Jump to navigation
- Veig que porta tres gaiates, quina fa servir?Te les vull ensenyar. Una és la dels diumenges, les altres les utilitzo per al dia a dia.
- Què té d'especial la dels diumenges?Ai! Un que té gustos. Són manies que tinc. Potser pel color que la veig més de mudar.
- Les pinta?Les cremo, per pintar-les les cremo. Les parts fosques són perquè les he passat pel foc. Després a totes els hi passo vernís perquè duren més.- Com es va fer gaiater, Juanito?Així que vaig començar a saber lligar-me els pantalons vaig començar a fer gaiates. El pare sempre en va fer i amb ell en vaig aprendre. Ara ja no puc, m’he fet gran.
- M’explica com es fa una gaiata?No m’he amagat mai d’explicar-ho, no vull que es perdi un saber tan antic. El secret és triar una bona branca i una vegada tallada escalfar la part a doblegar per posar-la al plegador.
- Totes les branques són bones?Passejava per la finca buscant branques ben rectes, i de seguida sabia quines serien bones després de tants anys.
- I un cop escollides...Dos o tres anys abans de tallar-les, lligo les branques en un potet metàl·lic dels de conserva, així ja creixen en la forma feta. Quan les cullo cremo la part plegada i les acabo de doblegar amb el plegador.- Què és un plegador?Abans en venien, podien costar 500 duros. Massa diners. No me’n vaig comprar mai cap. El que tinc me’l vaig fer jo mateix amb un projectil de la guerra.
- Amb una bomba?Sí, per desgràcia n'hi havien moltes per aquí.
- I com s’utilitza un projectil per fer gaiates, Juanito?És la mida ideal per fer la corba de l’empunyadura, abans tot s’aprofitava... Abans de posar la rama al plegador cremo la part a doblegar amb una bona flama. Quan salta l’escorça ja la poso al voltant del projectil.
Plegador amb el projectil doblegant la gaiata I Foto: Maite Mestre
- I ja queda feta?Ui, no! Fet això s’ha de deixar la gaiata 15 dies penjada a una paret, sense humitat, perquè es mantingui recta mentre se seca. Després s’unta bé amb oli d’oliva, es lliga la part doblegada amb un filferro per subjectar-ho bé i es passa tota la gaiata per damunt d’una brasa.
- I no es crema...És fàcil que s’acabi cremant si no en saps. Amb els anys entens que quan la fusta es posa negreta i cau el filferro s’ha de treure la gaiata de la brasa. I ara sí, ja està feta! No s’obrirà mai més.
- Mai?Ni que es banyi. I tens gaiata per tota la vida si la branca es talla en lluna vella o a l’avenc de Nadal. Lluna i artesania solen anar de la mà en aquests casos. Si la mires sempre l’encertes!
- I els acabats els fa vostè també?On s’agafa la mà jo poso la beta, que la compro als firaires que vénen a Paüls un dia a la setmana. A vegades decoro la beta amb xinxetes. Si visqués a la Sénia li faria fer de cuir a un home que en sap molt. En tinc alguna feta per ell. La punta que toca al terra la compro a la farmàcia, dels recanvis de les crosses.- En ven encara, Juanito?Ja no me’n queden. N’he venut moltes. I n’he regalat moltes també!
- Se’l veu satisfet.Ho estic. El que més feliç m’ha fet a la vida és veure la gent contenta i satisfeta. El goig que han tingut de veure les gaiates que els regalava.
Plegador amb projectil vist des de dalt I Foto: Maite Mestre
- Li ha ensenyat a algú a fer-ne?No he tingut fills i no li he ensenyat a ningú per aprendre’n. Tinc un cosí que en fa, Roque, que viu a Aldover, però només li he donat alguns consells de vegades. Ell sí que en ven a alguna fira encara.
- Sap si hi ha algú més que en faci a les Terres de l’Ebre?No conec ningú més que en faci per aquí.
