“Hem de tenir consciència del nostre ADN musical”

Paula Grande i Anna Ferrer uneixen forces per investigar el rol de les dones en la música tradicional en el marc del Càntut

Helena Martín

04/11/2020

Música

La gironina Paula Grande i la menorquina Anna Ferrer han fet feina arqueològica pel nou espectacle i treball discogràfic del Càntut, que han titulat 'Vega' (Càntut). D'entre la immensitat del cançoner de música tradicional i popular, les dues artistes han triat deu cançons que aprofundeixen en el rol de les dones i en les connexions que tenen les cançons de les àvies amb l'actualitat. Després de de presentar-lo oficialment el passat desembre a a Cassà de la Selva, segueixen la seva gira que les portarà a Celrà el proper divendres 5 de març.

Les històries que ens hem trobat són absolutament tràgiques per la dona

- Com us va arribar la proposta de fer el nou disc i espectacle del Càntut?
Anna Ferrer: Li va arribar a la Paula des del Càntut. En aquell moment teníem persones en comú i va pensar que jo podria aportar alguna cosa. No va haver-hi una altra opció, no recordo ni un moment de dubte, vam decidir directament fer-ho sobre el rol de les dones.
Paula Grande: Hi ha moltíssims motius pels quals el tàndem perfecte era amb l’Anna, perquè per mi ella representava criteri en què significa la música tradicional i popular, és una persona que ho viu en pell pròpia, per ella no és només una qüestió dels escenaris, forma part del seu origen i de qui és.

- En quin punt us vau trobar professionalment?
Anna Ferrer: El nexe són la Clara Peya i el Vic Moliner. Jo vaig fer la gira del disc ’Oceanes’ (Temps Record) amb ells dos i en un concert al País Basc en Vic em va explicar que li havien proposat de fer això a la Paula. De seguida li vaig dir que m’encantaria fer-ho!

- D’entre el cançoner del Càntut heu escollit deu cançons. Com ha estat la tria?
Paula Grande: Va ser molt bonic, molt inspirador i de descoberta de coses que desconeixíem, de moltes cançons tradicionals d’aquí. Per exemple, n’hi ha que es canten aquí i també a Menorca, i allà estan més vives. Al cançoner del Càntut hi ha molts àudios, i a través de paraules claus com “dona, dida, dama, mare”, paraules relacionades amb les dones, vam fer dues seleccions tenint en compte que volíem veure-hi a la dona representada i quin era el seu paper.

- Per què és important recuperar cançons de tradició oral i participar en projectes com aquest?
Anna Ferrer: És important tenir consciència de l’ADN musical de qualsevol societat, et situa en qui ets i d’on vens. Implica fer un apropament a les cançons que es cantaven al camp, al mar i a les esglésies, i que també estan a les parets i a les pedres. En un moment en què tot avança tan ràpidament i va en una direcció tan poc humana, posar el focus a aquesta part de qui som ens reconcilia com a éssers humans.
Paula Grande: I d’alguna forma ens connecta amb les nostres àvies. Veiem que hi ha moltes coses que es repeteixen i que és molt difícil que canviin. En l’espectacle de ‘Vega’ hi ha uns àudios de l’àvia de l’Anna dient “Ha canviat, i tant que ha canviat!”.

- Què heu après en aquest procés de creació?
Paula Grande: Hem après que és un arxiu immens que no s’acaba mai. Tot el que té a veure amb la música tradicional i el que passava abans, està en aquest cançoner. Quan investigàvem, vèiem que hi havia cançons que tenien més estrofes de les que havíem trobat.
Anna Ferrer: Per desgràcia no hi ha hagut cap sorpresa pel que fa a contingut, les històries que ens hem trobat són absolutament tràgiques per la dona. Sabem com estem i sabem que estàvem pitjor. Cada vegada que ho hem compartit amb persones majors que nosaltres, el més preciós ha estat veure la necessitat que els sortia d’explicar històries que havien viscut similars a aquestes cançons. Tenen un foc a dins de dir coses i tenir una mica d’altaveu. Hem de revisar l’ADN musical per fer-ne crítica.

- Si en cent anys algú recupera les vostres cançons, què creieu que hi veurà?
Paula Grande: Totes anem evolucionant, jo cada vegada entenc més la música com una manera de generar canvi, de fer i estar en el món, i això passa per les cançons també. El que no sé dir-te és què pensarien de la nostra visió de l’amor i de quant romàntiques som!
Anna Ferrer: Ara encara es componen cançons amb contingut masclista, nosaltres fem tots els esforços perquè no vagin per aquí i també per no fer cançons d’aquest amor romàntic que portem intravenós. A vegades la Paula i jo fem connexions entre les cançons de l’arxiu i cançons actuals de reggaeton o trap. Jo sí que penso que en el futur hi haurà realitats que ara no podem imaginar i que les nostres cançons exclouran aquestes realitats, és inimaginable fins on pot arribar la transformació social. Segur que estarem passades de moda.

- Què hi ha d’actual en les cançons del nou disc que heu enregistrat?
Paula Grande: Hi ha una de les cançons que és la història d’un home que s'embolica amb una dona i ella després el deixa. En la cançó l’home es queixa que l’ha deixat calent, i això hi ha moltes cançons d’ara que també ho expliquen.
Anna Ferrer: Hem volgut sortir de la manera terrosa com s’acostuma a enfocar la música tradicional. Com que amb els nostres projectes personals estàvem investigant en música electrònica i els sons processats, ho hem inclòs, i això li dona una actualitat sonora al projecte.