Mar Molero Dolz
,
18/07/2019
Activa't

La incorrecta: "La combinació de llengua, humor i actualitat ens funciona"

Valentina Planas, filòloga i emprenedora, ens parla de l’èxit de La incorrecta
La Incorrecta

Foto: 

Cedida
Valentina i Júlia Planas
Valentina i Júlia Planas, dues germanes de Banyoles de 27 i 29 anys, són les creadores de La incorrecta, un projecte que va néixer com una empresa de correcció i que es va donar a conèixer a les xarxes socials amb el lema "cada vegada que dius ‘tinc que’ moren 15 filòlegs". Avui ens atrevim a dir que La incorrecta és una de les iniciatives lingüístiques actuals més exitoses de les comarques gironines i fins i tot de Catalunya. Hem parlat amb la Valentina perquè ens expliqui més detalls del projecte.
"La idea era fer difusió a la xarxa i fer visible el projecte de correcció, però ara mateix som coneguts tant pel marxandatge com per la correcció"

- Com va sorgir la idea de La incorrecta?
Després d’estudiar filologia catalana, vaig fer el postgrau en correcció a la Universitat de Barcelona i vaig començar a veure que tothom, quan acabava, creava un wordpress o una web personalitzada del tipus nom i cognom "corrector i filòleg” i una mica de currículum. Jo volia fer això, però una mica diferent, que sortís d’allò establert. En l’àmbit de la correcció, si no tens força experiència i t’has fet un nom, costa molt entrar-hi, i volia que qualsevol persona, es digués com es digués, hi pogués tenir accés. Seguint aquesta mateixa filosofia, la meva idea era que el projecte pogués dur a terme la correcció tant d’un treball de final de grau o de màster, com d’una carta de restaurant, un llibre o una pàgina web. En definitiva, fer el projecte una mica més global. A partir d’aquest propòsit va néixer La incorrecta, amb un tipus de correcció que no va associada a una persona, sinó que és més general i accessible.

- Qui sou i com vau emprendre el projecte?
La incorrecta està formada per la meva germana Júlia i jo. La Júlia va estudiar disseny gràfic i un postgrau en disseny gràfic i projectes editorials i, quan se’m va acudir el projecte, ho vaig compartir amb ella, em va fer tota la imatge i de seguida ens va semblar interessant la combinació de disseny gràfic amb correcció. Vam començar les publicacions de frases a les xarxes amb la idea de donar a conèixer el projecte. És a dir, l’empresa no estava pensada per fer productes ni vendre res, sinó que vam començar a fer frases i per petició popular vam començar a vendre bosses i samarretes. La idea era fer difusió a la xarxa i fer visible el projecte de correcció, però ara mateix som coneguts tant pel marxandatge com per la correcció. La veritat és que la part de marxandatge ens permet donar-nos a conèixer i arribar a molta gent.

- I actualment, què és La incorrecta?
La incorrecta ara mateix té tres vessants: una de correcció i traducció; la botiga, que seria la part de marxandatge, ja que fem productes i els venem; i l’altra és de disseny gràfic.

- Com us definiríeu?
No és fàcil de respondre, però jo diria que som molt treballadores i polides en el sentit que som molt perfeccionistes, però al mateix temps també molt incorrectes, perquè ens agrada treballar a la nostra manera. De fet, el nom de La incorrecta defineix bastant la meva personalitat d’anar en contra d’allò que fa la gent. Tothom es feia un blog, doncs jo un projecte més general. Sobretot m’escau molt a mi, però a la Júlia també, ja que som persones que ens mullem. Per exemple prenem partit amb el tema dels presos polítics, ens posicionem i anem de cara.

- Les frases o lemes de La incorrecta tenen un punt d’humor o fins i tot de sarcasme. Com ho feu per connectar amb els usuaris?
Intentem estar molt al dia de les coses que passen, tant en l’àmbit polític com de l’actualitat en general, per exemple ara hem fet una publicació sobre la Rosalía, arran de 'Milionària'. Ens en riem una mica de tot però amb humor i elegància, tampoc ens passem gaire. Pensem frases que puguin connectar amb qui ho llegeix, que s’hi identifiqui. La combinació llengua-humor-actualitat ens funciona. El retorn és ideal, veus que la gent s’hi sent identificada i ho comparteix.


Valentina i Júlia Planas I Foto: Cedida

- El vostre "cada vegada que dius ‘tinc que’ moren 15 filòlegs” es va convertir en viral.
Va ser molt fort. Jo no tenia ni Facebook quan vaig començar el projecte, de fet em vaig crear un perfil per poder entrar a la pàgina. La del “tinc que” va ser la primera frase i companys meus de la carrera van veure el projecte i em van enviar la publicació dient: “mira, ens ha fet pensar molt en tu” i els vaig dir “home, és que sóc jo”. Quan vaig entrar al Facebook i a l’Instagram al cap d’uns dies vaig flipar: aquella imatge havia estat compartida més de 8000 vegades i comentada per molta gent, la repercussió va ser molt gran, es va fer viral. A partir d’aquí vam fer el primer producte: una bossa del “tinc que”. En vam sortejar una i el projecte es va anar fent gran. Suposo que aquesta frase ha arribat tant a la gent perquè és un error molt comú i de petit t’han insistit molt a corregir-lo, i a més a més la frase té aquest punt hater que atrau.

- Et dediques exclusivament a La incorrecta?
Quan vaig començar aquest projecte tenia tres feines. Dues feines a l’hostaleria, feia classes de català en una acadèmia, cursava un màster i a part hi havia La incorrecta. La Júlia també tenia dues altres feines. El projecte ha anat creixent i ara mateix només em dedico a això. Vaig anar deixant les feines i també era docent de secundària, però em vaig congelar el número perquè no podia arribar a tot. La Júlia treballa mitja jornada en una empresa de Girona i l’altra mitja a La incorrecta. És curiós perquè aquest projecte va començar a existir més que res per diversió i s’ha anat fent gran.

- Ja que ens movem en territori gironí, la gent de la zona de Girona és sensible amb els temes lingüístics?
Crec que sí. Estem vivint un moment polític i històric que, encara que no vulguem, ens fa ser conscients del món en què vivim i fa que ens impliquem i ens comprometem amb la llengua. Per exemple, quan ens diuen que a l’escola catalana s’adoctrina, s’activa un sentiment de comunitat lingüística que és tan necessari com real.

- Com ho heu notat?
Per exemple, per Sant Jordi vam muntar una paradeta a Girona i vam al·lucinar. Vam tenir molta gent, fins i tot n’hi va haver de Barcelona que va venir expressament. És fantàstic, perquè des de casa, des del nostre estudi de Banyoles, arribes a molta gent i realment és maco per això, perquè comparteixes un contingut que ens toca a tots. Ha estat una combinació de moltes coses que s’han ajuntat i ha funcionat. Des de La incorrecta no donem grans lliçons lingüístiques ni gramàtiques, sinó que amb humor anem ensenyant faltes d’ortografia, errors comuns o barbarismes que fan que qui ho llegeix entengui el missatge perquè són coses com el “tinc que” o els pronoms febles, que tots els hem utilitzat malament algun cop.

- Quin paper hi juguen, les xarxes socials, amb la llengua catalana?
Crucial. El 70% d’informació que rebem és a través de les xarxes socials, per tant hi juguen un paper fonamental. Per exemple, que la Rosalía canti en català potser és més campanya de normalització lingüística que qualsevol altra campanya que s’hagi pogut fer des de cap institució. La xarxa també és una mica perillosa perquè amb l’excusa de la immediatesa fem moltes faltes -o diem que les fem per això-, però al mateix temps és un canal de difusió brutal i de connexió amb altres perfils i altres professionals que no ens l’acabem.

- Què li diríeu a algú que diu “n’hi ha que fer això” i “se m’ha caigut el boli”?
Que ens segueixi. Que aprendrà i se sabrà corregir amb humor! Hem de parlar en català i mirar de parlar-lo bé, i això vol dir que ens hem de deixar corregir. Nosaltres ja n’hem aconseguit canviar uns quants, dels que deien “tinc que” i “n’hi ha que”. Parlar i escriure millor és possible, només ens cal una mica d’interès.

- Quins han estat els vostres referents en la llengua?
Justament l’altre dia vam fer una publicació parlant de referents en el món de la llengua, i a més a més, referents femenins. Per exemple, la Neus Nogué, que la vaig tenir al postgrau, la Marta Juncadella i la Carme Junyent són grans lingüistes. També a la Universitat de Girona, en Joan Ferrer i en Francesc Feliu són gent que estima la llengua i se la fa seva, que al final d’això es tracta.

- Quines iniciatives fan falta a la llengua catalana?
Més que iniciatives, crec que, valgui la redundància, el que ens fa falta és la iniciativa de la pròpia gent, dels catalanoparlants, músics, artistes o siguin el que siguin. Tenim el fals pensament que si parlem en castellà arribarem a més gent, serem més globals i això és mentida. Pots fer contingut en català, pots ser una influencer en català i arribar exactament a la mateixa gent que en castellà. Crec que falta una mica de valentia i coratge per part de tots per perdre el complex que tenim que fa que ens justifiquem per fer servir el català i escriure’l. De la mateixa manera, també veig periodistes o gent que fa articles en castellà i et dius “per què?”. Les campanyes ens poden ajudar a normalitzar-ho, a fer-ho gran, però crec que la feina és dels catalanoparlants i dels professionals que fem contingut en català. Em vénen al cap amics músics o escriptors que són bons, però sempre escriuen en castellà. Ens fem un perfil a les xarxes socials i directament el creem en anglès o en castellà pel tema de la internacionalització. Doncs fem-lo amb anglès i en castellà, però també en català. Amb el disseny també ens hi trobem molt, l’anglès hi és molt present. I ostres! fem disseny en català, també! Deu ser això, aquesta falta d’atreviment i la convicció que “amb català no arribaràs pas lluny”. I és que hi arribarem igual o més. Ja ho traduirem després, si cal. Però fem les coses en català.

- Teniu algun projecte entre mans?
De moment només puc dir que n’estem preparant algun. Van sortint molts projectes de tots els àmbits: tant de disseny, com de correcció i de productes. No fem col·laboracions perquè sí, sinó que diem que no a alguns projectes perquè ens agrada ser coherents amb la nostra manera de ser. Fem col·laboracions maques, com per exemple amb el Xitxarel·lo. Quedem amb ells, hi parlem i pensem publicacions sobre el vi. Intentem ser coherents amb el projecte i anar a poc a poc, perquè estem creixent molt ràpid. Ara mateix estem venent els nostres productes a sis botigues, però no ens agrada fer-ho en una gran superfície, sinó en llocs petits que s’autogestionen o tenen una filosofia semblant a la nostra.

- Què li diries a algú que vol emprendre?
A tota la gent que vulgui emprendre, que no es pensi que el sistema els està esperant i que tothom els ajudarà. Que es busquin la vida, però que ho facin. Si tenen una idea que la portin a terme, que s’hi esforcin i hi inverteixin molt de temps. Si ells hi creuen allò anirà bé. Hi ha molta gent que es conforma, que tot li sembla bé i no busca mai millorar. Aquelles persones que tinguin una idea o un projecte que ho provin, de veritat. Si després va malament, ho hauran provat. Que no esperin que ningú els ho posi fàcil, perquè nosaltres ens hem anat trobant traves. Però si tu hi creus també hi haurà gent que hi creurà i allò tirarà endavant. Amb la Júlia vam començar La incorrecta fa dos anys. Jo tenia tres feines i ara puc dir que aquesta és la feina que m’agrada i que m’he fet a mida. No és que ningú m‘hagi regalat res, sinó al revés, però hi he cregut tant i tant i hi he posat tantes hores, que hem anat millorant tot allò que vèiem que no funcionava.

Més informació: 

També et pot interessar