Oriol Gracià
,
18/04/2018
Llibres

Mercè Falcó: “Si estires del fil d’un petit relat, en pot sortir tota una novel·la”

El Premi Literari Autor Revelació que atorga l'Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès recrea una història colonial que comença a Xerta
Mercè Falcó

Foto: 

Surtdecasa
Mercè Falcó a Xerta
S'apropa Sant Jordi i possiblement aquesta serà la Diada de Mercè Falcó. I és que d'això se'n diu 'arribar i engranar'. La tardor passada, l'escriptora xertolina Mercè Falcó va guanyar la tercera edició del Premi Literari Autor Revelació que atorga l'Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ho va fer amb la seua primera novel·la 'L'illa de Bembé' (Rosa dels Vents), una història ben documentada i de lèxic treballat, ambientada a la Cuba de la meitat del segle XIX quan encara era colònia espanyola. El relat, però, comença a Xerta, sota les palmeres i els ficus gegants que encara avui donen ombra als jardins de Villa Retiro. Hi hem anat per entrevista-la.
"Tot plegat parteix del meu interès per les religions, l'ètica, la moral i la llibertat personal. Però també parla de l’amor, el romàntic, el passional, el de l’amistat i el maternal"

- Com era aquest racó quan erets menuda?
L'edifici de Villa Retiro ara acull un restaurant d'estrella Michelin, però llavors era una casa senyorial ubicada als afores, amb terres de conreu i envoltada d'un bosc tropical que trobava molt exòtic. Als estius hi anava a jugar amb cosines i amigues i per a mi era com entrar a un submón, un racó fresc ple d'aventures. Aquí, en aquest jardí, comença 'L'illa de Bembé'.

- Una novel·la protagonitzada per la Maria, una jove adolescent que —per decisió familiar— es casa per poders amb un terratinent sucrer a Cuba.
No sap gaire cosa de Cuba i ni tan sols coneix el seu futur marit. Se n’hi va i hi troba un món que transforma les seues creences. La novel·la  parla de com aconseguir la llibertat personal malgrat les dificultats, de com adaptar-se. El concepte llibertat és un dels eixos de la novel·la i, a més, des d'un punt de vista molt transversal. També parlo de la llibertat religiosa, del respecte per les creences dels esclaus que van arribar a Cuba amb els Déus africans carregats a la motxilla. Tot plegat parteix del meu interès per les religions, l'ètica, la moral i la llibertat personal. Però també parla de l’amor, el romàntic, el passional, el de l’amistat i el maternal.

- Has viatjat mai a Cuba?
No, ja m'hauria agradat anar-hi. Ho tinc pendent.

- I com has aconseguit les descripcions acurades, tant del context polític i social com dels espais físics?
He fet treball de documentació, perquè no hauria pogut viatjar mai a la Cuba del segle XIX per inspirar-me. De tota manera, tinc certa familiaritat amb l’ambinetació: a Xerta hi ha una casa d'indians, però també altres cases senyorials. De petita, a les vacances, jugava a l’hort de Casa Ceremines, un edifici noble que ara s’ha reconvertit en un hotel-restaurant. A casa mons iaios també es respirava aquell ambient d'alcoves de terres hidràulics, calaixeres i mobles vuitcentistes, vaixelles, pianos que he aprofitat per a les descripcions d'estances de la novel·la.

- Vaixelles, pianos, la biblioteca, tot es descriu al detall.
Els llibres que la protagonista llegeix són a la biblioteca de casa de ma iaia: 'Curso de Economía Política' por el D. Eusebio María del Valle, 'Elementos de Economía Política' de José Garnier. També hi ha obres de teatre i fins i tot òperes: 'Fenelon ou les aventures de Télémaque', Fabiola, Lucia de Lammermoor, i el Kempis. A casa mons iaios també vaig trobar dietaris comercials de la família, de la dècada de 1870. 'L'Illa de Bembé' inclou algunes anècdotes familiars que s'han enganxat als meus personatges i que no xerraré.

- Quan decideixes convertir totes aquestes anècdotes familiars en una novel·la?
El nucli del llibre parteix d’una carta que vaig fer com un exercici en la qual ja hi havia els tres personatges principals de la història, la qual cosa demostra que si estires del fil d’un petit relat, en pot sortir tota una novel·la.

- Des del punt de vista lingüístic, t'allunyes de l'estàndard oriental del català.
Vaig nàixer i em vaig criar a Barcelona, però la meua família és de Xerta i sempre he parlat els dos dialectes. Ara els començo a barrejar de manera natural i no em preocupa. Quan venia a Xerta de vacances notava la riquesa i la vivor de la llengua, de la gent del poble. He volgut integrar paraules d’aquí, com la banyegor que no és la rosada, sinó la humitat del capvespre; o la paraula bambar molt típica d'aquesta zona de transició. Els esclaus de la novel·la  tenen un parlar emmirallat en l’argot d’aquí i escrit amb assimilacions per marcar un ritme i un accent especial. Malgrat tot, no és difícil de llegir i, sinó, sempre hi ha els diccionaris, no?

També et pot interessar