Èric Vinaixa (músic)

Èric Vinaixa (Barcelona, 1977), originari de Miravet, ha passat bona part del confinament fent directes amb molt d'èxit a través d'Instagram. Amant de les arrels pop, rock, blues i soul, l'artista, gran admirador de les grans estrelles del rock, destil·la sempre transcendència en estat pur. 'Caos a mig camí' és el seu tercer disc en solitari i ara està preparant el seu quart treball.

 - Com estàs vivint el confinament?
Intentant baixar les pulsacions. Ho veig com un toc d'atenció. És una situació dramàtica en molts aspectes, començant per la salut, l'economia i els valors. Però intento veure-ho com una oportunitat de reconnectar-me a coses i emocions que tenia adormides. El problema principal, en el meu cas, és el drama que vivim en el sector cultural, per variar. M'han caigut tots els concerts previstos -excepte un parell, però són més tard- i no he pogut entrar a gravar el nou disc a l'estudi, cosa que pot afectar a tot un any sencer si no ho podem reconduir aviat -a nivell de timing i disponibilitat de músics i estudi-. I encara no sabem què passarà amb els concerts i els aforaments quan puguem tornar a pujar als escenaris. Ha arribat el moment que la gent entengui que sense cultura la vida és gris, buida i insuportable. Que siguin solidaris amb nosaltres tant com nosaltres ho som sempre que hi ha situacions complicades. Ningú s'imagina aquestes setmanes sense música, cine, llibres, etc... I no tinc tan clar que tothom tingui veritable consciència que la cultura no és gratuïta, que val diners i que al darrere hi ha els qui ens hi dediquem, vivim d'això i tenim famílies. Hauríem d'aprofitar per refundar els tres pilars de qualsevol societat avançada: educació, sanitat i cultura. O ens cuidem entre tots o morirem.

- Què fas en el teu dia a dia que no fessis abans?
A part de les famoses videotrucades?! En el meu dia a dia normalment estic molt a casa, així que això no ha canviat gaire. Potser ara puc llegir més o mirar més sèries. He intentat desconnectar molt de les xarxes socials i de notícies. M'he aïllat bastant en un moment on tothom tendeix a sobresaturar de fotos i vídeos tots els canals disponibles, per terra mar i aire. Com si això ens hagués de fer més feliços! Estem fugint cap endavant contínuament, buscant l'aprovació dels altres... També m'ha agafat just quan havia d'entrar a gravar nou disc i, per tant, puc revisar últims detalls de la producció final, tot i que ja necessito deixar l'entrenament i sortir al camp a jugar el partit. Però el que no feia abans, i ho estic disfrutant moltíssim, és fer de professor a ma filla. Cada matí fem problemes, dictats, història, geografia, música, etc... Qualsevol cosa que crec que li pugui semblar nou i interessant. I ho fem jugant i somrient, de pare a filla i de filla a pare. Estic aprenent moltíssim. És un luxe.

- Què creus que has après d'aquesta època a casa?
Que vivim envoltats de soroll. Auditiu, visual i, sobretot, emocional. Que el 70 per cent del que pensem que és important realment no ho és. Que vivim sempre mirant endavant i preocupant-nos per coses que ni tan sols són necessàries o, fins i tot, en molts casos ens perjudiquen. Que el benestar ve de dins i no de fora. Que la societat s'ha de reestructurar. I que ens han tornat a marcar un altre gol, que no sabrem qui ni què hi ha al darrere de tot això, però que un dia se'ns escaparà de les mans. També he après que la capital de Nigèria ja no és Lagos, ara és Abuja!

- Com t'imagines la vida després?
Per començar, el primer que faré és peregrinar a Miravet, a veure als meus, a tocar a la vora del riu i a mirar cap al castell! Al principi del confinament tothom deia que el primer que faríem al tornar als carrers seria abraçar-nos. Però crec que no s'abraçarà ni Cristo. Almenys en cos i ànima... Hi ha por. Canviaran alguns hàbits. Hi haurà distàncies que ens semblaran infinites. Potser agafarem consciència de moltes coses, dels petits detalls.. Però per desgràcia, amb el temps, crec que tornarem als mateixos patrons consumistes per inèrcia social i perquè és més fàcil deixar-se anar que reflexionar. Perquè no aprenem dels errors. I, amb sort, esperem que no ens haguem de tancar un altre cop d'aquí a uns mesos.

- Què és el que més t'ha impressionat aquests dies?
Sobretot, la fragilitat de la humanitat. Com podríem desaparèixer en qüestió de setmanes, dies o hores. Veure la gent gran morint sols, sense els seus familiars, després de tota una vida treballant. Acabar així és duríssim. Amb tota la sanitat mundial desbordada. A Catalunya també, allò del Fernández-Díaz: "Les hemos destrozado su sistema sanitario". També impressiona veure com la natura és sàvia i no ens necessita per a res. I que nosaltres seguim sense entendre que depenem d'ella. I en els moments més durs, m'ha impactat la solidaritat de la gent que estava en ple camp de batalla i l'estupidesa i egoisme de molta gent quan no té el problema a casa. Som capaços del millor i del pitjor.

- Pots recomanar un llibre, una pel·lícula i un disc?
Un llibre: 'I'm your man', la biografia de Leonard Cohen. De la Sylvie Simmons.
Una pel·lícula: 'Cadena Perpètua' de Frank Darabont, amb Tim Robbins i Morgan Freeman.
Un disc: 'Abbey Road' dels The Beatles, amb la portada del pas de zebra inclosa.

* Més info: Web Èric Vinaixa