Jump to navigation
Griso, que flirteja amb la música des de molt jovenet i compta amb un estudi propi de gravació - Urban Culture Studios - ha volgut enriquir la història amb una banda sonora - composada per ell mateix - que acompanya les escenes més destacades del relat. A través d'un codi QR, el lector podrà accedir a la novel·la que ha estat editada a través del Seebook, i que pot adquirir-se enviant un correu a l'autor. Hem volgut compartir una conversa i un dinar amb ell perquè ens expliqui les motivacions que han fet d'aquest projecte una realitat.
- Marc, els protagonistes es debaten entre allò que haurien de fer i el que tenen ganes de fer...Sí. Exposo situacions que, en certa manera, ens han passat a tots. Parlo dels canvis, dels moments en què s'acaba l'amor o en què en comença un altre. A qui no li ha passat sentir que, després d'una relació de 7 o 8 anys, coneixes una persona nova, amb uns imputs totalment diferents, sents que connectes més, i la relació anterior comença a trontollar? Sí, és la nòvia de tota la vida, però les coses canvien... Què passaria si, just en aquest punt de la relació, a la teva parella de sempre li detectéssin un càncer terminal?
- Dilemes transcendentals. Tu què faries?Jo ho tinc clar... Me n'aniria amb la persona que em fa sentir viu. Estic aquí per ser feliç. Jo no estic aquí ni per ser periodista, ni per ser productor, jo estic aquí per ser feliç. I el que faig és envoltar-me de coses que em donen aquesta felicitat. Durant tot el llibre, desenvolupo aquests dilemes i la manera que tenen els protagonistes de gestionar-los.- L'altra parella protagonista trontolla perquè no pot tenir fills i els anys passen... Què té en comú amb la primera?Les dues tenen en comú que estan molt condicionades pel seu entorn, pels compromisos que adquireixen, pel que esperen els altres de tu. I això molts cops representa una càrrega. “Y si de verdad pudiera” planteja una pregunta molt senzilla: "Què faries tu si puguéssis decidir? I si no ho fas, per què no ho fas?" Jo no crec en el concepte de culpa. Per a mi, culpabilitat és intenció negativa.
- Ets psicòleg i periodista. Està clar que el llibre és una síntesi d'aquestes dues identitats professionals. Què tenen en comú aquestes dues professions?Moltes coses, per no dir tot. La psicologia el que et permet és comprendre un ventall molt ampli de situacions que passen al dia a dia i entendre que no tothom pensa o viu com tu. En el món de la comunicació, el que fem és explicar realitats diferents d'una manera que tothom les pugui entendre.
- #SiDeVERDADPudiera”. Escrius aquest llibre als 34 anys. És una declaració d'intencions? Un punt d'inflexió en la teva vida? La voluntat és fer un pas més en la meva carrera artística. Estava passant uns dies a Lleida, a finals de setembre del 2013, i feia setmanes que sentia que el meu cos em demanava fer un nou pas en el món artístic. Com en el primer projecte, en què vaig associar música a diferents ampolles de vi, volia fer alguna cosa diferent i plena de valor afegit. Senzillament, vaig sumar dues de les meves passions: la música electrònica i el món de les lletres. La veritat és que estic molt content de com ha anat el projecte i de les persones amb les que he pogut treballar-lo: Toni Just, Àngel Santiago, Simón Fernández i Ivan Torrent són alguns dels noms dels artistes amb els que he compartit hores a l'estudi.
- Incorpores música a la literatura. Estem en un moment d'hibridació de gèneres? Tems que els escriptors més puristes puguin veure-ho com una alteració del gènere?El món de la literatura necessita fer un pas endavant. Fer la literatura més transversal no crec que li resti valor. M'agradaria pensar que el món de les lletres vol d'obrir-se al món tecnològic i sobretot fer-ho d'una forma molt més transversal. Al cap i a la fi, les lletres són emocions, sentiments, descripcions i el paper de la banda sonora el que fa és reforçar i intensificar les idees que s'hi exposen. Si fa anys haguéssim pensat que la cuina no podria evolucionar, mai no haguéssim arribat a fer esferificacions, ni menús creatius, ni noves propostes estètiques. En matèria cultural, crec que hem d'obrir també aquestes portes. I després ve la selecció natural, qui és bo es queda, qui no, no.- No tens por a la crítica?Les critiques sempre són bones si no es fan amb mala intenció. La primera vegada que vaig posar un CD a una botella de vi em van titllar de boig. I ara ja són molts els que han optat per aquesta fòrmula.- A qui va dirigit aquest llibre? A tothom que vulgui passar una bona estona en el món de la cultura, però sobretot a qui em vulgui regalar el seu temps, el més bonic dels regals.- Quina altra història t'agradaria explicar i encara no ho has fet?La del naixament de la meva filla, el dia que arribi.
La productora Acid Factory roda el primer videoclip de Marc C. Griso La productora Acid Factory ha estat l'encarregada de dirigir el primer videoclip de l'artista. Tot i que el rodatge encara no ha acabat, sí que ja s'han dut a terme les primeres gravacions a localitzacions com Barcelona i Tarragona. La cançó 'If I really could' (Little 22) interpretada al disc per l'artista Rangel da Silva, és la carta de presentació musical per aquest projecte.
