Els ranxets, "una cuina senzilla i de casa"

Les jornades gastronòmiques dels ranxets de Torredembarra s’allargaran fins el 9 de desembre

Arnau Martínez

12/11/2018

Menjar i beure

El ranxo és el menjar que duien els pescadors a bord de la barca. “Portaven patates, aigua mineral, sal i oli; lo just”, recorda la Maria Teresa Llorach, propietària d’El Vaixell de Torredembarra, “el que pescaven i no podien vendre a la llotja ho cuinaven i és el que anomenem ranxet”, afegeix. El Vaixell és un dels restaurants que a partir del 16 de novembre servirà ranxets en el marc de les jornades gastronòmiques que se celebren al municipi fins al 9 de desembre. En total seran catorze els establiments de Torredembarra que oferiran menús degustació de ranxets.

“És com anar a fer una calçotada, un menjar col·lectiu on a vegades el de menys és el menjar”, reflexiona l’Iris Gual, una de les procuradores del llibre receptari ‘Ranxets: la cuina de Torredembarra’

El peix sobrant es cuinava a la mateixa barca amb productes bàsics del camp com alls, pebrots o pebre amb fogons de carbó o de gas butà més recentment. “El peix que no venien a la llotja perquè cap establiment el volia comprar, també se l’enduien cap a casa. S’ho repartien entre els pescadors de cada barca i això també s’anomena el ranxo”, indica la Maria Teresa. Avui en dia, la tradició de menjar ranxets a alta mar s’ha perdut i els pescadors opten per la carmanyola, però els torrencs encara “fan un ranxet” quan es troben al voltant d’una taula amb amics i família. “És com anar a fer una calçotada, un menjar col·lectiu on a vegades el de menys és el menjar”, reflexiona l’Iris Gual, una de les procuradores del llibre receptari ‘Ranxets: la cuina de Torredembarra’.

El passat mes de juny, el Centre d’Estudis Sinibald Mas de Torredembarra va presentar la sisena edició del llibre ‘Ranxets: la cuina de Torredembarra’. Compta amb la recepta d’una vintena de ranxets com musclos amb salsa, sopa de peix, espineta, all cremat o rossejat. També tres receptes diferents per elaborar romesco, un apartat dedicat al bull i un altre bloc de cuina de pagès amb plats com col amb romesco o escudella de les onze, un menjar que com bé diu el nom, s’havia de menjar a les 11 del matí. Finalment hi ha dos apartats més, un temàtic del xató i un altre de conserves i saladures.

El bull, el ranxet més torrenc
El bull és la tripa, l’estómac de la tonyina salada i seca. És un plat molt fort, “hi ha persones que no poden ni sentir l’olor”, reconeix la propietària d’El Vaixell. No és un menjar només de Torredembarra, però sí que és la població on segurament s’ha popularitzat més, fins i tot celebren la Diada del bull. “De romesco se’n fa a tota la costa de Tarragona, però el bull és més particular de Torredembarra”, remarca l’Iris Gual. “El bull abans era un menjar de pobres perquè la tripa era molt barata, ara és molt car i quasi no se’n troba”, manifesta Llorach. Normalment has d’anar a Vilanova o a cap a baix, a Cartagena a comprar-lo, indiquen les dues.

És un plat elaborat, “porta feina fer-lo”, confessa la Maria Teresa. “Per fer-lo has de trobar una bona peça perquè la tripa la pots assecar de diferents maneres”, explica Gual. La tripa s’ha de rentar, s’ha de raspallar i bullir, “s’ha de tenir paciència”, diu la responsable d’El Vaixell. I la tripa va acompanyada de romesco.

Una cuina canviant
La publicació ‘Ranxets: la cuina de Torredembarra’ s’edita des de 1985 per posar en valor la cuina tradicional i, com a tal, sovint s’ha passat el receptari oralment. Per dissenyar les receptes del llibre, les set autores van recollir els ingredients i la preparació de diverses cases i van procurar de consensuar-ho en una sola recepta. Per exemple, en el cas del romesco van descobrir moltes maneres d’elaborar-lo i finalment es van decantar per publicar-ne tres. També passa amb l’all cremat, “es pot fer de sardines, però si és de rap, ja és un menjar de festa major”, exclama la cuinera d’El Vaixell.

“Hem recuperat les receptes amb les quals ens hem fet grans, però nosaltres dues som de baix a mar i la manera de fer és diferent de la de pagès”, comenta l’Iris. “Al llibre hi ha cuina dels anys 80 quan ja teníem por que es perdés, per tant, moltes receptes són d’abans”, afegeix.

El producte fresc també ha canviat i ha caigut la disponibilitat d’algun peix. A tall d’exemple, al receptari recuperen la coca de mollicada d’un forner del poble. La mollicada són uns molls petits que no fan ni un dit d’allargada i actualment està prohibit agafar-ne. “En aquesta recepta vam tenir una mica de recança perquè som políticament incorrectes”, assenyala una de les autores del llibre.

En definitiva, els ranxets és la memòria culinària col·lectiva d’una població, Torredembarra. “Una cuina senzilla i de casa”, apunta la responsable d’El Vaixell. En acabar, les dues confessen quin plat els hi agrada més. A la Maria Teresa l’all cremat i a l’Iris els fideus rossos. Si se us ha fet la boca aigua, fins al 9 de desembre podeu tastar els ranxets a les jornades.