda, les Masies de Roda, Rupit i Pruit, Sant Pere de Torelló, Santa Maria de Besora, Santa Maria de Corcó, Tavertet, Tavèrnoles i Vilanova de Sau.  Es tracta d'un paisatge amb densa vegetació de fagedes i rouredes a l'altiplà i alzinars al peu de les cingleres. La punta del Far, els plans de Falgars, la serra dels Llancers i el Puigsacalm són visibles des de llargues distàncies i reconeguts per bona part de la població. El Puigsacalm és el punt més alt de la Serralada Transversal, una muntanya emblemàtica, amb unes excel·lents vistes als cims i les serres del Principat.

5. Cap de Creus, on la terra troba el mar
Situat a la part més oriental de la península Ibèrica es troba el Parc Natural de Cap de Creus, el primer parc marítim terrestre del país, un espai de gran importància biològica, geològica i paisatgística format per dues àrees diferenciades: la terrestre i la marítima. La configuració geològica, única al món, i la riquesa del patrimoni vegetal, en què coexisteixen elements mediterranis i continentals, han donat lloc a nombroses espècies estranyes, algunes d'endèmiques. La zona, a més, presenta un potencial elevat de recuperació faunística. 


Cap de Creus                                                                                                                     Foto: Alba Danés

6. Del Santuari de Núria a Queralbs
Aquesta ruta, després de visitar el santuari de Núria, baixa per les espectaculars gorgues del riu Núria, tot seguint l'antic camí dels romeus. No hi ha dubte que és un dels racons més insòlits i únics dels Pirineus orientals. El punt de partida de la ruta és el Santuari de Núria. S'hi arriba amb el cremallera des de Ribes de Freser i s'agafa a la mateixa estació de tren. Una altra possibilitat és agafar el cremallera des de Queralbs. La ruta segueix part del sender GR-11 i fa 700 m de desnivell en baixada. A l'hivern seran necessàries botes de neu amb paraneus o bé raquetes de neu. També pot fer-se com a conclusió d'altres moltes rutes de l'entorn de Núria. El final d'aquest itinerari a peu és la població de Queralbs, la qual conserva la fesomia típica d'un poble de muntanya pirinenc. Cal visitar-hi l'església romànica de Sant Jaume i contemplar-ne el porxo exterior, amb arcades i columnes rematades amb bells capitells. La ruta visita els següents indrets d'interès: el Santuari de Núria, la Creu d'en Riba, el pla de Sallent, la balma de Sant Pere, el salt del Sastre, el Pont del Cremall, la paret de la Dent d'en Rossell, la balma de Sant Pau, i l'Església de Sant Jaume de Queralbs.

7. L'Empordanet medieval
Va ser Josep Pla qui va batejar aquesta porció del Baix Empordà com l'Empordanet, un paisatge ufà a l'empara del Montgrí, entre pobles medievals i bells camps. Els paratges de l'Empordanet, molt pròxims a les admirades platges de la Costa Brava, encara conserven l'encant de les seves arrels. Una ruta possible és recórrer els pobles medievals, autèntics paratges de tranquil·litat. Es pot començar per Pals, amb un nucli gòtic ubicat al capdamunt d'un cim des d'on es divisa un paisatge únic, i visitar la torre romànica de l'antic castell medieval (segles XI i XII). La ruta continua per Peratallada, segurament el poble més visitat de tota la comarca. Declarat conjunt historicoartístic, és un dels nuclis més importants de l'arquitectura medieval de l'Empordà. Imprescindible la visita al castell fortificat, el palau, les muralles, l'església romànica de Sant Esteve i deixar-se perdre pels seus carrerons. La ruta continua cap a Vulpellac, on destaca el castell-palau del segle XIV, la Bisbal d'Empordà, famosa per la ceràmica, el castell-palau medieval i la seva pastisseria, i Fonteta, on, passejant pels seus carrers estrets, serà difícil no comprar el seu apreciat recuit

8. L'Estany de Banyoles, un estany del quaternari
L'estany de Banyoles i la seva conca lacustre es consideren el conjunt més extens càrstic de la península Ibèrica. Es tracta d'un espai natural únic, de gran valor geològic, ecològic, paisatgístic i cultural. La formació de l'estany de Banyoles es remunta fins al quaternari - uns 250.000 anys enrere - i s'explica a partir dels moviments tectònics que donen lloc als Pirineus. Una sèrie de fenòmens posteriors de carstes provocaren els enfonsaments que van permetre la formació de la zona lacustre. El llac s'alimenta de l'aigua procedent dels aqüífers. Els visitants que s'acosten a Banyoles per visitar el llac arriben pel nom situat davant de l'Estany. Es tracta de la riba de llevant, en un agradable passeig de plàtans permet gaudir tranquil·lament del paisatge. A més, arran del passeig, sobre l'aigua, es poden veure les tradicionals pesqueres, unes petites i emblemàtiques construccions d'ús recreatiu aixecades durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX. L'estany de Banyoles permet nombroses activitats esportives i d'oci. A més, si voleu conèixer algunes rutes per fer a la comarca del Pla de l'Estany, podeu consultar aquest article.


Estany de Banyoles

9. Les Gavarres, la muntanya suau i ondulant
El massís de les Gavarres, al nord de la serralada Litoral Catalana, ocupa un extens territori a cavall de les comarques del Baix Empordà i el Gironès. És una formació geològica ben diferenciada, que s'alça enmig de planes i fossars pertanyents al nord, a l'Empordà; al sud, a la vall d'Aro i al sud-oest, a la plana de la Selva. A l'est, els contraforts del massís gairebé arriben al mar. La zona va ser declarada Espai d'Interès Natural el 1992, i el 1998 diferents ajuntaments dels vint que formen part del massís van fundar el Consorci de les Gavarres, encarregat de tenir-ne cura i gestionar-ne els possibles recursos, tant naturals i històrics com també turístics i d'oci. El massís el conformen roques molt metamorfosades: pissarres, esquistos i granits. Sobre uns terrenys antics i molt erosionats, l'aspecte de les muntanyes de les Gavarres és suau i ondulant, sense desnivells contrastats. El bosc característic, típicament mediterrani, és l'alzinar, amb gran importància també de l'alzina surera, tot i que els incendis, l'explotació de la fusta i el despoblament humà i l'abandó consegüent de les activitats agrícoles han fet que les pinedes avancin en extensió, com a bona part del territori català. Les Gavarres disposen, així mateix, d'un llegat megalític important. 

10. Les Guilleries i l'embassament de Sau
El massís de les Guilleries, les muntanyes de Savassona i part de la serra del Collsacabra són les tres grans masses que conformen l'espai natural de les Guilleries-Savassona. Se situa al límit de les comarques de la Selva i Osona, a l'entorn de la població de Sant Hilari Sacalm, que n'és la capital. Les Guilleries tenen normalment formes més arrodonides, amb un munt de turons, crestes i buits. Aquí es pot trobar el Faig Verd (1.187 metres), el pic més alt de l'Espai Natural. Els penya-segats també són una característica definitòria de l'espai natural de Collsacabra: els anomenats Cingles de Tavertet de sobte empenyen fins a 400 metres d'alçada. L'embassament de Sau és un altre dels elements més característics de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, amb el campanar de l'ermita de Sant Romà de Sau que s'estén per sobre de les seves aigües. La riquesa cultural d'aquesta zona es pot veure a les moltes poblacions prehistòriques, ibèriques (Casol de Puigcastellet, 2-3 aC) i, especialment, a les restes romàniques. A l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, pots fer des d'esports aquàtics de l'embassament de Sau, rutes de BTT, fins a activitats de passeig i altres penya-segats com l'escalada o el globus aerostàtic.

També et pot interessar