Una òpera rock de doble Verdaguer

- Ep! Dissabte què fas?

- Vaig a veure una òpera rock al Teatre de Girona.

- Una òpera rock al teatre? Caram, deu tenir una temàtica que justifica aquesta ubicació, no?

- Sí, és un musical sobre Jacint Verdaguer.

- Sobre Verdaguer? En òpera rock? No, això deu tractar-se d'un error. A més, no sé quina banda es podria atrevir a musicar els versos de Verdaguer en aquest gènere. Tan bé com en Roger Mas, no ho crec. M'ho has d'explicar millor això.

- Té, mira't aquest vídeo i m'entendràs.. I té, posa't els auriculars. Això no ho pots escoltar amb aquesta endròmina que li dius mòbil.

 

 

- Ostres, els Obeses? Però si fa quatre dies els vaig veure versionant Queen! Espera que miraré això que em dius...

 

Uns segons més tard, l'exèrcit del plaer, tal com bateja Arnau Tordera I als herois i heroïnes d'Obeses, es torna a engrandir. Lenta, però imparablement. Per anar més lluny. Tot l'equip del musical, encarregat expressament a la banda osonenca, sap què porta per primer cop a terres gironines. I si no, que els ho diguin als que ja ho han vist a l'Atlàntida de Vic i al Teatre Romea de Barcelona.

Ara bé, a terres gironines per primer cop... relativament. Totes les veus d''Ombres i Maduixes' ja van ser enregistrades i mesclades a MusicLan. Per si fos poc, una altra efemèride de la nit serà l'oportunitat d'adquirir el doble disc que immortalitza aquesta compilació tan artística. Doble disc que ja compta com el quart. Doble disc que també es portarà fora dels escenaris teatrals, amb primera data confirmada el 15 de juliol a Calaf.

Què expliquen aquestes veus, en un sorprenent gènere com el que ja incorporen diverses cançons d'Obeses? Doncs un enfrontament entre dos jos. Un Jacint jove i enamorat contra un Jacint madur que renega d'una vida dedicada a les paraules. El noi de Folgueroles contra Mossèn Cinto. Arnau Tordera I compartint escenari amb Ferran Frauca, acompanyats d'un conjunt d'artistes que també canten corrandes i valoren els seus estudis universitaris i les aventures amoroses del poble que habiten.

I tu, prou afortunat ets ara que encara queden entrades mentre servidor escriu això. Si la grandiloqüència dels versos de Verdaguer no troba lloc a les preferències dels espectadors gironins, difícilment res d'altri ho farà. Celebrarem que la poesia tingui un nou escenari al cor de Girona, ara farcit de flors.