Jump to navigation
La iniciativa va néixer l’any 2009: «Des d’aquell any vam prometre fidelitat al Tió i fer tot el possible foragitar l’invasor Pare Noel, que corrompia les llars empordaneses», explica un portaveu del col·lectiu des del més cautelós anonimat. Malgrat això, a plaça tothom sabia qui s’hi amagava al darrere. Allò que diuen: vox populi i secret de sumari a la vegada.
Operaven amb el rostre cobert per tal de protegir-se dels detractors de la seva lluita. Sentit de l’humor i reivindicació d’allò nostrat. Les seves accions eren d’allò més visibles i en feien ressò a través de xarxes socials, mitjançant vídeos, fotografies, textos o cartells. Engegaven la campanya amb els irònics entrenaments que duien a terme per preparar la temporada. A mesura que s’anava acostant el Nadal anaven instal·lant tions arreu del municipi i feien el possible per eradicar la figura del pare Noel i, a la vegada, promoure el rebuig que els provocava.
I el moviment per promoure el Tió i foragitar el Pare Noel va agafar embranzida. S’anava estenent i van sorgir escamots a altres localitats arreu dels Països Catalans: de Berga a Terrassa, passant pel Guinardó, el Pla de l’Estany, la Vall d’Albaida o el Penedès. L’efecte domino era tant imparable com digne d’estudi.
Ara bé, tot arriba al seu final i el grup bisbalenc embrionari del projecte va posar punt i final al seu periple reivindicatiu. «Formar part d’aquesta elit significava estar en forma i els membres ja no gaudíem dels mateixos cossos forts i esvelts: ens fèiem grans», reconeix el portaveu anònim. Tristos de no tenir relleu, el Komando Tió de la Bisbal d’Empordà va acomiadar-se l’any 2014 amb una darrera acció, que va venir precedida d’una treva i fins a l’actualitat. Tot i això, fonts anònimes adverteixen que no descartarien trencar-la si la situació ho requerís.
Una iniciativa polèmicaHumor a part, el Komando Tió, a la Bisbal d’Empordà, mai va estar exempt de crítiques ni va deixar indiferent a ningú. I és que als videocomunicats difosos a les xarxes socials on el grup anunciava com es preparava o feia ressò de les seves accions, la banda oferia una imatge que emulava a un grup terrorista d’estar per casa que feia pujar la mosca al nas a més d’un. Estimats i rebutjats a parts iguals. Alguns els trobaven simpàtics i denotaven certa sintonia per la causa, d’altres els titllaven de vàndals i de brètols. Senyores i senyors, el debat està servit.
Ara bé, com que servidor sotasignat freqüenta la contrada bisbalenca, és sabut i contrastable que l’efecte Komando Tió va donar els seus fruits. La conscienciació al municipi de reivindicació tradicional a favor del tió ha anat guanyant pes, en detriment del damnificat Pare Noel. Només cal fer una ullada als aparadors de les botigues, als balcons de les cases o a la decoració municipal que instal·la l’Ajuntament de la Bisbal. Sí: el tió ha guanyat el pols a Santa Claus i, indubtablement, aquesta iniciativa pot ser considerada com una genial campanya de màrqueting localista empresa des del teixit més escrupolosament popular.
La qüestionada figura del Pare NoelLa figura del Pare Noel sempre ha estat tacada per controvèrsies. El Pare Noel, Pare Nadal, Santa Claus o Sant Nicolau és un personatge mitològic present a molts països que porta regals de Nadal. La mateixa figura amb el mateix nom existeix a diversos països, com França, Espanya, Portugal, Itàlia i Romania. En alguns llocs els personatges de Santa Claus i Pare Noel no són del tot intercanviables.
Sigui com sigui, el Pare Noel és una figura folklòrica, llegendària i mítica, que, en la cultura occidental, porta presents als infants el dia 6 de desembre, la nit de Nadal o el mateix dia de Nadal. Per trobar l’origen de la llegenda cal furgar en contes sobre Sant Nicolau, un personatge l'existència històrica del qual és considerada poc creïble, fins i tot per a l'Església Catòlica.
La representació moderna de Pare Noel com un home (o gnom) gros i alegre, vestint una jaqueta i calces vermelles, amb punys i coll blancs; i cinturó i botes negres, es va fer popular als Estats Units el segle XIX a causa de la influència significativa del caricaturista i dibuixant polític Thomas Nast. Aquesta imatge ha estat mantinguda i reforçada a través de cançons, de la ràdio, la televisió i de pel·lícules. Al Regne Unit i Europa, la seva descripció és sovint idèntica al Santa estatunidenc, però ell és conegut per altres noms (com Pare Noel).
Fa molt temps que hi ha controvèrsia sobre què fer amb el fet que els nens creguin en el Pare Noel. Des d’alguns cristians diuen que la tradició de Santa Claus menysprea els orígens religiosos i el propòsit de Nadal. Altres crítics perceben Santa Claus com una mentida elaborada i que no és ètic que els pares ensenyin als fills que creguin en la seva existència. Altres encara s'oposen a Santa Claus per considerar-lo un símbol del consumisme del Nadal, o com una intromissió en les seves pròpies tradicions nacionals nadalenques: i d’aquí sorgí el Komando Tió.*Article publicat originalment a La Directa.
