Jump to navigation
- El format festival sembla que triomfa. Girona ciutat de Festivals.Sí, encara recordo l'eslògan d'abans... Girona m'enamora. És clar, en una època de crisi molt forta, d'alguna manera les ciutats s'han hagut de reinventar, no m'agrada dir-ho, però aquesta idea hi és, també penso en Olot. Una de les vies de dinamització econòmica de les ciutats és el turisme i determinades ciutats s'estan fent un plantejament: Quin tipus de turisme volem? Cap a on anem?, suposo que si hem de viure del turisme, val més que el triem i utilitzem allò que tenim i dominem, allò que ens orgulleix i que conforma la nostra identitat, que és la cultura. Tant Girona com Olot són un exemple d'aquests models de ciutats.
- Olot, al ser més tancat i estar més lluny, potser ha sabut conservar millor la seva essència...Quina imatge té una ciutat, Olot, per exemple. Olot s'ha quedat amb la imatge de l'Escola d'Olot, i potser és precisament la imatge que els olotins intentem desmitificar... Girona, com deies, li han donat l'eslògan de Ciutat de Festivals, i Olot també n'ha rebut un: Olot Ciutat Florida. Mira, el tema de les ciutats m'interessa molt, ja vam fer una edició del MOT dedicat a aquest tema. Les ciutats estan construïdes de literatura, de relats. El relat que tu construeixes sobre aquella ciutat. Girona ha tingut unes quantes etiquetes, Olot també. Olot era la Suïssa catalana. La muntanya catalana. Em sembla molt interessant com construïm una ciutat, com aquesta idea perdura en el temps i com això es veu reflectit en la literatura.
- Ara parlàvem de les ciutats. Per què el passat aquest any?Quan es va crear el Mot, la idea era que cada any hi hagués un canvi de comissariat i de tema. El primer, dirigit per David Roas, va tractar la Literatura Fantàstica. A mi em van encarregar el segon, i vaig triar Escriure Ciutats, i quan el vaig acabar, per canvis dins l'ajuntament i falta de temps, va sorgir la idea, ja que el festival s'estava assentant, que jo me n'encarregaria durant dos anys més, i vaig pensar dos temes més que poguessin combinar bé amb el tema de les ciutats.
- Escriure vides i escriure el passat...Exactament. Estem fets de paraules, i la literatura pot explicar històries de vides. I el temps... la literatura és temps... De fet, parlo del temps i tot seguit dic temps passat, que no s'hauria de confondre amb la literatura històrica, que és una modalitat més dins del gran tema del temps. El passat el podem analitzar de moltes maneres, i jo el que no volia era parlar de la novel·la històrica exclusivament perquè podríem fer un MOT dedicat només a això. És només un exemple de com es tracta el temps dins la literatura. Hi ha moltes maneres d'abordar el temps.
- El passat, jo diria que el passat quasi sempre torna, es fa present...El passat sempre torna. Quan llegim una obra del passat, ja l'estem fent present. Jo sempre parlo d'escriure el temps, perquè a partir del moment en què un escriptor o escriptora agafa un tema del passat i el recrea, l'està fent present. La manera de situar-se-se davant d'aquell món, de construir-lo, és donar-li una mirada contemporània, després ja depèn del tipus de literatura que és o a on volem arribar amb aquella literatura.
- Al text de presentació del MOT, cites: "el passat és un dels fils que constitueixen el teixit narratiu d'algunes de les més rellevants veus literàries contemporànies, que indaguen sobre el temps present i, molt especialment, sobre la nostra fràgil retenció del passat, a través d'unes escriptures que il·luminen allò que és perdut, i retrobat, en el decurs del temps". Els humans sempre ensopeguem amb la mateixa pedra? Ens costa recordar?Aquest és el gran tema que hi ha damunt la taula. Ara fa unes setmanes, a la Vanguardia, al Cultures, justament hi havia una columna que plantejava aquest tema. No ens passem amb la recuperació del passat? I vaig pensar: "està parlant del festival sense dir-ho?" És interessant perquè hi ha diferents posicions en relació a aquest tema, i una és segurament la tendència del Mot, que es formula aquesta pregunta: per què necessitem tornar cap al passat? Per entendre'ns, per veure'ns, però també hi hauria una segona pregunta: no n'abusem, d'aquest retorn al passat? I què vol dir abusar-ne? Hi ha usos i abusos de la memòria... de la mateixa manera que reconstruir el passat serveix per entedre'ns, hi ha maneres de recuperar aquest passat que es converteixen en una modificació o idealització. Això ho hem de tenir present. Quan he pensat en aquesta edició, aquestes preguntes les he tingut molt en compte.
- Això del passat i la veritat...No, és clar, és que la veritat no la sabem... I tot i així, sembla que es determini qui són els bons i qui són els dolents... Això mateix! Però aquí és on la literatura pot fer-hi molt. La bona literatura no parla de bons i dolents sinó que la bona literatura et posa un mirall al davant i t'interpel·la com a persona, i per tant, tu no pots quedar-te indiferent davant d'allò que t'expliquen. Aleshores, com que hi ha diferents maneres de poder-ho veure, el lector se situa. També m'agradaria comentar una cosa molt interessant que has dit, això que deies d'ensopegar sempre amb la mateixa pedra. A mesura que passa el temps, ens adonem que és important explicar i relatar els fets viscuts.
- A vegades, reprendre segons quins episodis del passat s'entén de diferent manera per segons qui ho llegeix. Per exemple, la figura eqüestre del Franco decapitat davant del Born...Allò és interessant d'analitzar i, també, qui hi ha a darrere de cada situació... Per tant, vol dir que hi ha un discurs, podríem dir-ne ferides, podríem dir-n'hi marques... I, per això, la conversa entre el Bernardo Atxaga i L'Albert Sánchez Piñol es titula 'Les Marques del Temps', justament pensant en això, perquè al final el que la gent va deixar al damunt d'aquesta escultura de Franco eren això: marques. Des del que li va tallar el coll fins qui li va llençar ous.
- Sembla que el temps passi més de pressa que abans. Per exemple, el desastre de les Torres Bessones a Nova York ja es considera un fet del passat?Quan comencem a considerar que un fet forma part del temps passat? La realitat no és objectivable, és relativa... llavors, és clar, és la percepció del temps la que funciona. A partir de 1989, es comença a parlar de la fi de la història, la manera més bèstia de fer revisionisme, i a partir del 2001, en comença una altra. M'hagués agradat que vingués Don DeLillo, l'escriptor de The falling man, una novel·la preciosa a partir d'una imatge tan bèstia com aquella de l'home saltant d'una de les torres, però no ha estat possible.
- No deu ser fàcil sincronitzar les agendes de tothom qui voldríeu portar... Es trien primer els autors o el tema?Primer es tria el tema, i es construeix una llista ideal de la gent que voldríem portar. De fet, sempre tenim una llista molt llarga de convidats, tot i que no sempre es fa possible portar a tothom. Costa fer coincidir tanta gent en un espai de temps tan concentrat, sobretot si han de venir de gaire lluny. Hi ha escriptors que estan submergits escrivint obres, altres que tenen les editorials que els pressionen i no els interessa que vinguin... És tot un món! Jo sóc la cara visible però tot el que hi ha darrere d'aquest procés és important.
- És difícil acostar el públic al món literari?Sembla que, en general, la gent s'acosta més a un festival de música que no un de literatura. El MOT justament et mostra escriptors, maneres d'escriure i de pensar que poden ser aquells escriptors que ja coneixes i que vols anar a veure, anar-los a "tocar" però, a més a més, també pot haver-hi gent que, a partir d'una conversa, quedi interessat en aquest món de la literatura i decideixi endinsar-s'hi. La literatura juga un paper fonamental a l'hora de construir la identitat d'un lloc, i precisament, el que voldria fer el festival és acostar tot això cap a la gent. Les diferents conferències i xerrades entre escriptors i escriptores serveixen també perquè el públic pugui anar a trobar aquells creadors que han llegit i que volen veure de més a prop, els poden palpar. Però també hi ha gent que a partir d'una conversa potser voldrà acostar-se a aquella persona, a aquella lectura. També intentem acostar aquest món a través de diferents activitats que poden arribar a públics ben diferents...
- El concurs de microrelats, activitats infantils, exposicions, rutes literàries, el bookcrossing, i el +Mot com a novetat, que permet fer un tast del festival.Aquest any s'ha potenciat molt el +Mot, tot i que ja existia! El que passa és que no tenia nom. És així, quan les coses no tenen nom, no existeixen. Totes aquestes activitats es lliguen amb el Mot de diferent manera. Per exemple, a la Casa Masó hi ha una exposició que lliga amb el MOT, i altres associacions i entitats relacionen el seu contingut amb el Festival i al voltant del tema d'enguany.
- En una d'aquestes activitats, el VerMot, heu apostat per Sant Narcís. Què us ha mogut a canviar de barri?Principalment perquè al Barri Vell no venia massa ningú, esperem que funcioni millor a la plaça de l'Assumpció.
- Mita, crec que hi ha una novetat important que cal destacar aquest any...Sí! Importantíssim! Aquest any, a més de les traduccions simultànies, també tenim la traducció simultània per sords, que és molt important.
- Això és un punt a favor, com també ho és tenir traduccions simultànies que ajudin a acostar escriptors internacionals al públic local, i viceversa.Aquest any, tindrem escriptors de Colòmbia, Cuba, França, Anglaterra, Itàlia...
- També és important ajudar a fer que la gent es desplaci i s'acosti d'una ciutat a una altra, i això també ho heu tingut en compte...Hi ha un bus directe que connecta Girona amb Olot, fent coincidir les hores d'arribada amb els horaris de les xerrades i evitant així l'ús del cotxe i el problema de l'aparcament.
- Hi ha hagut un augment de públic?Hi ha hagut un augment progressiu, però el que és important és que ara la gent coneix el festival. Però el que sí que és veritat és que la gent es va acostumant que durant el mes d'abril hi ha el Festival Mot. Per la publicitat i també pel públic consolidat. El més important de tot és que tenim un públic consolidat.
- Les xarxes socials han ajudat a arribar a més gent?El MOT es va construir i molt aviat es va fer un nom. Les xarxes socials hi han ajudat relativament, de fet, no massa. Encara que les xarxes bullin, no vol dir que qui les fa bullir assisteixi al festival. La gent posa m'agrada i ja ha complert, és una qüestió de càrrec de consciència. És molt interessant el tema de les xarxes.
- Alguna recomanació o trobada especial?Moltes! Segur que totes són interessants, però per exemple podríem destacar el triangle entre Joan-Daniel Bezsonoff, Mathias Énard i Salem Zenia, que l'he titulat Ponts. Tots tres tenen el francès com una llengua molt important però per exemple Bezsonoff renega del francès i escriu en català, Mathias Énard escriu en francès però és de procedència oriental i parla sobre l'Europa de l'Imperi Austro-Húngar, i Salem Zenia és algerià, té el francès com a llengua imposada i escriu com a refugiat, viu a Olot. Llavors m'interessava aquest joc de llengües. Tots tres parlen en català, vénen de móns molt diferents, tenen el francès com a punt de referència i la seva obra gira al voltant del passat.
- Cap a on avança el MOT?De moment, s'han tractat temes fundacionals: la fantasia, les ciutats, les vides i el passat. Abans comentava que la idea és que cada any comissariés el festival una persona diferent. Com que he enllestit els tres anys que em van proposar, ara tornem a la idea inicial, amb un canvi de comissari a cada edició del festival. Cada any, hi haurà una mirada nova, i per tant, un tema nou. Els tres temes que he triat durant aquests tres anys que he comissariat el festival, tenen tots a veure amb mi, i qualsevol altra persona pot construir un altre discurs i donar al festival una visió nova.
- Fa uns anys, quan feia Teoria de la Comunicació amb tu com a docent, em vas traslladar alguns títols que ara sempre porto amb mi. I relacionat amb el temps, en destaco La Muntanya Màgica, de Thomas Mann. Mita, de la teva biblioteca personal, amb què et quedes en relació a la literatura del temps?La Muntanya màgica sense cap mena de dubte. És el llibre del temps. És el llibre del temps perquè parla sobre el temps, reflexiona sobre el temps, són set capítols, els primers dels quals són molt prims, i el temps no passa! L'estructura de l'obra acompanya amb aquesta mateixa sensació i després es talla de cop amb la Primera Guerra Mundial, gran tema per tot el que implica per la ruptura amb un món i un concepte de societat, la societat burgesa. Hi afegiria, des del punt de vista del temps històric, Guerra i Pau, sense cap mena de dubte. I després el que esmento en el text de presentació del Festival Mot, que és Els emigrats de W. G. Sebald.
- ...
El que és molt interessant és la manera com ell tracta el temps, sempre hi ha un narrador que és un alter ego del mateix autor que viatja i, a més, sempre investiga i es troba amb algun element que li toca investigar. És molt interessant com el passat es manifesta en el present encara que s'hagi volgut tapar, inclús la natura mateixa. Va traient a poc a poc tots els tels de seda fins que arribes a l'essència dels diferents personatges. I l'últim, que també m'hagués agradat molt que pogués ser en aquesta edició del mot però que no ha pogut ser, és Julien Barnes i la seva última novel·la, que és El Soroll del Temps. Per això, una de les sessions que hem fet a Olot es titula 'El Soroll del Passat', és això, he agafat la idea del títol.
Tota la informació de les activitats del MOT 2017 al seu web.
