Nina Pagès
,
23/03/2019
Entorn

Les 10 millors excursions per fer a la primavera al Gironès, Pla de l'Estany i la Selva

Fer la primera banyada al mar, descobrir nous indrets o conèixer el territori damunt la bicicleta
Les 10 millors excursions primaverals al Gironès, Pla de l'Estany i la Selva

Foto: 

Surtdecasa
La primavera és l’estació de les excursions a la muntanya, de les escapades per conèixer pobles del nostre voltant i de les primeres banyades al mar. Les comarques de la Selva, el Pla de l’Estany i el Gironès es vesteixen de verd recent nascut, flors i colors llampants per oferir-nos un espectacle natural únic i emocionant. Com que sabem que no tots us heu pogut desfer dels hàbits d’hibernació, us portem un recull de rutes, indrets i propostes primaverals per anar agafant idees. Descobrim la cultura, la història, la flora i la fauna del nostre territori!

1. Una banyada a Cala Morisca
A vegades, no cal marxar a l'Alt Empordà per descobrir platges magnífiques. 
Cala Morisca és una de les cales més boniques que hi ha entre Tossa de Mar i Lloret de Mar. És un racó tranquil i assolellat, d’aigües clares i lluny de la carretera. Us proposem que hi aneu ben d’hora, amb el pícnic preparat per no haver de patir durant el dia i un bon llibre a la mà. És un pla esplèndid per desconnectar de la rutina, fer snorkel i gaudir del mar amb tranquilitat. Per arribar-hi, heu d’agafar la carretera GI-682, des de Tossa de Mar i en direcció a Lloret de Mar, i trencar a l’esquerra al km 15. Heu de seguir les indicacions que porten a la urbanització Urcasa i arribar fins al Motel La Siesta. Aleshores, haureu de fer cas omís al rètol que indica que el Carrer Capri és un cul de sac, i cercar aparcament al final del carrer. Un cop aparcat el cotxe, haureu de continuar a peu, seguint les senyals de senderisme. Una bonica passejada d’1km que, de ben segur, us farà agafar calor i ganes de banyar-vos! 

2. Escapada a Tossa de Mar
Tossa és una de les poblacions més emblemàtiques de la Costa Brava. Segurament, fruit de la bellesa de les seves platges i boscos i el patrimoni històric i cultural dels seus carrers. És, per tant, una visita obligada i amfitriona d’artistes, intel·lectuals i visitants d’arreu.
Primer de tot, us proposem que us perdeu pel nucli urbà, amb la primera parada a l’església parroquial de Sant Vicenç, àmplia i d’estil barroc, amb un entorn enjardinat, terrasses i hotels amb encant. Tampoc ens podem perdre el Portal, la porta d’entrada a la Vila Vella o recinte emmurallat de Tossa, del segle XII, declarat monument històric artístic nacional l’any 1931. És l’únic exemple de població medieval fortificada que es conserva al litoral català. I, per suposat, una bona caminada pel passeig a la vora del mar, per contemplar, de lluny, el castell de la Vila Vella. 
Al capvespre, el nostre racó preferit per anar a fer la canyeta és la Vila Vella Terrassa Bar. Amb una perspectiva aèria de Tossa, la terrassa està ambientada amb uns fanalets de llum tènue i ofereix un espectacle encisador. És molt senzill d’arribar-hi, només cal que camineu pel passeig de la Vila Vella i, quan arribeu al número 4, veureu la deliciosa terrassa.

3. Banyoles, una capital amb personalitat pròpia
Segur que alguna vegada heu passat per Banyoles, però no us heu parat a conèixer-la millor. Una de les parts més interessants és el casc antic, que és on es va originar la vila medieval.
No us podeu perdre el Monestir de Sant Esteve, una de les primeres fundacions monàstiques benedictines a Catalunya i bressol de la ciutat. Aquesta construcció del 812 està considerada un Bé Cultural d’Interès Nacional. Després, podeu continuar pel Carrer Nou, un conjunt de carrers de pedres, placetes, racons i edificis amb molt d’encant. Passant per l’església gòtica de Santa Maria dels Turers, la Placeta del Teatre, les Escrivanies i la Placeta de la Font, arribareu a la coneguda Muralla de Banyoles, la protecció de la vila des de principis del segle XIII fins al segle XV. Si continueu, podreu descobrir una part de la memòria econòmica de la ciutat amb la Llotja del Tint, un edifici gòtic civil del segle XV dedicat, originalment, al tint dels teixits. A l’Edat Mitjana, Banyoles era una de les viles destacades en aquesta activitat tèxtil. A l’edifici industrial, hi arribaven els draps de llana que portaven els paraires i, llavors, es tenyien a les diverses tintes que hi havia al recinte. 
Per acabar la caminada, podeu fer un mos a algun dels locals de la Plaça Major. Mentre degusteu la gastronomia de la zona a un dels principals nuclis d’oci de la ciutat, podeu gaudir de la vista a una plaça porticada de forma quadrangular envoltada per quaranta arcs.

4. Una volta a l’Estany de Banyoles
L’Estany s’ha convertit en un signe d’identitat de la ciutat de Banyoles i de la resta de la comarca. I no és per menys, doncs es tracta del llac natural més gran de Catalunya, i té un valor ecològic incalculable. Juntament amb els estanyols que l’envolten, té el sistema lacustre càrstic més important del país, un fet que l’ha fet famós entre la comunitat científica. Una bona proposta per gaudir de la bellesa del paratge és fer la volta a l’estany a peu  amb la bicicleta. Si veniu amb transport privat, podeu aparcar el cotxe al voltant del Parc de la Draga, ja que el punt de partida pot començar al Club de Natació de Banyoles. 
Abans de marxar, cal que fem una primera aturada al Parc de la Draga, el més gran de la ciutat, que es va obrir amb motiu dels Jocs Olímpics de l’any 1992, quan Banyoles va ser la subseu olímpica de rem. En aquest parc, s’hi han localitzat restes d’un poblat neolític. La reconstrucció d’algunes cabanes i les demostracions d’activitats prehistòriques ens permeten acostar-nos a la vida del neolític. Si seguim l’itinerari anant en direcció contrària, trobarem la Caseta de Fusta, un dels punts més coneguts de l’estany per fer un bany a l’estiu. És l’únic lloc de lliure accés i, a més, durant la temporada alta, sol haver-hi un socorrista. Ara que s’acosta el bon temps, podeu fer l’esmorzar a la gespa verda, tot contemplant el magnífic bosc de ribera.
Tot seguit, us recomanem pujar a la Torre del rem, un lloc des d’on es pot veure molt bé tota la part nord de l’Estany. Aquesta torre es va construir el 2004 quan es va celebrar el Campionat del Món de Rem i és un punt molt simbòlic pel que fa a la vinculació de l’estany amb l’esport. 
Segurament, una de les parts més interessants és la Llacuna dels Amaradors, una petita àrea inundable que es va crear gràcies a un projecte LIFE-Natura de la UE. Es tracta d’una llacuna de poca profunditat on es poden observar diverses espècies d’aus, peixos, amfibis etc.. Si seguiu per la carretera, aviat arribareu al bosc de Can Morgat, un alzinar humit amb diverses espècies d’arbres característics de boscos mediterranis. La zona dels estanyols és una de les més encisadores. El més recent de tots és l’Estanyol Nou, del 1978, però també trobem el de can Cisó o Vermell, que agafa aquest color a vegades per les poblacions bacterianes que hi viuen.
Quan entrem al terme municipal de Porqueres, el primer que veurem serà l’Església de Porqueres, una construcció romànica del segle XII. És precís que apreciem la bellesa d’aquest edifici i l’entorn que l’envolta abans de dirigir-nos al paratge dels Desmais, una zona que també és emblemàtica i que constitueix una de les últimes parades de la ruta. Si porteu un picnic o alguna cosa de menjar, és un bon moment per agafar forces. Per fer passar la set, trobareu dues fonts: la font de la Filosa, en honor a les goges de les Estunes, i la font del Ferro. 
Ara sí, el darrer tram de l’itinerari és el Jardí Històric, un passeig amb prop de 20 pesqueres que daten a mitjans del segle XIX.

5. Fontcoberta i Esponellà, refugi dels amants de la natura
Un dels recorreguts més especials per endinsar-se en el món natural de la comarca és el que passa per Fontcoberta i Esponellà. El primer que hem de fer és visitar l’estany intermitent de la platja d’Espolla, que s’alimenta de les mateixes aigües subterrànies del sistema lacustre de Banyoles. Com el seu nom indica, és intermitent, i varia durant l’època de l’any. Només quan l’aigua de dos rius subterranis garrotxins hi desemboquen, l’estany s’omple. Quan això succeeix, es creen les condicions ideals perquè els Triops, uns éssers prehistòrics que habiten a l’estany, es despertin una vegada més.
Tot seguit, podeu dirigir-vos als Saltants d’Espolla, o de Martís, un salt d’aigua magnífic que continua davallant suaument formant algunes gorgues esplèndides com la dels Gossos o la de les Anguiles. Finalment, us proposem una visita cultural als pobles d'Esponellà i Fontcoberta, dos municipis eminentment rurals amb esglésies i temples romànics força interessants. 

6. Ermita del Nen Jesús de Praga, Sant Hilari Sacalm                        
Tots els hilariencs han visitat alguna vegada aquesta ermita dedicada al nen Jesús de Praga. Construïda el 1911, és una de les més recents de la zona, però no menys estimades. Es troba a pocs quilòmetres de la població de Sant Hilari Sacalm, i ofereix una vista privilegiada de la zona. L’edifici és d’una sola nau, amb 7 metres de longitud per 4,6 d’amplada i 4 d’altura, absis semicircular i un porxo lateral al nord. L’estil neogòtic es respira a cada un dels racons del santuari. 
La ruta per arribar a l'ermita (enllaç)

7. Excursió al Santuari dels Àngels
El massís de les Gavarres té un potencial encara per descobrir. En aquesta ocasió, us proposem una caminada fins als Àngels, un dels cims més coneguts i concorreguts del Gironès. Envoltat d’alzina, arboç i boix, gaudeix d’una àmplia vista a les Gavarres, la plana empordanesa i, més lluny, les Guilleries i els Pirineus. Està situat a 484 metres d’altitud i és el santuari de la ciutat de Girona per antonomàsia. L’any 1409, el rector de Sant Martí Vell va concedir una llicència a Martí de Llac i Guillem de Casadamont per construir la capella dedicada a la Mara de Déu dels Àngels. Al llarg de la història, ha sofert diverses transformacions arquitectòniques i, de fet, l’edifici actual és del 1718. 
Segurament, un dels esdeveniments recents més coneguts és el casament de Salvador Dalí i la Gala el 8 d’agost del 1958, amb una cerimònia íntima al santuari. 
Si hi aneu un dissabte i us quedeu fins tard, podeu gaudir de “Nits d’estels als Àngels”, una activitat per viure les nits d’estiu de forma diferent i observar les constel•lacions i els planetes des d’un lloc privilegiat. 
La distància des del Pont de Pedret fins al cim és de 22km, i la ruta té una durada de 6 hores. El camí està senyalitzat en tot moment i és apte per a tota la família. Després de la suada, podeu fer un esmorzar de forquilla i ganivet al bar-restaurant del Santuari. 

8. La ruta cinematogràfica de Girona
L’explosió de colors de les cases de l’Onyar, l’encant dels carrers empedrats del barri vell, la successió de ponts sobre el riu o els arbres centenaris de la Devesa són alguns dels elements que fan de la nostra ciutat un lloc ideal per projectar a la gran pantalla. L’adaptació de la novel•la homònima de Javier Cercas, 'Soldats de Salamina', n’és un exemple. El docudrama del director David Trueba va utilitzar localitzacions com el Bar Bistrot, el Bar Núria, el Pont de Pedra, la Llibreria 22 i la facultat de Lletres de l’UdG. També Hoollywood s’ha fixat en Girona. L’any 2006, l’alemany Tom Tykwer va escollir-la per rodar algunes escenes de la famosa pel•lícula 'El Perfum'. En concret, els carres del casc antic com la pujada de Sant Domènech i els Jardins de la Francesa, que van transformar-se completament, eliminant mobiliari urbà, senyals de trànsit i, fins i tot, l’enllumenat públic. Dos dels darrers films que han passat per la ciutat han estat ‘Tengo ganas de ti’, de Ferando González, protagonitzat pels actors Mario Casas, María Valverde i Clara Lago, i la recent estrenada ‘Murieron por encima de sus posibilidades’, d’Isaki Lacuesta. Aquests llargmetratges han rodat escenes al Pont d’en Gómez, al Restaurant Dolce Vita de Plaça Independència, el Cinema Truffaut, Pontmajor, Can Gibert del Pla o la plaça d’Emili Grahit. 

9. Pedalejant per l’antic carrilet de Salt a Bonmatí
Ja fa més de trenta anys que el carrilet que unia Girona i Olot va deixar de funcionar. Aquest tram de via verda, però, ara té una altra utilitat. Avui és un carril bici per fer excursions per les comarques del Gironès i la Garrotxa. Et recomanem fer la excursió que parteix del Pavelló de Salt i que arriba fins a l’antiga estació de Sant Julià del Llor i Bonmatí. 

Un cop travessem les hortes de Salt, i al costat de les deveses, podem desviar-nos fins al pla dels Socs, una àmplia clariana que havia estat una antiga illa del Ter i que actualment està en un molt bon estat de conservació. Ens creuarem amb diferents basses que són refugi de nombroses aus i de mamífers tan emblemàtics com la recuperada llúdriga. Si seguim el carrilet, trobarem al cap de pocs quilòmetres el municipi de Bescanó. El més estacat d’aquest tram són les centrals hidroelèctriques modernistes associades a l’aprofitament energètic del riu i dels canals laterals. També és una bona parada per anar al WC de l’antiga estació del carrilet. A l’altre costat del riu, per acabar l’excursió, hi ha la població de Bonmatí. És interessant baixar de la bicicleta per conèixer un dels municipis més nous de Catalunya i, també, una de les colònies que va aprofitar l’aigua del Ter pel funcionament de la indústria tèxtil. El poble disposa d’alguns bars per poder prendre alguna cosa i agafar forces per la tornada. La distància entre el principi i el final és de 21 quilòmetres, i amb bicicleta es pot tardar, aproximadament, 1 hora i 20 minuts.

10. Les gorgues de la riera de Canet
Una bona alternativa a la platja són les gorgues. Pels amants de la muntanya i la natura, les gorgues de Canet són un autèntic refugi de diversió i relax. La riera de Canet, o Tornavellins, neix sota la muntanya de Rocacorba i va serpentejant al llarg del seu curs formant balmes i petites cascades. Un dels punts més especials és el de les gorgues de la Font de la Torre, d’origen volcànic, produïdes per l’impacte contra les parets dels materials del llit del riu que arrossega l’aigua. Envoltades de roures, alzines, pollancres, freixes de filla petita i vegetació aquàtica com la nimfa de bosc o la panàxia, creen un paisatge natural espectacular que combina amb la part més històrica de la font de la Torre i la resta de l’antic molí amb la resclosa i un parell de ponts.

També et pot interessar