Art per repensar la Pletera

El Museu de la Mediterrània acull l'exposició del projecte d'art vinculat al Life Pletera

Arnau Margenet

22/05/2018

Entorn

Si pensem en un paratge natural dins les fronteres empordaneses de gran biodiversitat, que sigui una gran font d'aigua i també l'hàbitat de desenes d'espècies de flora i fauna, a tots ens ve al cap la imatge de les grans maresmes dels Aiguamolls de l'Empordà, entre Castelló d'Empúries i Sant Pere Pescador. Però no és l'única. En aquesta llista també hi podem sumar els Aiguamolls del Baix Empordà, els de Sobrestany (a Bellcaire) i al Baix Ter, entre la urbanització dels Griells de l'Estartit i la Gola del Ter. Allà hi trobem la Pletera, una maresme que, com d'altres arreu del món, també han patit les conseqüències del turisme més voraç i incompatible amb el respecte cap al medi ambient. El 1986, la Pletera va ser víctima d'un procés de dessecació artificial, provocada per la mà de l'home i el seu anhel d'omplir les costes d'edificis. Més de 30 anys després, la maresme es repensa des del respecte ecològic i l'art; una nova lògica per a restituir la cultura del totxo.

La readequació d'aquest espai natural tindrà també una vessant artística amb la integració de diferents obres artístiques

Només cal passejar per un d'aquest paratges naturals que poblen el planeta per adonar-se que les maresmes són espais de gran valor mediambiental. Són grans reserves d'aigua, proporcionen recursos naturals de gran importància per la societat i constitueixen l'hàbitat de moltes espècies. Per això a ningú se li escapa que cal conservar-los i fer-ne un ús responsable.

La maresme de la Pletera ha viscut en l'orfandat des que s'aturés la seva urbanització allà pels anys 80. Ara, però, sembla que s'obre una nova etapa gràcies al projecte Life Pletera (2014-2018), un replantejament d'aquest espai que passa, primer, per la restauració integral i definitiva de les llacunes amb la finalitat de recuperar-ne la funcionalitat ecològica, en segon lloc per la promoció i presa de consciència de la zona com un ecosistema que cal conservar a través d'accions divulgatives, i per últim, la reducció d'emissions contaminants a l'atmosfera.

Però el projecte Life Pletera no es conforma només amb això. La readequació d'aquest espai natural tindrà també una vessant artística amb la integració de diferents obres artístiques creades per cinc artistes. La iniciativa busca trobar un espai de confluència entre un procés científic de restauració i l'acció cultural que serveixi per rumiar sobre la importància mediambiental i social dels espais naturals i l'impacte que tenen sobre aquests espais les nostres accions. Una trobada entre art i ecologia a petita escala per repensar com fer del món un lloc més sostenible i respectuós amb la naturalesa.

L'exposició del Life Pletera
La primera de les accions divulgatives per fer ressò del projecte ja té lloc al Museu de la Mediterrània (Espai Montgrí) sota el títol ‘Lloc, memòria i salicòrnies'. Es tracta d'una mostra de les diverses intervencions artístiques que s'ha integrat a les maresmes de la Pletera durant el procés de restauració. Concretament, són les obres de cincs artistes bregats en diferents disciplines : Jordi Morell (Salt, 1975), Joan Vinyes (Torroella de Montgrí, 1954), Esteve Subirah (Ullà, 1975), Isadora Wilson (Santiago de Chile, 1984) i Ivó Vinuesa (Barcelona, 1975). La varietat de suports, espais i intervencions respon a la voluntat d'oferir una visió heterogènia del procés de transformació, però tots cincs comparteixen un interès per conceptes molt vinculats al projecte com el paisatge, la memòria o els usos de l'espai. Al Museu de la Mediterrània podrem veure fins al 25 de juny el resultat d'aquest diàleg, força inèdit, entre l'art, la ciència i la gestió del territori.