Jump to navigation
1. Objectes comuns. Històries locals, debats globalsUna de les exposicions més grans i completes. Associem el disseny a objectes que són presents en el nostre dia a dia, però també a uns objectes que tenen alguna cosa d'especial. Són uns objectes comuns als quals el disseny dona un nou sentit gràcies als serveis que ens presten, a la novetat del seu aspecte, a les innovacions que incorporen, a allò que comuniquen o a les emocions que ens desperten. La singularitat dels objectes comuns es manifesta de diverses maneres que aquesta nova exposició de disseny de producte recull en quatre apartats: Itinerari. Històries locals, 1930-2020; Parlament. Debat globals; Exposicions variables i #DISSENY_BARCELONA. El disseny de la ciutat.> Més informació
2. Extraordinàries! Col·leccions d'arts decoratives (segles III-XIX)Aquesta exposició proposa un recorregut cronològic, del segle III al segle XIX, entre les diverses col·leccions, conservades al museu, de ceràmica, teixits, mobiliari, vidres, miniatures, rellotges i altres objectes. Aquesta disposició destaca el valor de les col·leccions alhora que permet establir diferents relacions entre elles. Al llarg del recorregut, una trentena de peces singulars per diferents motius, que constitueixen un repàs sintètic i lliure de la història de les arts decoratives a Catalunya, hi estableixen un diàleg. D'altra banda, algunes de les col·leccions i les peces exposades han estat molts anys allunyades del públic. Resultat de donacions i adquisicions a ciutadans, col·leccionistes i artistes, aquesta exposició esdevé així un homenatge al col·leccionisme que ha contribuït a configurar el gran patrimoni artístic de Barcelona.> Més informació
Secció de l'exposició 'El cos vestit. Siluetes i moda (1550-2015) | Foto: Cedida3. El cos vestit. Siluetes i moda (1550-2015)Des de l’antiguitat, els humans han alterat la forma i l’aparença del seu cos amb pentinats, joies, tatuatges i, sobretot, mitjançant el vestit. Les diferents maneres de vestir-se tenen a veure amb els codis morals, socials i estètics de cada època. La moda imposa cànons de bellesa i les siluetes i els volums es modifiquen: la natura deixa pas a l’artifici. El vestit canvia les proporcions i modifica la relació de la persona respecte de l’espai i dels altres individus.> Més informació
4. Modernisme, cap a la cultura del dissenyEl Museu del Disseny mostra, per primera vegada, una reinterpretació del modernisme en clau de "cultura del disseny". L’exposició es fixa en el modernisme com a inici de la cultura del disseny, l’emmarca en el context europeu i en destaca els nexes i la singularitat del cas català. La mostra aportarà una interpretació nova del modernisme partint del paper protagonista que hi van tenir les arts decoratives i aplicades, artesanes i industrials. Centrada en el gran esplendor modernista del final del segle XIX i l’inici del segle XX, continua mostrant el lligam entre el modernisme i el noucentisme i la seva vindicació de la tradició artesana autòctona. Rere l’Art déco, arriba fins el racionalisme i la modernitat d’arrel mediterrània del GATCPAC, molt crític amb el modernisme però sensible a l’artesanat i porta d’entrada al disseny modern.> Més informació
Secció de l'exposició 'Dissenyes o treballes. La nova comunicació visual. 1980-2003' | Foto: Cedida5. Dissenyes o treballes? La nova comunicació visual. 1980-2003Les dècades de 1980 i 1990 van ser un moment estel·lar per al disseny gràfic. Després de la mort de Franco, amb la integració plena a Europa i l’establiment de la democràcia, els dissenyadors van tenir l’oportunitat de participar en un procés de creació i transformació de la imatge de les institucions públiques, les organitzacions privades i les empreses. Va ser una època de vitalitat extraordinària, d’eufòria i celebració, descrita com el boom del disseny. Alimentat en gran manera pel suport institucional i els mitjans de comunicació, aquest boom ens va deixar una expressió que es va fer cèlebre i que reflectia la seva popularitat: "Dissenyes o treballes?". Però els dissenyadors gràfics, lluny de tota frivolització, dissenyaven i treballaven intensament, com es pot comprovar si s’analitza aquell moment, en què el disseny va començar a tenir més presència social.> Més informació
6. Pis-Museu de la Casa Bloc, Habitatge 1/11L’any 1933 es va posar la primera pedra de la Casa Bloc, un edifici d’habitatges impulsat per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu d’allotjar els obrers més necessitats amb una nova arquitectura de qualitat, adequada als nous temps i a les necessitats bàsiques de les persones. Construïda durant la Segona República a Barcelona pels arquitectes Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana, la Casa Bloc es va bastir sota l’ideari del GATCPAC (Grup d’Artistes i Tècnics Catalans pel Progrés de l’Arquitectura Contemporània). En aquest cas, es tracta d'un edifici fora de l'equipament del Museu del Disseny, i, per això, les exposicions són els dissabtes a les 11 hores i és imprescindible fer reserva prèvia.> Més informació
Web Museu del Disseny