Carles Roig: "Em fixo amb el cos, la forma de caminar i els gestos que repeteixen amb freqüència"

El jove d'Ulldecona imita Neymar i Piqué al programa de TV3, Crackòvia

Anna Zaera

02/04/2015

Espectacles

Es posa a la pell dels altres com si res. "Sempre he sigut molt de la broma" diu. Carles Roig (Ulldecona, 1993) estudia Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona en la modalitat de text, però fa gairebé un any que imita els jugadors del Barça Neymar i Piqué al programa Crackòvia de Televisió de Catalunya. Va començar a interessar-se per la imitació als 10 anys quan veia l'actor Queco Novell tenyir-se el cabell de gris i aclucar els ulls per convertir-se en Pascual Maragall. La seva mare i la seva germana es morien de riure quan li escoltaven aquella veu rogallosa i, com a lògica conseqüència, ell va pensar que no ho feia tan malament. El que no es podia imaginar és que acabaria compartint plató amb els millors imitadors catalans. Roig ens explica la seva experiència i els seus plans de futur.

- Com creus que comences a interessar-te per la imitació?
Des de ben menut copiava les imitacions del Polònia i Crackòvia. A partir dels 16 anys, vaig començar a crear les meves pròpies imitacions. Un dels millors moments va ser quan vaig pujar a l’escenari davant de tot el poble d’Ulldecona i vaig imitar uns quaranta personatges. Va ser la meva primera actuació en públic. Després vaig seguir fent imitacions a bars i restaurants, fins i tot em van contractar per amenitzar alguna festa. Va ser llavors quan vam començar un projecte a la ràdio del poble cada divendres a la nit, on posàvem música i comentàvem l’actualitat amb les meves imitacions.

- Quins són els primers personatges que imites a la teua vida?
El primer de tots va ser Maragall, quan era president de la Generalitat. Després vaig seguir amb Acebes que a mi em feia riure molt. Després va venir Zapatero, que la gent que m’ha seguit diu que és de les millors imitacions que he fet mai. Tot eren personatges que jo veia al Polònia i que després provava al mirall de casa meua.

- Com fas cap a Crackòvia?
Molt fort! Jo estava a casa aquest estiu tan tranquil, quan de sobte rebo una trucada de la Sílvia, productora del Crackòvia, que em diu que estan buscant nous imitadors pel programa i que si volia fer el càsting al cap de quatre dies. M'havien vist en un vídeo al Youtube! Em vaig tancar quatre dies a casa mirant entrevistes pel Youtube de les noves incorporacions del Barça i del Madrid. La veritat és que em van fer sentir molt còmode i el càsting va anar molt bé, ells van riure molt. Vaig gavar dos capítols pilots i fins ara!

- Perquè decideixen adjudicar-te els personatges de Neymar i Piqué?
El dia del càsting ja em van dir que el meu físic els hi interessava molt perquè podia fer tots els futbolistes joves que van sortint i em van proposar que em mirés el Neymar. Jo vaig anar fent vídeos de diferents futbolistes i un que també els va interessar va ser el Piqué. Amb el Neymar hem trobat molta tirada perquè li hem trobat un punt còmic molt xulo. El Piqué és un tío més serio i potser costa una mica més però li trobarem.

- Quin és el procés per fer una bona imitació?
El meu procés per preparar una bona imitació és asseure’m davant l’ordinador, anar al Youtube i començar a mirar entrevistes, jugades i entrenaments del futbolista en qüestió. Primer de tot em fixo amb el cos, la seva gestualitat, forma de caminar, gestos que repeteix amb freqüència... Però la veritat és que a la primera vegada que veig un vídeo ja començo a provar la veu i a base d’anar mirant i provant arriba un moment, pot ser més curt o més llarg, en que la veu s’assembla molt a la del personatge i no a la meva. Un cop tinc la veu intento buscar alguna cosa que doni comicitat al personatge, com per exemple el moviment de cap que faig del Neymar, la cara guapo de Piqué o la veu més aguda de Neymar... Una vegada tinc tot això, em gravo en vídeo amb el mòbil i els hi passo als de Crackòvia i ells em diuen si els hi interessa pel programa o no.

- S'han de buscar els tics i allò que més es repeteix?
Sí. Pel que fa a Neymar m’ha ajudat molt el seu bon rotllo i el seu riure, si t’hi fixes a cada entrevista que fa es posa a riure, encara que sigui per sota, i això al programa ho hem accentuat molt. El que m’ajuda molt per fer de Piquè és aquest posat permanent que té de guapo, que es mira molt i s’agrada.

- A qui t'agradaria imitar en un futur?
Hi ha tres personatges que tenim guardats a la recamara i que depenent de l’actualitat i el moment podrien sortir i funcionar. Un és Sergio Busquets, que tinc la sensació que farà riure molt si algun dia surt i és molt el meu registre. També tenim a James Rodrigues que té moltes possibilitats de sortir el que passa és que s’ha lesionat i de moment ho tenim fotut. I per últim hi ha el Rackitic, que el vaig fer a un capítol pilot però després ja no ha tornat a sortir i em faria molta il·lusió fer-lo! També estic fent el Doraemon! L’únic és que com vaig amb tota la indumentària que porta ell no se’m reconeix! (riu).

- A part de les imitacions, segueixes estudiant...
Sí, estic posat de cap a l’Institut del Teatre. Aquest any fem tallers que són posades en escena de diferents obres i la veritat és que ho gaudeixo molt! Fa poc també he començat a assajar una obra amb Agustí Estadella, professor de l’Atelier, escola d’intepretació on vaig estar un any, on estic en un registre totalment diferent al de Crackòvia.

- Algun somni professional?
Molts. Voldria seguir treballant amb aquesta magnífica família que és Crackòvia, et fan sentir com a casa! Més endavant, m’agradaria també provar sort al Polònia. Fer una obra de teatre a Barcelona, al Globe de Londres..Però sobretot m’agradaria poder menjar d’això que jo m’estimo tant, el teatre.