Matins a l'Heliogàbal: Joana Gomila

De vegades passa que des de racons allunyats, fent trajectes dispersos, persones diferents arriben a una idèntica conclusió i es dirigeixen a un mateix punt sense saber res dels altres. Amb 'Folk Souvenir' (Bubota Discos, Gran Sol, 2016) va passar una mica això. Aquest és un disc que sembla haver esperat abans d’existir, fill del zeitgeist que es viu a Mallorca i de Joana Gomila, la cantant nascuda per capgirar els cànons i per fer-nos renéixer l’interès per les essències musicals de la nostra illa.

A 'Folk Souvenir', Gomila va fer pinya amb Arnau Obiols, Santi Careta, Àlex Reviriego i Laia Vallès -cinc ànimes germanes, cadascuna amb la seva trajectòria- per reformular el cançoner popular mallorquí amb una actitud fresca com un gambaner en acció. Disposada a jugar amb el que sigui, troba en l’ànima de les melodies oblidades una font d’inspiració per fer volar la creativitat col·lectiva de la banda.

Perquè a 'Folk Souvenir' hi ressona el paisatge. Hi ressona la ciutat. Hi ressonen tonades de treball, romanços, jotes, cançons i jocs. Hi ressonen les reflexions de Rafel Ginard. Hi ressona la memòria. Hi ressonam tots, per ventura, i ens hi reconeixem.

'Folk Souvenir' és el poble i és el record, és el cant i és el rés, és el folk i és el free jazz. És la necessitat de cercar-nos i, per ventura, trobar-nos.