Jump to navigation
- Tot va començar al voltant del Dia de la Dona.Totes les històries que estan passant amb el tema de la dona em remouen i un artista sempre ho acaba traient cap a enfora. Dies abans del 8 de març, vaig pensar a fer un projecte dedicat a la dona. Vaig proposar-me que, a partir del 9 de març, pintaria cada dia una tela de petit format, inspirant-me en diferents tipus de dones. Llavors cada dia, penjaria una fotografia a Instagram amb la pintura. Va ser molt interessant, perquè les dones comentaven la publicació i veies que s’hi sentien més reflectides en una que en una altra.
- Després, va ser un regal de Sant Jordi.Vaig començar el 9 de març i vaig acabar el dia de Sant Jordi, trenta-sis dies, trenta-sis dones. Tota dona sempre espera que el dia dels enamorats, el regal li vingui de fora i vaig presentar-los-hi una altra opció, fer-se un autoregal per dir-se a una mateixa ‘m’estimo’.
- I quan s’hi afegeix la Lena Paüls?Quan portava una quinzena de teles em va comentar que s’havia inspirat i que cada dia feia uns mots de cada #mestimo. A mi em va fer molta il·lusió! Era una manera més d’interactuar.
- Com ha interpretat les teves pintures? Potser tu volies plasmar una cosa i ella n’ha vist una altra...A mesura que els tenia, els anàvem comentant. Alguns ella es va deixar influenciar per mi, i d’altres, jo vaig acabar comprant la seva versió. L’art i la poesia són molt subjectius i cadascú els pot interpretar d’una manera molt diferent. És el més enriquidor de tot. Hi havia dies que no em sortia la dona que volia fer i anava fent sobre la marxa, és el més bonic de l’art, que dos més dos no sempre és quatre.
- Hi ha tants tipus de dones i de maneres de dir-se ‘m’estimo’?Podria haver fet cares de diferents tipus de dones, però mai m’ha cridat l’atenció pintar rostres. Jo sempre dic que pinto sensacions de dones, el que no es pot fotografiar. Hi ha un #mestimo que és la dona migrant i vaig fer unes onades molt agressives, negatives... I l’escrit de Lena també plasma aquesta duresa. Hi ha la dona de poble que et fa infusions i que uneix totes les herbes, la dona més urbanita que la represento amb uns gratacels...
- T’han quedat dones per pintar llavors?I tant! Quan vaig deixar de publicar, un munt de dones em van dir que ho trobarien a faltar, que el primer que feien era mirar el #mestimo. No són només tipus de dones, són actituds, pensaments, creences... Per exemple, no he pintat la dona maltractada. Però per Sant Jordi s’acabava.
- No s’ha interessat algun home per un #mestimo?Només un! Primer li vaig preguntar si era per regalar i em va dir que no, que era per ell. I de manera múrria li vaig comentar que això era un projecte de dones al que em va respondre que ell també s’estimava a ell mateix. Em va fer pensar. No hem de ser tan cabuts. I finalment aquesta tela se la va quedar ell.
- ‘Estimo la dona que sóc’. S’haurien d’estimar més les dones?Totes les persones, siguin homes o dones, s’haurien d’estimar més. Però, desgraciadament, hi ha moltes dones que s’han tapat i s’han trepitjat i no s’estimen prou, o fins i tot, gens. O esperen que se les estimin i s’equivoquen. Una bona vida és la d’una persona que s’estima a ella mateixa i si vol que la comparteixi amb una altra persona que també s’estimi a ell mateix. Llavors és una relació perfecta perquè quan hi ha una dependència de l’un de l’altre és quan sorgeixen els problemes.
- Per què heu optat per un llibre digital?La idea del llibre digital va ser de la Lena. Ens vam posar en contacte amb la Carme Andrade perquè ens escrivís el pròleg. És molt difícil publicar un llibre amb imatges de qualitat perquè el cost és molt elevat.
- Com serà la presentació?Serà una performance dins una casa del nucli antic de Montbrió, seguint la filosofia del Montbriart on els veïns del municipi obren els seus portals perquè els artistes puguin exposar la seva obra. L’Antònia Ferré recitarà els versos, que té una veu espectacular. I hi haurà quatre ballarines, dues de professionals, la Txell Blay i la Laia Domingo. D’altra banda, la Cristina Duran, que és músic, i la poetessa Mònica de Dalmau, que està acostumada a fer performances, tancaran l’elenc de la presentació que es farà al Montbriart.
Facebook Montbriart
