Jump to navigation
- El 12 de març pronunciarà una conferència que comparteix títol amb el recull de poemes il·lustrats que va publicar fa uns anys: 'Senzillament un dona'. És senzill ser dona?És senzill si ho mires des del punt de vista que donem vida. En el moment en què ho fem, ja tot és molt senzill perquè podem donar vida a moltes altres coses.
- Al llibre, hi fa un repàs de les etapes vitals d’una dona com a nena, filla, mare, àvia. A través de la seva experiència, n’hi ha alguna que marqui més que una altra?Un dels fets més grans que marca una dona és quan concep un fill. Quan acaben els dolors del part i te’l posen a sobre, el contacte de la seva pell amb la teva, te n’adones que en aquest moment canvia tot. Te n’adones del que has fet, del repte que ha estat. Per això, vull trencar una llança a favor de totes les dones del segle XXI que teniu un referent de vida ple i que sou dones en quant teniu un repte de futur per una carrera o una il·lusió per compartir i en el moment en què sou mares heu de ser a tots els llocs a la vegada, cosa que ho fa tot més difícil.
- L’evolució de la societat ha fet que, en alguns casos, aquestes etapes no siguin generals per a totes les dones i, per tant, les experiències a compartir, tampoc ho siguin...No ho són. La vida ha canviat molt. Ara mateix acabo de fer un petit resum de les amistats que tinc i me n’adono de les dones que tinc al meu entorn. N’hi ha que m’han marcat molt per la seva humil saviesa o que han sigut els puntals de la casa en moments molt difícils en què no tenien res per posar al foc ni per a coure però que han tirat endavant famílies senceres. També d’altres, que per aconseguir el que volien ser han hagut de deixar enrere moltes coses. Algunes ho han aconseguit i d’altres no han pogut treure tot el que duien a dins.
- Em parla justament de la importància que cal donar a la sororitat...I tant! No fa massa vaig tenir un berenar amb algunes d’aquestes amigues i vaig sentir que els havia de transmetre aquestes paraules d’admiració vers elles i que em surten del cor. Potser hi ha moments difícils, però com deia abans, per a una dona, a la vegada sortir-se’n és senzill. Hi ha tantes coses a la vida d’una dona per les quals ens cal aquesta unió...
- L’evolució del feminisme, com l’ha viscuda: com un recorregut natural o com una reivindicació necessària?És una cosa natural. La vida ho posa tot al seu lloc. Jo he tingut tres fills, tinc dues noies i un noi. Els nois per molt bones persones que siguin són més febles que les dones. La dona madura més de pressa, té un sisè sentit, és més astuta, més sàvia, més intel·ligent... Som complementaris però jo sempre dic que la dona és el cap i el cor, i l’home vol ser el cap i la força. A la vegada, però, també crec que la dona té un gran repte ja que moltes vegades el pitjor enemic d’una dona és una altra dona.
- En tot cas, la dona al llarg de la història ha tingut un paper determinant que ha quedat relegat en pro de la visibilitat dels homes. Estem en el camí de resoldre aquesta incongruència?Quantes dones a l’època de la postguerra amb el seu silenci i la humil saviesa eren les inspectores, les mestresses, les que feien bullir l’olla dels pensaments, de les il·lusions, dels reptes i la confiança, i a la vegada, l’olla d’aquells que no tenien ni per menjar? Espero que el que comentes es pugui resoldre, confio que la societat ho posarà tot a lloc. Hi ha massa masclisme i és molt greu, mai a la vida havia vist el que passa ara. Però estic contenta perquè els nois d’ara, en general, tenen cultura i valors, són nobles i saben compartir.
Foto: Josep Burset Carreras
- El seu pare era el poeta Josep Picola i Soler i vostè ha seguit els seus passos en l’àmbit de la literatura...El pare era feminista, eh? Me’n recordaré sempre que deia: "tinc quatre àngels per seguir, un puntal de vida a casa, que és la meva dona, i tres àngels que m’estan brodant el camí", en referència a mi i als meus germans. Nosaltres vam aprendre molt del pare però ell no hagués sigut res del que va ser si no hagués tingut la gran dona que va tenir, la nostra mare. Ella va fer créixer la figura del pare, cosa que em fa pensar en quantes dones han deixat de treure les inquietuds que tenien a dintre perquè no van poder. En aquella època, seixanta anys enrere, era molt dura la vida d’una dona. Si la salut m’ho permet, tinc la intenció d’escriure una història que em van explicar fa més de quaranta anys i que em fa pensar que la realitat sempre supera la ficció. La dona és el puntal de la vida, quan una nova generació no permeti que sigui així, el món se n’anirà en orris.
- Però què li va despertar també aquesta pulsió literària?Em va venir després de la mort del pare, que em va colpir de mala manera. Amb la seva humil manera de fer, em va descobrir què havia sigut per a ell la literatura i em va dir que cuidés el seu llegat, que jo podia fer-ho. I llavors va ser que vaig començar a escriure poemes. Agradaven i me’n demanaven més. No havia recitat mai però ara porto el seu somni arreu de Catalunya. Sempre he sigut una dona creativa però la meva passió era el dibuix i la pintura, a més de la cuina. Amb el meu marit no ho vaig tenir fàcil perquè em demanava que deixés de recitar poemes i que només pintés. De fet, ell no sabia que escrivia i vaig pensar que era la meva: per què no pinto i escric sobre la dona?
- I així ho va fer...Un cop, li vaig preguntar al meu pare com començar un poema i em va dir: "Observa molt el que veus, el que escoltes, i els poemes et sortiran rodats. Però no plagiïs mai perquè si ho fas, quan ho recitis, no et sentiràs bé amb tu mateixa”. Així vaig fer-ho, a la vegada que volia fer un reconeixement a totes les dones d’una manera que tothom que veiés l’obra ho pogués entendre. I així va començar l’obra 'Senzillament una dona', amb pintures i il·lustracions, que va acabar recollida en un llibre.
- I ara, com dèiem al principi, la traslladarà en forma de conferència a Girona...Porto anys recitant i compartint i ara voldria que aquesta conferència la pogués fer a més llocs per donar a les dones un brot de vida i d’esperança, perquè a la vida sempre hi ha una llum i un repte a seguir. No hem d’afluixar mai. Cada dia surt el sol, per molt núvol que estigui, i hem de creure en nosaltres mateixes i en els nostres desitjos.
