On són les dones targarines

Foto: 

Cedida
Les set protagonistes de l'exposició 'On són les dones targarines?'

Tàrrega en la mirada femenina. Descobrim l’exposició ‘On són les dones targarines?’

El Museu Comarcal de l’Urgell acull la mostra fins al 27 de maig
Cristina Mongay
,
25/04/2018
Arts
Qualsevol que hagi llegit un llibre d’història, sense adonar-se’n, s’haurà meravellat davant de les gestes de grans homes, personatges poderosos, valents, rics, i molts d’ells –admetem-ho– agosarats. I és que els grans noms que han marcat els camins de la memòria escrita –els noms dels ‘vencedors’–, així com els noms de qui han empunyat una ploma per perpetuar-los, han estat majoritàriament masculins. De femenins, ben pocs, i els podem comptar amb els dits de la mà: Cleòpatra? Maria Magdalena? Isabel I d’Anglaterra? Catalina la Gran de Rússia? Quantes en sabríem dir més? El 50% de la humanitat ha fet molt més que netejar la llar, cuidar la prole i vetllar per l’economia familiar, i una exposició al Museu Comarcal de Tàrrega ens ho evidencia!
Amb l’exposició, Tàrrega ens apropa a vuit dones pràcticament desconegudes d’exemplar trajectòria professional i vital

El projecte On són les dones targarines?
Donar visibilitat a un conjunt de dones que han marcat un punt d’inflexió en la història de la ciutat de Tàrrega és l’objectiu del projecte de recerca On són les dones targarines?, impulsat per la Regidoria de Polítiques d’Igualtat del consistori urgellenc.

Aquesta empresa, que arrencà l’any 2015 i que compta amb la labor científica de l’historiador Jordi Creus, té la voluntat de retornar la veu a les dones silenciades pel pas del temps. On són les dones targarines? es materialitza en diversos eixos per tal que aquestes siguin de nou presents en la boca –i en la consciència– de les targarines i els targarins, així com del conjunt de la ciutadania.

On són les dones targarines? vol posar en valor la història de dones de Tàrrega que mai han rebut un reconeixement públic per la seva tasca

Primerament, i des del juny de l’any passat, ho fan mitjançant una col·lecció de contes infantils. Amb aquesta eina pedagògica, s’atansa a la canalla les gestes i l’esperit de superació d’un conjunt de dones targarines que han destacat en diferents àmbits professionals. Fins al moment, ja s’han presentat els volums dedicats a la docent i pedagoga Alba Güell Roca (1900–1997), la locutora de ràdio i periodista Pilarín Minguell Pont (1926), la llevadora Marina Bernades Guardiola (1900-2000) i la poetessa i política Josefina Vidal i Morera (1932). Així, a tan tendra edat, també es posa sobre la taula que la història va més enllà dels grans prohoms i es reivindica el paper de la dona lluny dels rols de gènere.

Una altra via de difusió de les vides d’aquestes destacades dones targarines del segle XX és el documental que porta el mateix nom, i que es va estrenar l’any 2017. Aquest, però, se centra fonamentalment a recollir la vida de cinc d’elles: Güell, Minguell, Bernades, Vidal i l’artista conceptual Olga López Pijoan (1952-1997).
 

  • imatge de control 1per1


El tràiler del documental On són les dones targarines? (2017)

Les dones targarines també han protagonitzat el darrer número d’URTX, la Revista d’Humanitats de l’Urgell. En aquest cas, les lectores i els lectors d’aquest trenta-dosé magazín poden aprofundir amb més minuciositat al voltant de les biografies d’algunes de les dones ja tractades en el projecte –com és el cas de Güell, Minguell, Bernades, Vidal i López– i d’altres a tenir en consideració, com Maria Soler i Terol (1889-1991), l’escriptora Josefina Solsona i Querol (1907-1960), la compositora Maria Teresa Pintó i Pijuan (1930).

L’exposició
Un eix més que se suma a la tasca de difondre les trajectòries d’aquestes dones és l’exposició On són les dones targarines?, mostra que es pot visitar fins al 27 de maig al Museu Comarcal de l’Urgell.

En aquest cas, l’exposició se centra en fer visible el llegat de Güell, les germanes llibreteres Rosina (1921-2010) i Maria Teresa Pera Güell (1924–2012); Bernades, López, Minguell i Vidal.

Un seguit de plafons, fotografies, documents originals i objectes personals il·lustren i reconstrueix les seves vides. Es tracta d’una mostra comissionada per Sònia Sans Carrera, Roser Miarnau Pomés i Mireia Fontanet Viladot.

Les dones targarines de l’exposició, amb nom i cognoms


D'esquerra a dreta, Alba Güell Roca i les germanes Rosina i Maria Teresa Pera Güell

Alba Güell Roca
Fou la gran d’una família que vivia plenament el món de les arts, i també que era molt activa des del punt de vista de la cultura targarina. Cursà els estudis de Magisteri a l’Escola Normal de Mestres de Lleida i continuà la seva formació a la Universitat Industrial de can Batlló, a Barcelona. Juntament amb el seu espòs, Marcel·lí Antich, i seguint el suggeriment de Pompeu Fabra, l’any 1926 fundà a Badalona una escola catalana que emprava mètodes pedagògics moderns a l’estil dels impulsats per l’Escola Moderna de Ferrer i Guardia. A més a més de la seva tasca docent, la parella formaren una biblioteca ambulant que oferia llibres –els de la seva col·lecció particular– al jovent per complementar la seva educació. Políticament es vinculà al marxisme i el sotrac de la Guerra Civil la sorprengué a Berga. Passades les penúries del conflicte, s’exilià juntament amb la seva família a França, des d’on emigren a Costa Rica. Güell, allí, continuà donant classes i fomentant la cultura.

Rosina i Maria Teresa Pera Güell
Nascudes en una de les nissagues més emblemàtiques de la capital de l’Urgell, Rosina i Maria Teresa Pera Güell van ser dues llibreteres d’ofici i de devoció que dedicaren plenament les seves vides a favor del negoci familiar, la Llibreria Güell, un dels referents culturals del municipi. No és cap secret que, en els seus anys daurats, la llibreria era freqüentada per destacats personatges de l’àmbit cultural català, com Antoni Rovira i Virgili o Màrius Torres. Criades entre llibres, premsa i materials d’estudi, començaren a treballar en el negoci familiar sent encara unes nenes, i des d’allí cultivaren un gran coneixement de les obres dels grans autors i autores de la literatura catalana. La Guerra Civil marcà la seva adolescència, i tots dos bàndols maltractaren la llibreria fins al punt de la destrucció total de l’establiment l’any 1939. Aquest, però, reeixí amb els esforços de la família en un local al davant de l’anterior, al bell mig del carrer de Santa Anna de Tàrrega, on perdurà fins al seu tancament l’any 2002, moment en què les germanes decidiren jubilar-se.


D'esquerra a dreta, Maria Bernades Guardiola i Olga López Pijoan

Maria Bernades Guardiola
Filla d’una família de fusters targarins, Bernades marxà a Barcelona amb vint anys, juntament amb una de les seves germanes, on es formà com a llevadora. Aquest era el seu somni! I després de molt lluitar, es graduà la primera de la seva promoció. D’ençà del 1924, i tot i les dificultats dels primers temps, es dedicà professionalment a l’atenció de dones i nadons en el part gairebé durant cinquanta anys. Ho feu a Viladecans, i també al petit poble veí de Sant Climent, on se la recorda amb afecte i on l’any 2003, tres anys després de la seva desaparició, es decidí posar el seu nom al CAP del Pla dels Màrtirs del Setge de 1714.

Olga López Pijoan
Els inicis de l’Olga López Pijoan no van ser fàcils: va haver de superar l’abandó del seu pare i va cursar els estudis primaris interna en el col·legi religiós de les monges vedrunes de Tàrrega. Aviat marxà, amb la mare i els avis, a Barcelona on ajudà a la botiga de teles familiar. L’any 1966 començà a estudiar a l’Escola Massana, indret en el qual iniciaria la seva trajectòria artística. L’any 1969 inicià una convivència amb l’artista Carlos Pazos, amb qui estigué casada fins l’any a 1975. En aquesta època, la més fructífera de la seva carrera, s’incorporà al moviment conceptual artístic català on féu interessants accions corporals. A finals dels setanta, i per raons familiars, s’allunya d’aquest cercle artístic. De caràcter fort i independent, combinà diverses ocupacions professionals amb la seva passió per la pintura, que continuà desplegant a Nicaragua, on retrobà la llibertat.


D'esquerra a dreta, Pilarín Minguell Pont i Josefina Vidal Morera

Pilarín Minguell Pont
Fou la segona d’una família treballadora adscrita al republicanisme targarí, amant de la literatura universal i dels esports. Cursà els estudis bàsics al col·legi de les Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna i, durant la Guerra Civil, acabà la seva formació a l’Institut Politècnic. A finals dels quaranta s’apunta a la Sección Artística, Literaria y de Instrucción de l’Ateneu targarí i l’any 1950 formà part de l’Agrupació Artística Thespis, un grup de teatre amateur impulsor de les arts escèniques a Tàrrega. Al nivell professional, Minguell va ser la primera veu femenina que es va escoltar a Ràdio Tàrrega. Juntament amb el seu marit l’escriptor i periodista Josep Maria Madern, va emigrar a França, on continuà actuant i treballà durant vint-i-cinc anys com a periodista i locutora a Ràdio París.

Josefina Vidal Morera
Vidal va nàixer en el bressol d’una família propietària que es movia políticament pels corrents del republicanisme catalanista. Era la segona de dues germanes i cursà els estudis secundaris i de batxillerat a Tàrrega, a Cervera i a l’Institut de Lleida. Gran admiradora de poetesses llatinoamericanes, de jove participà en recitals de poesia i obres teatrals. A causa del gris clima polític i cultural que es vivia durant el Franquisme, l’any 1953 emigrà a Gran Bretanya, on col·laborà amb la BBC. L’any 1960 la família es trasllada a Holanda, on ho feu amb Radio Nederland i des d’on s’afilia al PSOE. Impartí també classes de llengua i literatura castellanes a la Universitat de Groninga i col·laborà en l’ajuda a l’emigració espanyola i xilena. L’any 1977 tornà a l’Estat espanyol, on participa activament de la vida política –va ser cap de la secretaria del ministre Ernest Lluch– i publica diversos poemaris.

Més informació: 

A

També et pot interessar