Jump to navigation
Barret d’estil rus, camisa blau marí, corbata policromàtica i somriure d’orella a orella, Nanu Ferrari arriba carregat amb un fotimer d’històries i anècdotes sobre Las Vegas, la coneguda ciutat del pecat, de la que porta enamorat tota una vida i que l’ha acompanyat, durant quatre setmanes, gràcies a la feina que li ha ofert l’agència d’artistes americana Everyting Entertaiment, una empresa amb qui ja havia treballat 15 anys enrere. “Van contactar amb mi i em van demanar que els enviés 15 personatges meus per escollir-ne un i introduir-lo a les animacions per a les corporacions i grans empreses que organitzen. Finalment, van triar el que més m’agrada: Sivrinka Sadaspatranka, una ballarina molt friki, propera i familiar amb gags còmics sorprenents”.
No és la primera vegada que Ferrari ha treballat a Las Vegas. De fet, ha desenvolupat pràcticament tota la seva carrera professional als Estats units. Després de fer de mecànic a la SEAT, anar a la mili i, posteriorment, treballar com a comercial, va decidir “engegar-ho tot a rodar” i llançar-se a “l’aventura sud-americana”, un viatge que el va dur a països tan diversos com Equador, Panamà o Puerto Rico. El seu somni, però, era arribar fins als EUA. Després d’alguns intents, va aconseguir visitar Miami i Los Angeles als anys 90, i va viure-hi fent feinetes a sales de festa, amb trucs de màgia i shows de mim. “Vaig passar-me, en total, 12 anys picant pedra a Hollywood, treballava fent papers petits i anuncis. Vaig tenir la sort de poder conèixer molta gent, perquè formava part del Sindicat d’Actors”.
En aquest moment, Nanu llueix la seva mirada més orgullosa i ens parla de les seves trobades amb estrelles com Meryl Streep, David Reynolds, Santana o Antonio Banderas, amb qui, ens confessa, va fer-se la primera selfie el 1996, mentre l'actor espanyol dirigia la pel·lícula ‘Crazy in Alabama’, on Ferrari actuava d’extra.
Però els dos noms que anuncia amb més expectació són el de Quentin Tarantino, amb qui va treballar quan l’americà dirigia un capítol d’una sèrie televisiva, i el de Steven Spielberg, un home que, assegura, “tot ho controla, amb silenci i respecte, com un déu”.
El banyolí d’origen però lloretenc d’adopció és, per davant de tot, un actor. Malgrat que ha dedicat part de la seva vida al clown, del que es va enamorar realment és de la interpretació. “Has d’estar disposat a patir molt per fer el que t’agrada. Has de sentir-ho i desitjar-ho profundament”. A Catalunya, l’actor no ha tingut massa sort, i explica que al nostre país no hi ha gaires oportunitats. “He fet molts càstings a TV3 i sempre agafen cares conegudes. Als Estats Units és diferent, és la terra de les oportunitats. Allà, no existeix el fenomen del fill de o l’amic de”.
Admet que és possible que l’empresa nord-americana torni a contactar amb ell, però, de moment, està realitzant dos espectacles a Catalunya: ‘Chikaka’, un show familiar de clown, i un altre de bombolles de sabó a l’aire lliure. Encara que la seva professió no li garanteix seguretat i estabilitat, diu que no hagués triat cap altra cosa al món. Llavors, em mira, amb el somriure més tendre, i esbotza: “des que vaig veure John Travolta, la vida em va canviar. Si no fos per ell, encara seguiria treballant de comercial amb tota la vida programada”.
