Jump to navigation
- Com neix El Punt Volat?La idea neix en el confinament. Treballava a l’Editorial Gregal, on principalment feia de maquetista, però el gener del 2020 em vaig quedar sense feina. En el confinament estava avorrit i molts amics i coneguts em van dir que tenien alguns escrits que volien editar. I vaig pensar que hi havia un nínxol, una necessitat de la gent. Vaig començar a investigar i vaig trobar empreses que ho feien en castellà, però en català no n’hi havia cap que ho fes pròpiament.
- I com va ser impulsar un projecte en pandèmia?Els de casa i alguns amics no ho veien gaire clar. La gent estava perdent feines o no en trobava i resulta que jo em volia fer autònom. Vaig fer la recerca i el pla d’empresa la primavera-estiu d’aquell any. El Punt Volat oficialment va arrencar el novembre del 2020 i el gener del 2021 vam treure el primer llibre.
- Moltes vegades, si estudies carreres de lletres et diuen que fora de l’ensenyament és molt difícil guanyar-se la vida.És l’estigma que hi ha a lletres: si no ets professor ets un mort de gana. I evidentment costa més que una enginyeria. És un sector molt saturat. Abans de Gregal vaig estar a Random House i hi havia molta gent que havia estudiat altres carreres que no eren lletres pures i estaven fent de correctors, maquetistes, agents literaris, informadors, etc. Les poques empreses on podem anar a treballar els de lletres estan ocupades per gent que ha fet Màrqueting, Comunicació Audiovisual, Periodisme o Història de l’Art. A mi m’agrada dedicar-me a això. El projecte el porto jo sol i tinc col·laboradors que són correctors. És arriscat però fins ara he pogut viure i subsistir amb això.
Presentació del llibre 'Dies importants' d'Ariadna Verdaguer Oms | Foto: Biblioteca de Tona - Potser el sector cada vegada està més enfocat al màrqueting i a la comunicació. I la part més romàntica de les lletres queda en segon terme. Al final, hi ha un negoci darrere.Moltes empreses aposten més per algú que domini estratègies digitals o màrqueting. Maneres de buscar autors que puguin aportar més vendes que no pas qualitat literària. No es valora prou algú de lletres pures que és un editor excel·lent o un corrector magnífic. Per un cantó hi guanyen, perquè guanyen en vendes i en lectors, però també hi perden. Però això és opinió personal.
- És viable l’autoedició?Sí, però t’ho has de currar. Ara bé, és una feina que també faries amb una editorial convencional, amb un sistema de distribució de tota la vida. Normalment, algú que publica un llibre en una editorial qualsevol del panorama català s’emporta un percentatge per llibre venut d’entre un 7 i un 8% i com a molt un 10 o 11%. El marge és poc. És cert que no ha de fer cap esforç econòmic abans, perquè no ha de pagar res. Però per fer diners t’has de moure molt: fer moltes presentacions, estar disposat a viatjar molt, a fer xerrades, clubs de lectura o fires. Els autors d’autoedició han de fer l’esforç econòmic de pagar-se els costos de l’edició i la impressió, però sí que és cert que un cop tenen el llibre físic el 100% de les vendes són per a ells. I això fa que puguis recuperar la inversió molt ràpidament i puguis tenir beneficis. Potser fins i tot més ràpid que un autor convencional. Per exemple, normalment els autors que publiquen amb nosaltres recuperen la inversió a l’exemplar seixanta o setanta. Com més gran és el tiratge més barat és el preu per exemplar. Tots els autors que hem publicat i que tenien la mentalitat de vendre han recuperat la inversió, i fins i tot alguns n’han tret benefici.
- Tu escrius. Hi té alguna cosa a veure amb el fet de decidir muntar El Punt Volat?Sí i no. Jo sempre havia volgut treballar en alguna cosa que tingués a veure amb escriure. Sempre he pensat que si vaig en una feina molt manual el meu cap farà un clic i oblidaré la part més creativa. Treballar en una cosa que és purament creativa et permet que tot el que vas aprenent treballant ho puguis aplicar tu com a creació. Conèixer estructures, formes de narració noves. Per exemple, a El Punt Volat, una de les coses que més m’agrada fer és, sense cap cost addicional, una lectura del llibre i proposar canvis que crec que poden ajudar a millorar-lo. Fent petits canvis es poden afavorir els punts forts de la novel·la o millorar-ne les debilitats. I al mateix temps és entrenament per a mi.
- Fas una mica d’editor, per tant.Faig la tasca d’editor de taula, que s’està perdent. O això diuen editorials de renom. Les d’ara s’enfoquen molt en el màrqueting i la feina més tradicional es va debilitant. També és cert que alguns autors són reticents al fet que els toquis la seva obra, cosa que també és lícit, però també és la manera que et donin un punt de vista extern per millorar una cosa que tots volem que funcioni. I aquesta tasca s’està perdent perquè s’està encarant molt a les vendes, a buscar l’autor a les xarxes i si té 20 mil seguidors millor que si en té mil.
- A El Punt Volat us encarregueu de tot el procés?Sí, la gràcia és aquesta. Els casos que conec que s’havien autoeditat ho havien de gestionar tot: porto el llibre a un corrector, ara busco un maquetista, ara un impressor. La idea d’El Punt Volat és agafar totes aquestes tasques i posar-les sota el mateix paraigua. Simplement ens has de portar l’última versió del Word i nosaltres t’entreguem el llibre fet. Nosaltres ja tenim el corrector de confiança, te’l maquetarem i tenim una impremta que ens ho imprimirà amb acabats de qualitat. Ens encarreguem de tots els passos, excepte de la distribució, perquè jo sol no puc amb tot. I el sistema d’autoedició tampoc ho suporta. Perquè la distribució implica uns percentatges de vendes que repercutirien negativament al llibre i al percentatge per a l’autor.
- És el segon any que feu l’agenda amb La Incorrecta. Com va sortir aquesta iniciativa?Totes les bones idees surten en sobretaules, diuen. Amb la Valentina de La Incorrecta fa molts anys que ens vam conèixer a la Universitat de Girona, i som molt bons amics. El Sant Jordi de l’any passat elles havien tret el 'Parla bé, collons!', que va ser un èxit. I amb l’eufòria d’El Punt Volat, que estàvem arrencant mot bé, vam dir que havíem de fer un projecte plegats. Un producte que venem tots dos i que ens ho passem bé fent-lo. Allà mateix vam anar pensant possibles coses fins que vam trobar l’agenda. Una agenda gamberra, que fregui el punki. Busquem coses del català i de Catalunya però que només ens importin a nosaltres: quan es va estrenar 'Plats Bruts', quan va dir "prou" en Cuní a la tele, quan va començar La Competència, també frases de Ferrater, Rodoreda o Víctor Català que fossin colpidores, no les típiques. És un projecte molt bonic, però que ens implica molt de temps i poc benefici. No sé si hi haurà agenda de l’any que ve, però és cert que ens ho passem molt bé i treballem bé junts.
- Darrere l’agenda suposo que hi ha hagut molta feina de documentar-se.Quan va sorgir la primera sí que hi va haver un treball d’anar a buscar tota la informació. Aquesta segona ha estat més fàcil, perquè tothom ja sabia com era l’agenda i quin tipus d’anècdotes o citacions posàvem. Molts amics o gent que ens segueix a les xarxes ens passava coses que ens han servit de material per a l’agenda. Per exemple, tal any es va fer la primera retransmissió de futbol en català. Algú ens enviava aquella informació i ho guardàvem. Això va ser fantàstic perquè va crear una comunió molt maca.
L'agenda de La Incorrecta i El Punt Volat | Foto: Cedida- Quins llibres editeu? Accepteu propostes de tota mena?La idea és que publiquem tot el que ens arriba. Hem publicat des de llibres biogràfics, novel·les, reculls de relats, poesia, i també tenim dos àlbums il·lustrats per a mainada. I ara estem treballant -i això em fa molta il·lusió dir-ho- en un llibre de cuina amb la meva mare. És curiós perquè a ella no li havia agradat mai cuinar, però va arribar un moment que les circumstàncies van fer que ho hagués de fer. Li va anar agafant el gust a moure’s pels fogons i va anar repescant coses de la meva àvia, del meu pare, del mercat. Jo li vaig dir que havíem de fer un llibre perquè, per exemple, a la meva colla sabem fer una truita de patates però no sabem fer una escudella o un estofat de tota la vida.
- Com animaríeu algú que escriu a autopublicar-se?És un exercici complicat, perquè aquí -i desconec els altres països- l’autoedició està molt mal vista. Autoedició s’associa a llibres mal fets, que no han passat el filtre de l’editorial, que no estan corregits, impresos a qualsevol lloc i que ocupen un lloc a les llibreries que treuen als llibres del circuit editorial convencional. Fa ràbia perquè hi ha llibres autoeditats que estan molt bé, i que per una cosa o una altra no aconsegueixen entrar a dins del sistema ordinari. Hi ha autors de renom que abans de ser qui van ser es van autoeditar. Autors molt bèsties com Stephen King, Margaret Atwood o Virginia Woolf, que tenia una impremta a casa i es feia ella mateixa els llibres. I hi ha autors per aquí que s’autoediten per saber si allò que estan fent té públic. Gent que està fent una obra molt extensa o coses molt noves i abans de tirar-se a la piscina fan un llibret molt petit i se l’autoediten ells amb una tirada molt curteta i el venen entre coneguts. Depèn del feedback que tenen tiren endavant el projecte gran o no. És un camí més per publicar-se. Jo crec que és un camí molt lícit. I el nostre objectiu és professionalitzar això.
Web El Punt Volat Instagram El Punt Volat
