Jump to navigation
Cada dilluns de Pasqua, Cornellà de Terri s'alça ben d'hora per preparar la seva festa tradicional més destacada, declarada d'interès nacional el 1999. Es tracta d'una festivitat emmarcada dins la programació de la Festa Major del municipi, que va iniciar-se el dia 13 i que omplirà els carrers d'activitats, fires i espectacles fins al 17 d'abril, dia en què podreu gaudir de la tradició esmentada.
La plantada i la dansa
A partir de les 12 h del migdia, la gent del poble anirà a cercar el tronc del pollancre més alt que s'hagi trobat al municipi, una peça que s'haurà tallat el Divendres Sant, i el duran fins a la plaça. El tronc, guarnit amb banyes d'animals i una senyera al capoll, substituirà l'arbre de l'any anterior.
Un cop ja està plantat, arribarà el moment del Ball del Cornut, una dansa rodona que es fa al voltant de l'arbre de maig executada per sis parelles de balladors acompanyats del cornut, un personatge que porta dues banyes ben grosses al damunt del cap. Aquest va fent salts dins i fora del cercle i, un cop finalitza la dansa, pren una balladora per la mà i marxen furtivament de la plaça.
La cobla, però, continua amb la música i interpreta algunes de les sardanes més tradicionals. Aquest ball, únic en el territori català, té la coreografia i música del Costumari Català, l'obra cabdal del gran folklorista Joan Amades.
Els orígens
La tradició del Ball del Cornut i l'Arbre de Maig és tan llunyana que no existeix cap document escrit que acrediti el seu naixement. Tot i així, hi ha diverses teories al respecte, com el seu origen en les cerimònies de culte a divinitats romanes per demanar bones collites i prosperitat alimentària.
Pel que fa al cornut, l'explicació més consensuada és que es remunta al 1367, moment en què s'inicia la redempció dels anomenats 'mals usos' feudals, que implica que els homes de la vil·la ja no tenen el dret de cuixa sobre les noies del poble noucasades. En aquell temps, els senyors dictaven la sort, la vida i la mort dels pobladors de les seves terres, i un dels privilegis més abusius que tenien era el de poder anar al llit, durant la nit de noces, amb les noies que s'estaven a punt de casar.
En aquest moment, Cornellà de Terri deixa d'estar sotmesa a jou feudal i passa a dependre directament del monarca, Pere III el Cerimoniós, i els habitants celebren la nova realitat amb ironia i danses, creant, així, el reconegut Ball del Cornut.
Una tradició sense fre
La festa s'ha convertit en un autèntic símbol d'identitat dels habitants de Cornellà de Terri, i és la seva festa més coneguda i visitada. Des d'orígens incerts, s'ha celebrat generació rere generació, llevat de les interrupcions que va patir durant la dictadura d'en Primo de Ribera (1923-1930), la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i posterior dictadura del general Franco. Des de la transició, la festivitat va tornar a desenvolupar-se amb normalitat i en els darrers anys ha començat a agafar certa popularitat entre els habitants d'altres municipis de Catalunya que, atrets per la singularitat de la tradició, vénen fins a Cornellà de Terri per gaudir d'un espectacle amb arrels mil·lenàries.
Tota la informació sobre l'acte i les activitats de la Festa Major al web de l'Ajuntament de Cornellà de Terri.