Jump to navigation
- Com neix la idea de La Conxita?Marcel: Crec que cadascú de nosaltres tenia al cap, ja de fa molts anys, la seva idea del que era La Conxita. Per mi, el meu somni havia sigut muntar una botiga de discos; per ella, una llibreria; i a l’Adri li agradava la idea d’espai cultural. La cosa és que mai m’hagués posat a obrir una botiga de discos avui en dia, perquè no veia que pogués funcionar. Fins que vaig conèixer a aquesta persona [assenyala a la Carla] i vaig veure que la seva idea i la meva eren totalment compatibles. I en comptes de muntar una llibreria o una botiga de discos podíem fusionar les dues coses i fer La Conxita.Carla: Vam fer un viatge a Madrid i vam veure que existien projectes així: La Molar, La Integral… Ja ho teníem al cap d’abans, però volíem veure com eren aquests espais, si acabaven d’encaixar, i ens van semblar brutals. Va ser l’empenta que ens va fer dir: es pot fer.M: No vam trobar-ne cap, però, que fos exactament el que nosaltres volíem fer, que era les dues coses. Hi havia una llibreria que tenia uns quants discos, una botiga de discos que tenia uns quants llibres, però no n’hi havia cap que fos una llibreria -amb una llibretera- i una botiga de discos.
- Discos i llibres al mateix lloc, doncs, és el resultat de les passions combinades.C: Sí. I té sentit, també. Jo, a més a més, soc educadora social, i és veritat que es pot fer un espai d’educació social a partir de la música i els llibres. Al final aquestes dues coses són l’excusa. No hi ha ningú que no li agradi la música, llegir potser sí que hi ha gent que no li agrada, però no crec que hi hagi ningú que digui que llegir no serveix per res.M: Potser hi ha gent que li fa mandra llegir, però que ens expliquin una història ens agrada a tots. I saber una història, saber què passa i com acaba… T’agradarà llegir-la o que te la posin en una pel·li, però a tots ens agraden les històries.C: Sí, i crec que aquesta vinculació amb les històries, en aquest espai, s’encabeix molt.
- Parlant d’espai, per què aquest, al mig del barri de Sants?M: Sants va ser casualitat de trobar l’espai aquí. Teníem claríssim que volíem una botiga de barri, no una botiga al centre ni als afores, volíem que fos un comerç pels veïns d’un barri, ens era igual quin. Aleshores, vam començar a buscar espais que ens donessin la possibilitat de fer les dues coses. Teníem molt material i necessitàvem un espai gran, on hi hagués una sala que ens permetés fer xerrades, exposicions, altres coses a part de vendre material. Vam trobar aquest, que ara no té res a veure en com estava: Era tot pladur, les bigues estaven tapades amb un sostre fals… Ens vam imaginar com podia quedar i vam començar a picar guix, treure el sostre, tot el que és desconstruir. I quan va arribar l’hora de construir ja van entrar els paletes. [riu]C: Vam jugar una mica a fer de paletes i ara estem jugant una mica a fer de botiguers. És una mica jugar, també.
- Ara jugueu a això, a què us dedicàveu abans que nasqués La Conxita?M: Jo vaig estar uns anys treballant a l’hostaleria i després he estat tota la vida de monitor de lleure.C: Els tres som molt del món del lleure.M: I la música des de sempre ha anat amb mi, però com a usuari, perquè no sé tocar ni la flauta dolça. El somni sempre ha estat allà, i la meva passió per la música sempre hi ha sigut. Aquesta va ser l’opció de fer-ho real.
Marcel Padró, Adri Olivares i Carla Grima | Foto: Cedida- Com han estat aquests primers dies, quina rebuda heu tingut al barri?C: Brutal. Per nosaltres ja era important des de molt al principi treballar a mitja persiana.M: De fet, la primera setmana vam tenir la persiana oberta del tot, mentre estàvem pintant els mobles, netejant el terra… Vam posar una pancarta que deia “Som La Conxita, ens presentem al barri, qualsevol cosa entra i pregunta”. I al final el vam haver de treure perquè estàvem netejant el terra i entrava la gent a mirar i preguntar, i no fèiem feina. El barri ens ha acollit molt bé ja des del principi de tot.C: La gent també ens portava llibres, perquè ja vam dir que acceptàvem donacions, i venia encantada i amb moltes preguntes: “Què serà?” “Fareu clubs de lectura?” i nosaltres ni ho sabíem, primer havíem de posar ciment! Però la gent estava molt contenta amb les activitats.M: És molt agraït, perquè a part que l’espai els pugui agradar més o menys, ens donaven les gràcies per haver obert aquest negoci i no un altre. I això per mi és molt important.
- A La Conxita s’hi pot trobar tant producte nou com de segona mà.A: Nosaltres vam començar venent discos per internet, per una pàgina que ja té gairebé dos anys. Vam començar a comprar discos de segona mà, els netejàvem, els restauràvem, i veníem per internet. Llavors ja vam tenir clar que volíem muntar això físic i vam començar a buscar col·leccions de llibres o gent que ens els donés. De fet, abans de portar el material aquí, a casa no hi cabíem: Caixes de llibres a tot arreu, caixes de discos a casa dels meus pares. Obries el moble del lavabo i hi havia discos a dins o sota el llit. Vam anar acumulant durant un any i després ja ho vam portar tot aquí per catalogar.
- Parlàveu d’obrir aquest negoci i no un altre. Com s’encara un projecte com aquest davant en l’època de les grans plataformes i cadenes comercials?C: Jo crec que és a la vegada bo i dolent. Saps que hi ha tot aquest monstre, però tu vols crear aquest petit racó per destruir-lo. Aquests monstres, perquè cada vegada són més.M: També creiem que hi ha gent com nosaltres que no li agrada anar a aquest monstre, i que potser hi va perquè no té res més al seu barri o no té l’opció que ara nosaltres els hi hem donat. Volem que si hi vas sigui perquè et ve de gust i tu vols, però no perquè no tens una alternativa.C: En el cas dels llibres de música, per exemple, passava molt això. La gent ens deia “només els trobo a l’Fnac” o coses així.M: No hi ha una llibreria molt especialitzada en música, n’hi ha que tenen algun llibre de música, però no totalment especialitzada. Això era una mica un nínxol que faltava. Igual que aquí al barri de Sants no hi havia cap botiga de discos.
Imatge interior de La Conxita | Foto: Mariona Motjé
- Potser el món dels discos és més desconegut.M: Jo crec que hem agafat un bon moment, que hi ha hagut una mica de pujada i refrescament. Els col·leccionistes hi han sigut sempre i hi continuaran essent. Però el moment potser ajuda una mica més. També hi ha botigues molt especialitzades. Aquí, tot i que a mi m’agrada molt el reggae, i tenim molt de reggae; i al nostre soci li agrada molt l’electrònica, i tenim molta electrònica. Ens agrada tot, i ens agrada tenir de tot. Jazz, música cubana i brasilera, etc.
- I el nom de Conxita, d’on ve?C: Ens ho han preguntat bastant i em sap greu decebre perquè la història tampoc és tan forta. La primera col·lecció de discos que vam comprar era d’una dona que s’havia mort. Per mencionar aquella dona vam començar a dir-li Conxita, però com si haguéssim dit qualsevol altre nom. A partir d’aquí, van començar a sortir les simbologies: una petxina, un nom que ja no es posa, tota aquesta romantització d’allò d’abans…
- La Conxita també es defineix com a espai cultural. Quines idees teniu pel futur?M: De moment tenim més idees que temps. Perquè acabem de començar!C: Soc gestora cultural i m’encanta que a través de la cultura passin coses, i que passin per totes les emocions possibles. I amb la música i els llibres té molt sentit. Però sí que ho enfoquem molt al pensament crític, que crec que amb la que està caient, si no el tenim no podem actuar davant l’extrema dreta i els infinits monstres més que dèiem abans.M: Al final, tot el que la gent vulgui veure i els veïns del barri ens proposin. Tot el que tingui a veure amb música, amb cultura, escriptura, lectura… Des d’un club de lectura a una presentació d’un llibre, una presentació d’un disc, una punxada de discos o petit concert.C: L’aspecte cooperatiu també és important. Ens hem fet cooperativa per donar suport a altres projectes de l’economia social i solidària. Ho creiem importantíssim.
Instagram La Conxita