Jump to navigation
- Vas treure 'El foc, el caliu i la cendra' a principis d'any. L'havies de presentar al gener mateix, però finalment el vas presentar el passat 4 de març.En aquell moment hi havia confinament municipal i al concert només hi hauria pogut anar la gent de Girona. Jo sóc de Llambilles i em sabia greu que ni la meva família ni amics més propers poguessin venir. Al final amb el Festival NEU! vam decidir posposar el concert.
- És un disc bastant intimista, no sé si hi estàs d'acord.No ets la primera que m'ho diu. De fet, vaig ser la primera sorpresa que la gent el considerés d'aquesta manera, perquè no era la meva intenció inicial. Però sí que en general ha quedat un disc molt intimista i també és gràcies als arranjaments musicals del productor musical, l'Emili Bosch.
- Quina era la teva idea inicial?No tenia una idea inicial. Tot s'ha anat construint a mesura que hem anat gravant i produint en l'àmbit sonor. No hi havia una idea de buscar un disc intimista. Per això em va sorprendre a mi mateixa, però gratament perquè estic molt contenta amb el resultat.
- El disc es titula 'El foc, el caliu i la cendra' i trobem dues cançons lligades al foc, dues al caliu i dues a la cendra.Exacte, hi ha tres blocs. El primer bloc és el del foc, amb 'Joc en viu' i 'Ni a Ebay' que són més aviat de rebel·lió, de protesta, de queixa, d'inconformisme. Al bloc del caliu hi ha 'Plomalls de llumeneta', on parlo del meu poble, la passejada que hi puc fer, tot el que hi vaig descobrint i el que em dóna el fet d'estimar-me un entorn i 'Adela' parla d'una dona centenària que desprèn amor, és un bloc d'amor per les persones o els llocs, de tendresa, de quotidianitat. Finalment el bloc de la cendra inclou 'Ombres dins el bosc' i 'La nòria', que són dues cançons molt de l'interior que reflecteixen un estat d'ànim més aviat trist, de depressió, de solitud.
- Primer vas fer les cançons i després ho vas fer encaixar amb aquests tres conceptes?Primer vaig fer les cançons, que en principi estaven deslligades. Però volia fer un disc més conceptual, que tingués sentit per si sol. Vaig trobar el títol i agrupant les cançons d'aquesta manera tenia molt de sentit. De fet, tenia més cançons per posar en aquest disc, però no n'hi vaig posar més perquè potser no haguessin entrat a cap dels blocs o els blocs haguessin quedat descompensats.
Tona Gafarot | Foto: Oscar Vall - Com t'inspires per fer les cançons?No tinc cap mètode. Si fa molt de temps que no he compost cap cançó, intento agafar la guitarra i començar a tocar uns acords. Normalment em surt primer la música, la lletra ve després. No és que em costi més la lletra, però la música em surt de dins i senzillament és deixar fluir, i la lletra és una cosa més racional, més pensada, que les síl·labes encaixin amb la melodia, etc. El moment d'inspiració musical no sé com ve. És a dir, de vegades escolto una cançó meva que m'agrada, però no tinc ni idea de com va sortir. De cop tinc la cançó a la mà, per dir-ho d'alguna manera.
- A les cançons parles de temes amb els quals tots ens podem sentir identificats. Penso en l'Adela, aquesta senyora gran, o en 'Ombres dins el bosc', amb les pors que tots tenim.M'agrada que tothom se senti identificat a les meves cançons, que reconegui allò que explico i que no sigui una cosa aliena a ell. De pors en tenim tots, doncs cantem-ho i posem-hi nom, no passa res. És una manera d'apropar-nos i entendre'ns entre nosaltres, els humans: això que em passa a mi li passa a tothom. O estic segura que tots tenim una Adela, una persona entranyable que estimem i que només amb els seus actes ja ens dóna un gran exemple. I així amb totes les cançons que componc.
- A més a més, al videoclip d''Adela' surt la teva àvia.Adela és una persona inventada. Em va venir la inspiració fa anys. Quan era petita al meu poble, hi havia una casa abandonada i em vaig imaginar qui hi havia viscut. Hi havia una llar de foc i estava tot molt abandonat. Em vaig imaginar una dona gran davant la llar de foc a l'hivern. I a partir d'aquí vaig crear la història de l'Adela. I a l'hora de fer el videoclip, vaig dir a la meva àvia Felisa que fes d'actriu i interpretés l'Adela. No va ser el meu objectiu anar a buscar la relació àvia-neta, però en segon terme això ha fet que la gent s'hi senti identificada.
- En aquest disc hi ha sons més electrònics, més místics.Sí. Jo venia més aviat del món del pop folk o pop rock, i de fet, quan componc agafo la guitarra acústica. Vaig passar les cançons a l'Emili Bosch, el productor musical i un dels músics que m'acompanya, i li vaig donar carta blanca. No li vaig voler marcar res perquè és una manera de tallar molt les ales a la creativitat. Vaig fer confiança cega a com ell ho veia i com ell ho sentia. I va ser un canvi radical, però hi vaig anar amb la ment tan oberta que de seguida vaig dir "Ep! no et desagrada, senzillament és molt diferent del que has fet sempre, però t'està agradant". Ell li va donar aquest toc elèctric, ambiental, que s'allunya totalment del folk. En tot el disc no hi ha ni una guitarra acústica.
- Però al mateix temps respecta la calidesa i la quotidianitat.L'essència de les cançons la conservo perquè això és el que surt de dintre meu i estan fetes des de la visió acústica. Jo visc en un poble, en un entorn rural. Conceptualment el que faig és més folk, però després ho vestim d'aquest pop electrònic o pop ambiental i queda un "pop rural" o "pop de pagès". M'agrada molt aquest concepte. Per què sempre les temàtiques rurals han d'anar lligades a un instrument de corda? Doncs no, no té per què.
Tona Gafarot | Foto: Oscar Vall - A més de la Tona Gafarot, tens altres projectes artístics.Amb Les Anxovetes estem presentant un espectacle infantil d'havaneres, 'Ondina', a cavall entre el conte musicat i el concert teatralitzat. S'expliquen les havaneres a través d'un guió teatral i cançons. També tenim un duet de versions amb Toni Molina, on gairebé tots els temes que fem són cantats per dones: Alanis Morrissette, Dido, The Cranberries, i després acabem fent Spice Girls o Shakira, pop comercial dels hits dels noranta. I finalment, també amb Les Anxovetes, ens hem ajuntat amb The Hanfris Quartet, i hem fet un septet de veus cantant a cappella cançons dels Beatles: 'The Beatles A Capella Tribute', que volem fer girar l'any que ve.
- Vius de la música?Sí. És fort dir-ho però sí. Em permet anar fent, no per tirar coets, però sí per anar fent.
- Les condicions que hi ha ara no són fàcils. És més difícil fer concerts.Amb Les Anxovetes, per exemple, estem molt contentes del volum de feina que anem tenint. Per molt que hi hagi pandèmia, hi ha molts ajuntaments que han apostat per seguir fent la festa major encara que sigui adaptada i de mil maneres diferents. I les havaneres, per sort, són un must.
- Hi ha gent que fa música provant i experimentant amb sons, altra gent fa música per canalitzar el que sent. Què en diries, del teu cas?Jo sóc aquest segon cas. No estic en un laboratori musical ni experimento gairebé res. Utilitzo la música com una via d'escapament. Necessites dir coses i potser no les pots dir parlades i en canvi amb la música trobes aquesta manera, que a més a més queda bonica, agrada i és una manera de compartir-ho universalment. De les experiències que vius o sents en fas una cançó, la penges a les plataformes i una persona de la Xina la pot escoltar i potser no entendrà la lletra, però li arribarà la música. Aquest és el motor que fa que estigui amb la música dia a dia.
Web Tona Gafarot Web NEU! Festival
