Joseph Goebbels (Robert Stadlober), el Ministre de Propaganda de l'Alemanya nazi, va acompanyar a Hitler (Fritz Karl) durant set anys, des del març de 1938 fins a la seva mort el maig de 1945. 

Mentre Hitler està en l'apogeu del seu poder, Goebbels és el creador de les imatges de multituds onejant banderes i de les pel·lícules antisemites que preparen al poble per a l'assassinat en massa dels jueus. A finals de 1944, després de la derrota de Stalingrad i d'una situació cada vegada més desesperada, Goebbels planeja l'acte de propaganda més radical, la seva última posada en escena.

Després de la mort del seu admirat ídol, en Lucio (Paul Mescal), el fill de Lucilla (Connie Nielsen), és posat fora de perill lluny de l'Imperi Romà. Escapant de la influència de la corrupció romana, les intrigues i les lluites de poder, Lucio es converteix en un jove en pau a la costa nord-africana, fins que un dia el seu passat l'aconsegueix.

La seva nova pàtria és envaïda per les legions romanes dirigides pel general Marco Acacio (Pedro Pascal).

Traumatitzat per les tràgiques pèrdues, Lucio és portat a Roma i venut a l'amo d'un estable de gladiadors, Macrinus (Denzel Washington), qui el farà lluitar per la seva vida a la sorra per a entreteniment del poble i dels seus coemperadores Geta (Joseph Quinn) i Caracalla (Fred Hechinger).

Després de la mort del seu pare, l'empresari alemany Eric Zimmerman viatja a Espanya per a supervisar les delegacions de la seva empresa. A l'oficina central de Madrid coneix a Judith, una jove de la qual s'encapritxa immediatament.

Ella sucumbeix a l'atracció que el seu cap exerceix sobre ella i accepta formar part dels seus jocs sexuals, replets de fantasies i erotisme. Amb ell aprendrà que tots portem dins un voyeur, i que les persones es divideixen en submises i dominants.

Adaptació cinematogràfica de la novel·la de l'autora hispà-germànica Megan Maxwell.

Pel·lícula d'animació que adapta la novel·la gràfica 'The Wild Robot', el premiat best seller de ciència-ficció escrit i il·lustrat per Peter Brown.

Un robot anomenat Rozzum unitat 7134, Roz per a abreujar, naufraga en una illa deshabitada. Durant una aventura èpica, aquest robot haurà d'aprendre a adaptar-se al dur entorn, descobrint-se també a si mateix, i establint gradualment relacions amb altres animals de l'illa, convertint-se a poc a poc en un més dels éssers que habiten aquest entorn que connectarà la tecnologia i la naturalesa.

Pel·lícula musical d'animació que és la seqüela de 'Vaiana' (2016), llargmetratge animat nominat a dos Premis Óscar. En aquesta ocasió l'aventurera i testarruda princesa Vaiana, i l'audaç i entremaliat semideu Maui, protagonitzen un nou viatge amb una nova tripulació d'insòlits mariners. 

Després de rebre una inesperada crida dels seus avantpassats, Vaiana haurà de viatjar als llunyans mars d'Oceania i endinsar-se en perilloses aigües perdudes per a viure una aventura sense precedents.

Ambientada a la Terra d'Oz, molt abans de l'arribada de la Dorothy des de Kansas, la trama abasta els esdeveniments del primer acte del musical. 

Elphaba (Cynthia Erivo) és una jove incompresa pel seu inusual color verd de pell que encara no ha descobert el seu veritable poder. Glinda (Ariana Grande) és una popular jove marcada pels seus privilegis i la seva ambició que encara no ha descobert la seva veritable passió. Les dues es coneixen com a estudiants de la Universitat Shiz, a la fantàstica terra de Oz, i forgen una insòlita però profunda amistat. 

Després d'una trobada amb el Meravellós Mag de Oz, la seva amistat arriba a una cruïlla i les seves vides prenen camins molt diferents.

Amb el seu indestructible desig de popularitat, Glinda es deixa seduir pel poder, mentre que la determinació d'Elphaba de romandre fidel a si mateixa i als del seu voltant tindrà inesperades i impactants conseqüències en el seu futur. Les extraordinàries aventures de totes dues a Oz acabaran portant-les a complir els seus respectius destins com Glinda, la Bruixa Bona, I Elphaba, la Malvada Bruixa de l'Oest.