Foto: 

CEDIDA

Stanley Clarke. Si els baixos parlessin

La llegenda de la música negra oferirà un concert únic a l'Estat Espanyol el pròxim 11 de març a l'Auditori de Girona
Carles Servat
,
09/03/2016
Espectacles
Coincidint amb la desaparició del màster d'homeopatia de les universitats catalanes, i fent bo d'aquell mític refrany que diu que la música és la millor cura del món, el principal esdeveniment de música negra de Catalunya i part d’Europa s’endinsa en vint dies de frenesí i finor auditiva. Torna el Black Music Festival a les comarques gironines, i amb ell ho fa una de les llegendes vives del jazz-fusió de tots els temps, Stanley Clarke. El baixista i contrabaixista encapçala el festival en la seva quinzena edició el pròxim 11 de març a l'Auditori de Girona.

Pels qui no estan familiaritzats amb l’empremta que ha deixat el músic de Filadèlfia en aquestes darreres dècades, només cal recordar que Clark va començar a fer-se un lloc entre els pesos pesants tocant el baix amb el pianista i compositor de jazz Chick Corea. No obstant això, la seva trajectòria i formació musical es remunten anys enrere; va créixer tocant el cello, el violí i l’acordió, deixant patent la seva destresa multiinstrumentista des de la seva infància.

La seva influència en el moviment musical dels anys 70, que precedia al seu amic Jaco Pastorius, el va posicionar entre els tres millors baixistes de tots els temps. Tot i que Clarke sempre ha estat relacionat amb el gènere del jazz, durant la seva dilatada trajectòria, el seu treball no s’ha entestat exclusivament en aquest estil. La seva versatilitat davant els canvis de l’escena musical l’ha portat a col·laborar amb artistes i bandes com Paul McCartney i The Police, o a compondre i arranjar peces per a bandes sonores, essent perfectament conscient que un músic dels seus galons ha d’adaptar-se als canvis que d’alguna manera o altra dictamina la indústria en el transcurs dels anys.

  • imatge de control 1per1

Si bé la seva carrera ha estat plena de reconeixement, tant per part de la crítica especialitzada com del gran públic, el guanyador de quatre Grammys destaca per ser un professional amb una ètica de treball envejable i una humilitat que l’ha mantingut fora dels excessos psicotròpics i de l'ostentació més mal entesa. L’enregistrament de més d’una trentena d’àlbums posen de manifest aquesta dada. Discs com “Journey to Love”, “School Days” o “Modern Man” són a hores d’ara autèntiques peces de museu.

El baixista és un músic perfectament identificable per la seva irresistible fusió de tècnica i ritme, pel seu so i virtuosisme i per estar en continua experimentació treball rere treball. Així doncs, l’oportunitat de poder gaudir de la seva màgia prop de casa és una ocasió que ningú hauria de perdre. El rei del slap ha arribat disposat a sacsejar cos i ànima, i des del Surtdecasa, us emplacem a formar part de la història. If this bass could only talk.

 

A

També et pot interessar