Jump to navigation
Travessem el poble de Sant Llorenç de Montgai i deixem el cotxe al costat del restaurant “L’Isard”, on trobarem un ampli aparcament. Des d’aquí surten els camins que porten cap a les parets d’escalada que hi ha en aquesta zona, cap a la via ferrada “Cágate Lorito”, i també cap a la Roca dels Bous, un important jaciment arqueològic. Des del pàrquing, seguirem un camí que puja cap a la via del tren, des d’on veurem per primer cop la llarga carena del Mont-roig.
Creuem la via parant atenció –tot i que no hi passin gaires trens- i seguim el corriol per l’altra banda. Més endavant creuarem una pista forestal, que puja de Sant Llorenç de Montgai i arriba a Vilanova de la Sal, i seguirem pujant camí amunt. Al llarg del camí anirem trobant algunes fites que ens indiquen el camí, i tot i que el camí no està marcat amb pintura, no és difícil de seguir.
El camí acaba en un camp de conreu, que vorejarem pel costat, per arribar de nou a una pista forestal. Es trobem prop de la Collada de Llorenç, i si seguíssim la pista arribaríem a l’ermita de Montalegre o bé al Coll de Porta. Creuem la pista i continuem amunt per camí, fins retrobar de nou la pista i un darrer tram de sender que ens portarà fins a l’ermita de Montalegre, punt de trobada d’excursionistes, ciclistes i corredors de muntanya. Aquí dalt sempre hi ha bastanta animació!
A partir d’aquest punt la ruta continua sempre per la carena del Mont-roig, un continu puja-baixa que posarà a prova les nostres cames però que quedarà compensat per les bones vistes que tindrem a ambdós costats del Mont-roig.
Deixarem enrere l’ermita de Montalegre i ens dirigirem cap al proper objectiu, la Pala Alta del Mont-roig, que amb 950 metres d’altura és el punt més alt de la serra. Des d’aquí obtindrem les millors panoràmiques del dia, amb una vista cap al nord que arriba al Pirineu. Ben a prop, també veurem el pantà de Camarasa i les parets del Doll.
Continuarem per la carena seguint l’evident sender fins que comencem a perdre altura per baixar cap al Coll de Porta. Però encara no hem acabat de pujar, sinó que guanyarem de nou altura per arribar al cim de la Pala del Coll de Porta (892 m), un cim ben decorat!
Deixem el cim enrere i anirem baixant cap al proper objectiu, el refugi del Pletiu de l’Extrem -o popularment conegut com refugi del Xut- on farem la darrera parada del dia abans d’iniciar el retorn cap a Sant Llorenç de Montgai. Ara sí baixarem fort, i després d’un tram de camí, trobarem una pista forestal des d’on tindrem un panoràmica de tota la carena que hem recorregut. Seguirem la pista fins arribar a tocar de la paret de l’Os, una de les més concorregudes pels escaladors de la zona. I ara ja per carretera, a tocar del pantà de Sant Llorenç, farem els darrers metres d’aquesta sortida fins arribar de nou al cotxe.
Dificultat: Mitjana – alta (no és difícil però és llarga i amb desnivell. Cal estar acostumat a caminar per la muntanya).
Horari: 4 – 5 hores.
Desnivell: 1000 m.
Distància: 14,46 km.
Època: Tot l’any, però a l’estiu cal evitar les hores de forta calor. Tardor i primavera són les millors èpoques.
Observacions: Cal portar aigua, menjar i calçat adequat. Us enllacem el track del GPS per si us el voleu descarregar.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8527052
Si t'ha agradat aquesta ruta t'encantarà aquesta curiositat! El mar de la Noguera, el nou post del blog Trepitjant el territori
