Foto: 

A Pas d'Ase

Joel Ferrer: "Caminar a pas d'ase consisteix a gaudir del camí, no pas de frisar per arribar al destí"

Trepitjar el territori al damunt d'un ase, el projecte d'una parella gironina per connectar amb la natura sense presses
Nina Pagès
,
31/01/2017
Entorn
Explorar nous horitzons, descobrir itineraris i paisatges de casa nostra i viure una aventura diferent al costat d’un dels animals més icònics i estimats de la nostra terra: el burro català. En Joel Ferrer i la Núria Puigdevall són els dos caminadors inquiets d’A Pas d’Ase, un projecte amb seu a Granollers de Rocacorba que proposa i organitza una sèrie de passejos i rutes d’un, dos o tres dies a indrets com El cingle de Sant Roc, Rocacorba, el Volcà de la Banya del Boc i els entorns de la Riera de Llémena per recuperar la gairebé extinta cultura del passeig. Aquesta parella gironina ens planteja una experiència slow walk per connectar amb l’entorn més pròxim i establir un vincle amb el nostre company de viatge: “Per més que les coses canviïn molt de pressa i semblem anar girant l’esquena a la natura, hi ha una cosa que costa d’explicar, però que ens lliga als animals amb els quals hem compartit bona part de la nostra història”.
"A la vida no li prova la museïtzació"

- El burro és un bon company de viatge? 
A nosaltres ens ho sembla molt! És sorprenent la facilitat que tenen per relacionar-se i com d'afectuosos i treballadors són. Són animals calmats i serens i, passada una estona, caminant al seu costat, sents que es va creant un vincle, que us aneu llegint i que el viatge es torna més ric i divertit. El fet d'estar-ne pendent fa que et facis més conscient dels camins, dels diferents tipus de terrenys pels quals transites... I és molt agraït que algú et faci el favor de carregar-te les coses sense demanar-te gairebé res a canvi! Poder fer una ruta sense motxilla i amb les mans lliures, apropa tant els conceptes de passejar i caminar que permet gaudir de les rutes d'una manera diferent. 

- Quan fas aquest tipus d'excursió, acabes establint un vincle amb l'animal? 
El cas dels nens és sens dubte un extrem, queden fascinats. Et fixes en com miren les burres des de la distància quan les veuen primera vegada i no té res a veure amb la tornada. Hi connecten d'una manera especial, s'hi fan amics. Alguns cops impressiona veure l'afecte amb què la gent se n'acomiada després de compartir-hi una ruta. Alguns demanen per tornar més endavant a visitar-les i si poden portar la família, o quan te'ls trobes et pregunten: "com està la Menta? Què fa la Ramona? Quines ganes de veure-la!". És molt bonic. 

 

  • imatge de control 1per1


- Per què és especial fer-ho a pas d'ase? 
Per compartir el ritme, per l'emoció de preparar les coses per carregar les burres de bon matí, perquè les amanyagues, les hi busques un prat verd i un rierol perquè beguin i estàs convençut que us enteneu, perquè quedes com hipnotitzat pel moviment ondulant dels seus lloms que t'acompanya durant la jornada... Bé, aquestes són algunes de les meves, però crec que en això cadascú hi troba la seva mesura! Del que sí que estic bastant segur és que per més que les coses canviïn molt de pressa i semblem anar girant l'esquena a la natura, hi ha una cosa que costa d'explicar però que ens lliga als animals amb els quals hem compartit bona part de la nostra història. Alguna cosa que fa que hi sentim una admirada connexió. A vegades, en una ruta, et veus anant d'un poble a un altre i és com si et retrotraguessis a temps passats. En aquelles èpoques que de mica en mica van quedant enrere i en què la gent transitava per un ampli món rural bàsicament a peu. És una finestra a una altra filosofia, més slow, segur. 

- Quina diferència hi ha a l'hora de planificar una excursió d'aquest tipus? 
Quan les burres es feien servir intensivament com a animals de treball, podien arribar a posar-les per llocs ben angostos. Són animals més àgils que no sembla i tenen una gran resistència. Així i tot, nosaltres som del parer que l'experiència A Pas d'Ase ha d'anar per un altre costat. Prenem molt de compte d'escollir rutes que no puguin suposar en cap cas un tràngol ni pels animals ni per als seus acompanyants. Transitem per camins on puguis estar pendent de gaudir del paisatge i de l'experiència sense necessitat de cap dificultat extraordinària. Cal buscar excursions aptes per a tots els públics. Com ens agrada dir, que siguin burro friendly

- Quin tipus de rutes feu i què podrem descobrir-hi? 
Tenim la seu d'A Pas d'Ase a Granollers de Rocacorba, al capdamunt de la Vall de Llémena, a l'extrem Nord-oest del Gironès - a mig camí entre Girona i Olot. Des d'allà, proposem una sèrie de passejos i rutes d'un, dos o tres dies. Us ensenyem allò que cal saber perquè pugueu fer-les autònomament amb les burres i us proporcionem tot l'equipament que necessiteu. Amb el recorregut detallat, podreu gaudir pel vostre compte de l'experiència d'anar a pas d'ase i conèixer indrets com El cingle de Sant Roc, Rocacorba, el Volcà de la Banya del Boc, els entorns de la Riera de Llémena... 

 



- S'està perdent la cultura de passejar sense presses? 
Potser ens hem tornat una mica resultadistes a l'hora de sortir a la natura o a caminar. A vegades, sembla que per tenir una bona experiència, si no vas a fer tal cim, si no cronometres els teus temps o si no arribes a tal lloc, res valgui la pena. Ni de bon tros. Caminar a pas d'ase és una cosa ben diferent. Es tracta sobretot de gaudir del camí, més que no pas de frisar per arribar al destí. De caminar sense més preocupació que deixar-nos sorprendre. I vaja, això s'assembla bastant al que jo entendria per cultura del passeig! 

- Es tracta de la raça catalana, en perill d'extinció. Des del vostre projecte, intenteu dignificar el seu paper i posar-lo en valor? 
A la vida no li prova gens bé la museïtzació. Així que, si pensem que val la pena conservar aquest patrimoni genètic i cultural que va fer d'aquesta una de les races més conegudes i valorades arreu, creiem que el millor que podem fer és buscar justament propostes que permetin dignificar-la i conservar-la des de l'ús - tranquil, hi afegiria.

- Creieu que contribuïu a apropar les famílies en un entorn natural sense deixar petjada ecològica?

Sovint no és fàcil per a moltes famílies trobar activitats compatibles amb nens i nenes a la muntanya. Pensem que és una bona oportunitat en aquest sentit. Els nens i nenes poden enfilar-se a la burra mentre un adult la condueix al davant. Com que els petits no es cansen i estan encantats amb l'aventura, els adults poden trobar un espai per gaudir d'una excursió amb més tranquil·litat. I és clar, amb locomoció 100% orgànica a base de pastura! Tu i la Núria sou les que ara gestioneu el projecte. 

- Gestiones aquest projecte amb la Núria Puigdevall. Com us va arribar la idea? 
Tot té un principi, i en aquest cas pertany a en Toni i la Valentina, ideadors i impulsors d'A pas d'ase, a finals del 2014. Ells han estat durant deu anys els pares -adoptius, per raó d'espècie- de la família de burres amb què avui compta A Pas d'Ase, criades entre nens i impregnades d'un tarannà familiar que les fa ideals per aquesta tasca. Nosaltres, prenem el seu llegat i relleu, captivats per tot el que hem trobat i seguim encara descobrint en la companyia d'aquests animals tan especials. 
 

  • imatge de control 1per1

Més informació: 

Tota la informació sobre les rutes, horaris i preus al web del projecte. 

A

També et pot interessar