Jump to navigation
Cap a plenamar
Estiro el braç
i la llum esdevé vellut
i la pell l’únic espai veritable.
El temps ja no és quantificable,
l’ara ho és tot
i el tot és presència en present.
i el desig llisca en corba ascendent
fins al punt de tangència
entre la línia convexa
i la concavitat humida.
Alliberat del seu confinament
esdevé
esbufec simbiòtic,
marea cinètica,
filtració mitocòndrica,
riuada de vocals,
espiral còsmica,
cordó umbilical de futurs pròspers,
futurs caminats en plural,
futurs nedats entre les lletres
que conformen el “nosaltres”,
futurs de pell i escates i aire i foc.
Informació de l'autora al web d'Edicions Tremendes, editorial que ha publicat el seu poemari.