Espectacle 'Ocaña, reina de las Ramblas'

Quan Barcelona era gris, ell es vestia de colors i es passejava per la Rambla: amunt i avall, avall i amunt, amb un ventall que s’obria i es tancava al compàs del seu taloneig i d’una faldilla que pujava i baixava per deixar veure a qui hi volgués mirar que no amagava res. Ni sota les faldilles ni a l’armari.

Ocaña era Ocaña. I tenia la força que només tenen aquells que s’atreveixen a ser qui són, sense amagar-se de res ni de ningú, esbombant-ho als quatre vents i cantant-ho amb una veu desafinada que es deixava l’ànima a cada copla i el cor a cada quadre.