,
07/08/2023
Crítica cultural
Foto:
Toti Ferrer

Duetto buffo à trois

The Telephone, or L’amour à trois (1946) de l’italoamericà Gian Carlo Menotti, és la proposta operística que el Festival Castell de Peralada va triar per un públic més jove en l’edició d’enguany, essent-ne la única si excloem els nombrosos concerts lírics a piano i veu de l’església del Carme.

Aquesta còmedia-opera buffa de tan sols un acte amb les veus del jove baríton Jan Antem i la soprano lleugera Ruth González, es va adaptar a l’actualitat, per bé que quan fou composta Menotti ja va comprovar com la tecnologia podia significar un element de deteriorament de les relacions humanes, com va fer a The Medium el mateix any. No podia ser més adient en l’actualitat, per demostrar la plena addicció als nostres dispositius –utilitzats per pràcticament tot i cada dia menys per fer trucades de veu-.

Diuen que un dels llocs on més s’exalten les hormones és el gimnàs, i avui dia s’hi afegeixen els mòbils “intel·ligents” per publicar les històries d’Instagram que demostren a seguidorxs i usuaris de cada centre la seva massa muscular i les seves ganes de ser vistos, massa sovint en detriment de la seva voluntat de proporcionar-se benestar. Justifica així clarament l’elecció de l’escenografia, en un encertat format de gairebé 360 graus on les primeres files del públic trepitjaven el propi escenari del nou Mirador del Castell de Peralada. La parella ha de conviure amb un tercer actor, que és l’smartphone que protagonitza de facto l’òpera i el fa finalment necessari per ser el canal de comunicació entre la parella.

Mentre Galdós Ensemble feia sonar la partitura de Menotti i els intèrprets omplien l’espai del Mirador, nombroses persones, també vestides de blanc, omplien aquesta palestra contemporània, juntament amb bicicletes i cintes de córrer, sempre preparades per entronar els mòbils dels usuaris i usuàries.

Pot semblar molt curta mitja hora en el món operístic, però el festival hi va afegir un entreacte de còctels en una nit entramuntanada que va haver de finalitzar de nou a l’interior del mirador, amb el concert de la GIO Symphonia i la veu d’Elena Tarrats a Ticket to Ride: The Beatles i Bowie. Servidor no va tenir cap problema repetint un temps després de la presentació d’aquest atractiu i eclèctic projecte que ja va aterrar (amb repertori més llarg, sense òperes prèvies) al Teatre Jardí de Figueres.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

26/04/2025
El 1908, la companyia Teatre Català estrenava al Romea “L’aranya”, d’Àngel Guimerà.
23/03/2025
Fa aproximadament una setmana, Txell Feixas estrenava programa a 3Cat mostrant dones afganeses regalant llibretes i bolígrafs a talibans, com quan a Portugal regalaven clavells també a soldats del règim.
16/03/2025
Imagina’t no haver de buscar sonoritats de James Blake o Mogwai, ni tan sols sortir de l’Empordà per sentir teclats com els que toca Clara Peya.
03/03/2025
David Mamet va escriure el 1999 Boston Marriage, en la qual Anna i Claire, juntament amb la minyona escocesa de la primera, exposen una sèrie de fets que exploren les relacions de poder entre una dues dones benestants i
27/02/2025
Diu Wajdi Mouawad que “la vérité n’est pas une propriété”, i diu Oriol Broggi que les veritats són el gran tema del libanès afincat a Canadà: com les rebem?
20/01/2025
Des que anava a la universitat un relativament llunyà 2009, en Peyu feia fins i tot agradable l’anada amb la Renfe des d’El Fricandó Matiner amb trucades il·lustres com la que va fer a la Guardia Civil per donar l’adreça
02/12/2024
L’ésser humà, per la seva condició racional, té una capacitat de crear la seva pròpia realitat mitjançant la mentida. Aquest, segurament, fou el que va fascinar més a Emmanuel Carrère per escriure L’Adversari.