Llegir

Foto: 

Cedida

Els 10 títols recomanats pel Sant Jordi 2020

Novel·la, poesia i assaig d'alguns dels talents emergents de la literatura catalana
Surtdecasa
,
14/04/2020
Llibres
El Sant Jordi al carrer no se celebrarà fins el 23 de juliol, però l'abril continua sent el mes dels llibres. Per això, des de Surtdecasa.cat hem seleccionat 10 dels millors títols dels darrers mesos. Novel·la, poesia i assaig d'alguns dels talents emergents de la literatura catalana.

1. 'Boulder' (Club Editor)
La nova novel·la de l'escriptora Eva Baltasar (Barcelona, 1978), 'Boulder', està protagonitzada per una dona que es guanya la vida com a cuinera en un vaixell. Va arribar a les llibreries l'11 de març i com l'anterior 'Permagel' ha estat publicada per Club Editor en català. Es tracta de la segona part d'una trilogia que va iniciar amb 'Permagel', amb la qual va guanyar el Premi Llibreter en 2018. El principal personatge de 'Boulder' és una dona atreta per la solitud  que troba a altres dones en algun port, fins que una d'elles la reté i li canvia el nom. Un llibre que mostra la maternitat amb els ulls d'una dona que podria ser un home: incòmoda, delirant, capaç de convertir a l'amant en monstre. 

2. 'Gina' (L'Altra Editorial)
L'escriptora Maria Climent (Amposta, 1985) ha estat una de les revelacions de la temporada. La seva primera novel·la 'Gina' és un llibre que es mou entre la ironia i la intensitat. Relata el ritual de pas a la vida adulta des del punt de vista d'una noia que ha de començar a prendre consciència que la vida passa ara. Darrere l'aparent simplicitat del seu llenguatge, s'hi amaga una història que transcorre entre La Ràpita, Barcelona i París, sobre la generació dels qui s'apropen als quaranta, que potser ja ho han viscut tot, però encara ho tenen tot per viure.
> Més informació



3. 'Dones valentes' (Ara Llibres)
Txell Feixas (Mediona, 1979) és periodista i des de fa quatre anys treballa com a corresponsal a l’Orient Mitjà, des de Beirut, per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. En aquesta etapa professional ha cobert la guerra contra Estat Islàmic a l’Iraq, la caiguda del Califat des de Rojava o les Marxes pel Retorn a la Franja de Gaza. Abans també va seguir el segrest dels voluntaris de Barcelona Acció Solidària reivindicat per Al-Qaida a Mauritània o la crisi humanitària a la tanca de Ceuta amb el Marroc. La seva feina, rigorosa i propera, acosta dia a dia la complexa realitat de l’Orient Mitjà a Catalunya. Ara fa un pas més i aborda en un llibre la lluita sense treva contra el patriarcat secular que domina la política, la cultura i la societat que exerceixen les dones que ha conegut en aquests darrers anys a la zona. ‘Dones valentes’ s'acaba de publicar de la mà d’Ara Llibres.
> Més informació

4. 'Ciutat de mal' (Angle Editorial)
'
Ciutat de Mal’ va sortir al carrer al setembre de la mà d’Angle Editorial, després que Jaume C. Pons Alorda (Caimari - Mallorca, 1984) rebés el 29è premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler. L'obra està protagonitzada per tres personatges que sobreviuen en una societat dictatorial i inhumana dirigida per un misteriós constructor. Són un escriptor, una dona embarassada i una dona geperuda que, a banda de voler deslliurar-se de la repressió que pateixen, també han d’abordar els seus propis conflictes interns. ‘Ciutat de Mal’ pren el testimoni de ‘Faula’, la primera novel·la del poeta, narrador, traductor i professor d’escriptura mallorquí establert a Vilafranca del Penedès.
> Més informació

5. 'Novel·la' (Quaderns Crema)
“El títol no enganya. Més enllà d’això, es pot justificar que en ser una novel·la metaliterària no és del tot gratuït que tingui un títol metaliterari”, assegura Pol Beckmann (Barcelona, 1991). Aquest jove escriptor va guanyar el Premi Llibreter 2019 de Literatura Catalana per la seva primera novel·la que porta per nom ‘Novel·la’. En aquest llibre s’hi amaga tota una trama que juga entre la realitat i la ficció a cavall d’un triangle amorós entre la Sofia, en Bekman i la Laura. I s’hi afegeix el fet de l’escriptura, la fugida de la realitat a través de la fabulació i la idealització d’un món paral·lel que qüestiona què passaria si tinguéssim la possibilitat de viure diverses vides.
> Més informació



6. 'Canto jo i la muntanya balla' (Editorial Anagrama)
'Canto jo i la muntanya balla' d'Irene Solà (Malla, 1990) és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. 
> Més informació

7. 'La campana de vidre' (Edicions del Periscopi)
Enguany ha estat l'any en què la poeta Sylvia Plath ha estat més traduïda al català. Cal destacar la seva novel·la, 'La campana de vidre' que relata la vida de l’Esther Greenwood, una escriptora brillant, bonica i amb talent. Quan obté una beca que li permetrà treballar com a redactora en una revista de moda a la Nova York de 1953 tot sembla indicar que finalment deixarà enrere el seu petit poble natal i complirà el seu somni de convertir-se en escriptora. En aquesta lloada i imperible obra mestra, Sylvia Plath mostra el col·lapse de l’Esther amb tanta intensitat que esdevé palpable i real, fins i tot racional. La prosa de Plath, suggeridora, profundament simbòlica i amb especial sensibilitat pels detalls, mostra l’imaginari d’una ment brillant atrapada en la lluita contra els convencionalismes socials i la malaltia mental. 

8. 'L'hivern del coiot' (Editorial Alreves)
'L’hivern del coiot' (Crims.cat) és l’última novel·la del periodista i escriptor Ferran Grau (Lleida, 1982) amb la qual s’estrena en el gènere del True Crime. Tot i que el relat parteix de l’assassinat d’Isabel Bascuñana, que va tenir lloc a Lleida l’any 2004, acaba esdevenint una confessió íntima del seu autor. Grau havia conegut la víctima temps abans dels fets que van sacsejar la societat de Ponent. Potser per això és la història que el lleidatà tenia pendent escriure des de fa setze anys. Establert a Barcelona des de l’any 2000, Grau ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació i actualment treballa com a guionista a RNE. Ha publicat, entre d’altres, 'Dues cicatrius' (Capital Books, 2016) i dos volums de ficció sobre el detectiu barceloní Enric Cazaneuve, juntament amb Oriol Molas. L’últim, 'Cazeneuve i les clavegueres de la ciutat' (Capital Books, 2019), editat recentment.
> Més informació

9. 'Ecoanimal' (Plaza y Valdés Editores)
La consciència animalista de Marta Tafalla (Barcelona, 1972), es va despertar de manera progressiva, però la llavor es troba en la seva infantesa, quan va detectar que no tenia olfacte i va veure com el seu entorn familiar i també mèdic menyspreaven aquest sentit que juga un paper fonamental en la nostra relació amb l'entorn. Doctora en Filosofia i professora en la Universitat Autònoma de Barcelona, està especialitzada en analitzar la relació humana amb la naturalesa i els altres animals. Tot això des d'una perspectiva estètica i ètica que plasma amb rigor en les seves publicacions. El seu últim treball, 'Ecoanimal. Una estètica plurisensorial ecologista i animalista', és un assaig centrat en la necessitat de l'ésser humà de tenir experiències sensorials per a reconciliar-se amb la Terra.



10.  'Un cos preciós per destruir' (Proa)
També volem recomanar un llibre de poesia, i en aquest cas, optem per ‘Un cos preciós per destruir’ de David Caño (Olot, 1980) que es va alçar vencedora entre les 88 obres que aquest any concorrien al Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona. 'Un cos preciós per destruir' és un compendi afortunat de molts trets i motius de la seva trajectòria poètica: la ciutat de Barcelona, la barreja de naïf i de perversitat, la fascinació pels llocs emblemàtics de lluita col·lectiva (Beirut, Varsòvia, Berlín, Portbou), determinats referents artístics (Caravaggio, Pasolini, Janis Joplin, Jim Jarmush) i el gust pel contrast i pel ritme cinematogràfic.
> Més informació

A

També et pot interessar