Jump to navigation
Parlar dels Sobies-Càrcer ens fa tirar la mirada enrere, en un passat que no sempre li donem la importància i la determinació que té per comprendre el nostre present. La seva història començà ha escriure’s a mitjans del segle XVII, i la seva influència i poder es van mantenir ben vius fins a les primeres dècades del segle passat. És tracta d’una família que resta activa, però, actualment ho fa a l’àmbit barceloní.Durant el predomini del Sobies-Càrcer a finals de l’època moderna i inicis d’època contemporània, Tàrrega era un municipi menut, tradicional i fortament ruralitzat, dominat per les idees de les grans famílies hisendades i per la petita noblesa. Les diverses generacions de Sobies-Càrcer es situaven en aquest grup privilegiat de la societat i, al llarg del gairebé tres-cents de predomini, anaren acumulant tot tipus béns, hisendes i edificis arreu de les terres de Ponent. I, és clar, aquest poder anà acompanyat d’inevitables tensions i polèmiques.Els Sobies-Càrcer van ser una nissaga molt activa i ambiciosa que volgué perpetuar el seu nom en els annals de la història. Fruit d’aquest propòsit esdevé natural que el seu cognom es reculli en nombrosos documents originals d’arxiu, així com en estudis monogràfics. En aquest aspecte, resulta clau ressaltar l’obra Els Sobies de Tàrrega. Orgull, potència, lideratge i conflictivitat (Diputació de Lleida, 2017), elaborada per l’historiador Josep Maria Planes.Molts són els personatges destacats d’aquesta nissaga, però sense cap mena de dubte el més rellevant fou l’Enric de Càrcer i de Sobies, que va viure entre 1852 i 1921. Tot i que va nàixer a Barcelona, s’instal·là a Tàrrega al casar-se i va fou allí on va desenvolupar la seva activitat. Fou un personatge polèmic, un tant vanitós i molt actiu en la vida pública targarina. I, per damunt de tot, un gran amant de la cultura! I precisament a ell, a Don Enrique, es deuen algunes de les millores urbanístiques que es realitzaren a la Tàrrega de l’època i que modificaren la seva fisonomia per sempre.Afortunadament, alguns testimonis de l’auge econòmic i cultural que va viure Tàrrega a inici del segle XX encara es poden veure avui a peu de carrer, tot passejant pel centre de la ciutat. Per exemple, la casa Càrcer, realitzada d’acord amb l’estètica modernista, que s’alça al carrer Santa Anna número 10, una construcció que marca el punt d’arrencament de la Ruta Modernista targarina.
Museu Comarcal de l'Urgell-Tàrrega
