El pis-museu de la Casa Bloc celebra 10 anys

El Museu del Disseny organitza tots els dissabtes visites guiades

Surtdecasa

13/04/2022

Entorn

El 12 de març de 2012 es va obrir al públic per primera vegada l'Habitatge 1/11 de la Casa Bloc, un edifici de pisos per a obrers construït entre 1932 i 1939 al barri de Sant Andreu pels arquitectes Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana sota l’ideari del GATCPAC. Des de llavors, el Museu del Disseny organitza tots els dissabtes visites guiades a l'Habitatge 1/11, que permet veure l'estructura i l'aspecte originals d'aquests pisos que van representar una innovació en el terreny arquitectònic i social.

Al gener de 2011, l'Institut Català del Sòl (INCASÒL) i l'ICUB, a través del Museu del Disseny, van signar un conveni per museïtzar l'Habitatge 1/11 de la Casa Bloc, un edifici de pisos per a obrers construït entre 1932 i 1939 al barri de Sant Andreu i considerat un símbol de l'arquitectura racionalista a Barcelona.

El projecte va tenir un doble objectiu. El primer: restaurar l'estructura i aspectes originals del pis. Es va eliminar tot allò que havien afegit els inquilins i que desvirtuava la idea original i, a la vegada, es van restituir els elements que hi havia a l'interior quan es va construir l'edifici. El segon objectiu va ser obrir-lo al públic per donar a conèixer les seves característiques (des dels materials fins als usos) i el que va significar l'immoble en l'arquitectura i la societat de l'època.

Foto: Xavi Padrós
Habitatges per obrers i innovació arquitectònica
El projecte de la Casa Bloc va ser impulsat per la Generalitat durant la Segona República. L'objectiu era construir un edifici d'habitatges per a obrers que corregís la precarietat habitacional dels més desfavorits gràcies a una nova arquitectura, adequada als nous temps i a les necessitats de les persones. Per portar-ho a terme es va recórrer als arquitectes Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana, que van bastir el projecte seguint l'ideari del GATCPAC (Grup d’Artistes i Tècnics Catalans pel Progrés de l’Arquitectura Contemporània).

La funcionalitat dels espais, l'aprofitament al màxim de la llum solar i la ventilació, la configuració d'un sistema de blocs connectats pels extrems, i la concepció d'uns espais comuns per compartir costums, veïnatges i lleure van convertir la Casa Bloc en una proposta enormement innovadora per al seu temps. Una proposta que suposava, a més, la translació a nivell local dels plantejaments que es començaven a fer a nivell internacional i que trencaven amb la vella tradició aportant noves solucions. S'apostava per la practicitat, economia dels espais i els materials, socialització o atenció a la comunitat.

Durant el franquisme, la Casa Bloc va passar a mans de la Diputació de Barcelona. Els habitatges es van destinar a militars i les seves famílies, així com a vídues i orfes de guerra. El projecte original es va desvirtuar amb noves edificacions i l'estat de l'edifici es va anar deteriorant. Amb la restauració de la democràcia, la Generalitat va recuperar-ne la titularitat. L'any 1992 va ser declarat bé d'interès cultural en la categoria de monument.