És un moment complicat en l'antic imperi xinès. Els dracs, que en una altra època van ser amics i aliats dels homes, porten anys sent caçats i engabiats.

En una remota fortalesa a les muntanyes, una nena ajuda a escapar a l'últim dels dracs i s'uneix a ell en una apassionant missió per a recuperar el tresor més preuat: l'últim ou de drac, robat per un malvat embruixador que vol explotar el seu potencial màgic per a aconseguir la immortalitat. 

Adaptació de la primera de les sis novel·les de la saga literària homònima de l'australiana Carole Wilkins.

Segona part d'aquesta nova adaptació de la novel·la de ciència-ficció escrita per Frank Herbert

Donat per mort pels seus enemics els Harkonnen, Paul Atreides (Timothée Chalamet) s'uneix als fremen, poble de feroços guerrers que viu al desert. Allí en Paul adoptarà el nom fremen de Muad'Dib, i començarà el seu entrenament, volent demostrar que pot convertir-se en el seu líder.

Però en les ombres s'oculten massa secrets, i la fi de la Casa dels Atreides s'intueix pròxim.

En Paul continuarà tenint visions i somnis profètics, i haurà de fer front al terrible futur, enfrontant-se a les intrigues dels Harkonnen, a les arts ocultes de les Bene Gesserit i al poder galàctic de l'Imperi.

Ambientada a la Suècia medieval, narra la història d'un cristià pròsper la filla del qual, Karin (Birgitta Pettersson) és encomanada a portar un cistell d'espelmes a l'església. La jove, acompanyada de la seva serventa embarassada, Ingeri (Gunnel Lindblom), que en secret adora al déu nòrdic Odín, s'aventura al camí. Abans de creuar el bosc, Ingrid abandona a Karin, que es veu obligada a fer sola la tasca confiada. En el camí, es topa amb tres pastors aparentment afables, que la conviden a esmorzar amb ells.

Pel·lícula sueca de 1960 dirigida per Ingmar Bergman i escrita per Ulla Isaksson, qui es va servir d'una balada sueca del segle XIII per a escriure el llibret. Va aconseguir alçar-se amb l'Oscar a Millor pel·lícula de parla no anglesa, a més de ser candidata per Millor vestuari.

Documental dirigit per José Luis López-Linares, que ens submergeix en una visió renovada i veraç de com va néixer i es va desenvolupar l'Amèrica Espanyola durant més de 300 anys. A través d'un esplendor visual, explora el patrimoni arquitectònic, pictòric, escultòric i musical que encara perdura en l'actualitat. 

El film convida a reflexionar sobre la nostra història compartida i a apreciar la riquesa cultural que ha perdurat al llarg dels segles. Una oportunitat per a explorar i valorar el nostre passat des d'una nova perspectiva.

Tots tenim una quimera, alguna cosa que desitgem fer, tenir, però que mai trobem. 

Per a alguns és el somni dels diners fàcils, per a uns altres la cerca d'un amor passat. 

Quan torna a la seva ciutat Tirrena, l'Arthur (Josh O'Connor) es troba amb la seva antiga banda dels Tombaroli, que estan saquejant tombes etrusques i meravelles arqueològiques. L'Arthur té un do que utilitza per a ajudar als seus amics lladres: pot sentir el buit. El buit de la terra, en el qual jeuen les restes d'un món passat. El mateix buit que el record del seu amor perdut, Beniamina, ha deixat en ell.

L'Alice (Chloé Coulloud) i en François (Julien Pestel) estan a punt de casar-se i decideixen reunir les seves dues famílies perquè es coneguin. Per a l'ocasió, han preparat un regal molt especial per als seus pares: unes proves d'ADN perquè tots puguin conèixer el orígen dels seus avantpassats.

Però la sorpresa es converteix en fiasco quan els Bouvier-Sauvage, una gran família aristocràtica, i els Martin, molt més modestos, descobreixen els resultats, que són, per dir-ho d'alguna manera... inesperats.

Hirayama (Koji Yakusho) sembla perfectament satisfet amb la seva senzilla vida de netejador d'excusats a Tòquio. Fora de la seva estructurada rutina diària, gaudeix de la seva passió per la música i els llibres. A més li fascinen arbres, els que gaudeix fotografiant.

Però una sèrie de trobades inesperades li van revelant a poc a poc més coses sobre el seu passat i les raons per les quals la senzillesa de la seva vida quotidiana sembla donar-li la felicitat que anhela.

Roma, any 1946. La Dèlia (Paola Cortellesi) té tres fills i el seu marit és l'esquerp Ivano (Valerio Mastandrea), que la menysprea i la maltracta. En acabar la guerra mundial, tots dos intenten tirar la seva família endavant amb diverses feines en les quals no guanyen gaires diners.

Però un dia, una meravellosa notícia els canvia la vida: Marcella (Romana Maggiora Vergano), la filla gran, acaba de comprometre's amb Giulio (Francesco Centorame), un noi molt simpàtic de bona família. La Dèlia està molt il·lusionada amb aquest nou començament que portarà un futur millor per a tots, fins que rep una misteriosa carta que promet canviar els plans de tota la família per sempre.

Al final d'una carrera de 60 anys, la cantant i activista llegendària Joan Baez tira la vista enrere amb honestedat i aprofundeix en el seu interior mentre intenta donar sentit a la seva llarga vida, que ha fet història, i a les lluites personals que ha mantingut en privat.

Als 20 anys va destacar com la indiscutible reina de la música folk. Va ser una de les primeres a reconèixer el talent de Bob Dylan i gravar les seves cançons. A més, va utilitzar la seva fama per a lluitar pels drets civils, la justícia i contra la guerra a Vietnam.