Jump to navigation
Ens trobem a Linyola, al complex rural de La Teuleria que acull el Parc de les Olors del Pla d’Urgell. Els Parcs de les Olors estan organitzats en xarxa i ara com ara, en trobem una quinzena arreu de Catalunya. A les comarques lleidatanes ja n’hi ha cinc.
Els seus impulsors, l’Àlex Mases i la Maria Mir, van veure de seguida que aquest projecte encaixava perfectament amb la seva idea de negoci de turisme amb el qual un any abans havien recuperat l’antiga teuleria familiar com a casa rural. A més a més era el complement ideal per oferir activitats i divulgar la cultura de les plantes medicinals.
En el moment que coneixien el projecte de la Xarxa del Parcs de les Olors havien començat a investigar les plantes aromàtiques que sempre s’havien conreat al territori. El Lli, que és d’on ve etimològicament el nom de Linyola, l’Alfals i la Camamilla, que sempre es trobava de forma silvestre, eren les plantes que havien estat més importants.
La seva sorpresa va ser que després d’analitzar les propietats de la Camamilla silvestre que havien començat a conrear, van veure que tenia una qualitat suprema fins al punt de superar la que fins al moment era considerada la millor del món, una camamilla fruit d’híbrids que es conreava a Alemanya.
L’Àlex recorda l’arrelament d’aquesta planta a la població “quan érem petits, per la Festa Major de maig, la canalla anàvem a recollir camamilla pels camps i la veníem per les cases”. La Maria ho corrobora “era de rigor tenir-ne a casa, es deixava assecar i s’utilitzava durant tot l’any, ja fos com a digestiu, per a les inflamacions o com a col·liri pels ulls.
I és que la camamilla té moltes aplicacions en el món de la cosmètica i la medicina i alguns estudis la relacionen fins i tot amb tractaments contra el càncer.
Àlex: “Això ja ho van veure empreses farmacèutiques a l’època i als anys seixanta uns Alemanys s’estableixen a Vallfogona de Balaguer, vénen a fer estudis a la península i acaben determinant que la Camamilla Dolça de l’Urgell és la que té unes propietats més excepcionals, n’aprofiten els olis essencials per a fer-ne medicaments i l’adapten per conrear-la a altres països. És una planta “panacea” i serveix per moltes coses. De fet és la primera planta en consum després del cafè i amb el temps li esta guanyant terreny.”
Però amb l’arribada de l’agricultura extensiva i els productes fitosanitaris que l’acompanyen, la Camamilla es veu reduïda a la mínima expressió.
Maria: “Va sobreviure en marges i troços erms, i d’alguna manera el que hem fet és tornar a donar valor a una planta oblidada.”
Àlex: “Hem estat cecs davant una realitat i que els principals productors del món de Camamilla com Argentina o Egipte ho siguin avui en dia és gràcies a una planta que va sortir d’aquí. El que ens agradaria es tornar aquest cultiu al seu origen.”
Si cada Parc de les Olors té una planta estrella no queda cap dubte que la de Linyola és la Camamilla però a través d’aquesta instal·lació es donen a conèixer altres aromes i també s’hi tasten plantes.
Des de fa uns mesos han començat a col·laborar amb la firma d’infusions Te Gust que s’abasteix en bona part de les herbes que conreen als Parcs de les Olors i també amb la Cervesa Artesana amb Camamilla Birra 08. Les infusions són mixtures dedicades a una finalitat, en trobem de digestives o de relaxants, entre altres.
Maria: “La botiga ens permet oferir al visitant algunes de les plantes que ha pogut veure previament en un format acabat, per emportar i consumir, ja sigui com a infusió o com a condiment culinàri.”
Àlex: “La filosofia del Parc és la divulgació, la producció, la promoció turística de l’entorn, econòmica i també permet que sigui un parc lúdic on s’hi poden celebrar tot tipus d’activitats. Les visites estan pensades com a recorreguts sensorials on tothom veu, toca, menja, experimenta i sobretot olora les plantes.”
Plantejat d’aquesta manera el parc és atractiu tant per a adults com per a infants.
Maria: “Si la canalla aprenen i senten unes olors durant la seva infància les recordaran tota la vida.”
De cara a la temporada vinent tenen previst acabar la zona de picnic i la torre de guaita del parc des d’on es podrà veure tota la plana de l’Urgell.
A partir del març podem venir i començar a olorar el Romaní, l’Espernellac, les Mentes, el Timó Blanc, l’Espígol i moltes més plantes mediterrànies.
L’espectacle de la floració de la Camamilla es dóna al maig i a l’estiu podem veure la verdor dels joves ceps.
Més d’un veí ha confesat als propietaris del Parc que quan bufa el vent o quan plou la seva casa s’omple d’olors meravelloses. Imaginem com n’ha de ser de divertit jugar a endevinar les aromes per a un nas educat en el tema.
Teuleria de Linyola
