David Canto / Pantalla.cat
,
19/11/2018
Arts

Júlia Cot/Jordi López: “El 'Polònia' manté l'audiència per l'interès que desperta la política i el moment que estem vivint”

Parlem amb l'igualadí Jordi López i amb Júlia Cot, guionistes del programa 'Polònia' que rebrà el nou premi Millor Format consolidat del Festival Zoom
Jordi López i Júlia Cot, guionistes del 'Polònia'

Foto: 

David Canto
Llicenciats en Comunicació Audiovisual, l'igualadí Jordi López i la mataronina Júlia Cot es van conèixer treballant com a guionistes al programa 'Buenafuente'. Ara viuen a Igualada i formen part de l'equip de guionistes del 'Polònia', programa que aquest any rep el nou premi al Millor format consolidat del Festival Zoom.
“La política s'ha exagerat molt, s'ha intensificat molt tot, està tot molt més pujat. Es diuen frases que fa uns anys haurien estat impensables”

- Com és una setmana habitual de l'equip de guionistes del 'Polònia'?
Júlia: La nostra setmana comença diumenge a la nit, quan els guionistes des de casa pensem les idees per a la reunió per a l'endemà. Els dilluns ens reunim a les 10h amb la resta dels guionistes i el coordinador de guió i director, que ara és el mateix. Ell selecciona les idees i a partir d'aquí, ens posem a escriure. Els guions que es graven dimecres els deixem escrits el dilluns. I el dimarts intentem escriure el de dijous. Però, com que passen tantes coses, el dimarts escrivim també coses que han passat aquell mateix dia, el dimecres escrivim per dijous... i  si els dijous són com els de l'any passat, escrivim per al mateix dijous.

Jordi: I intentem en la mesura del possible que el que escrivim dilluns perquè es gravi dimecres sigui una mica menys dubtós de caure que el que gravarem dijous. La manera de treballar ha canviat força, amb el temps. Fa uns anys els programes es treballaven a una setmana vista. El mateix dijous al matí ja es pensava el programa de la setmana següent, ja es feia la primera reunió en què es triaven els primers temes més atemporals. Des de l'any passat, o potser fins i tot una mica abans, això ha canviat radicalment. Poques vegades alguna cosa escrita un dijous acaba arribant al següent, perquè caduca.   

- Quants guionistes sou, a l'equip?
Jordi: Som entre quatre i sis guionistes, depèn de l'època.

- Com treballeu amb la resta de l'equip del programa?
Jordi: Som ben bé la matèria prima sobre el que després treballen les gairebé 100 persones que el formen.

Júlia: Si hem d'esborrar una línia o canviar una paraula, es fa en un moment, però hi ha equips que de cop han de destrossar un decorat i fer ne un de nou. I això evidentment són moltes hores i diners.

- I amb els actors? Treballeu els gags o els personatges amb ells? 
Júlia: Quan fem un personatge nou primer sempre es pregunta a caracterització qui s'assemblaria més, qui el podria fer. A partir d'aquí es tempteja els que ells diuen. Després el director rep un vídeo de la imitació, que després veiem els guionistes. I en aquest vídeo els actors ja intenten trobar un tic, alguna cosa en què nosaltres ens puguem agafar.

Jordi: Després tot evoluciona molt sol, per part del guionista i per part de l'actor.

- Sovint es diu que els polítics us fan la feina molt fàcil. També hi ha qui diu el contrari, que és difícil superar el que fan o diuen. Com us ho feu per reflectir l'actualitat política al 'Polònia'?
Jordi: Bàsicament, exagerant-ho tot. Aquestes frases tenen raó en què la política s'ha exagerat molt, s'ha intensificat molt tot, està tot molt més pujat. Que hi hagi gent que digui "nos vemos fuera" al Parlament... això fa uns anys era impensable. Això fa que nosaltres haguem de pujar una mica més. En aquest cas, el pas lògic ens va semblar que havia de ser que s'havien muntat uns autos de xoc al Parlament.

Júlia: Sí que és veritat que cada vegada és més difícil, sobretot si una cosa ja és còmica de per sí, o quan ja tothom ha fet la broma. O quan Rajoy era president i deia allò de "los vecinos" o "y la europea"... Es podrien haver exagerat aquestes equivocacions, però és que aleshores ja no s'hauria entès el que deia el personatge.

Jordi: No ens ho donen fet: ens és més difícil perquè és un circ, és una paròdia, cap a on està anant la política.

Júlia: L'any passat vam fer un gag en què es barrejaven imatges de nazisme amb imatges de manifestacions independentistes. I ha acabat passant a la realitat.

Jordi: Ara estem en una fase molt fotuda perquè l'actualitat tampoc està avançant excessivament. El govern català està molt estancat, falta veure què passa amb el govern espanyol... Per això els temes que posem sobre la taula els dilluns a la reunió són bastant semblants als de les setmanes anteriors. Ens hem d'esprémer molt el cervell.

- Rebeu pressions de fora del programa?
Jordi: Afortunadament se'ns han atribuït tots els colors polítics, pràcticament. Per tant això deu voler dir que més o menys estem disparant cap a tot arreu. Durant un temps se'ns criticava perquè no fèiem un personatge. I la gent el que no sabia era que no el fèiem perquè l'actor estava malalt. A vegades la gent sobreinterpreta el que surt al 'Polònia'. Això també és perillós.

Júlia: Si hi ha pressions, gràcies a Déu, nosaltres n'estem al marge, que és on hem d'estar. I crec que els polítics tampoc estan tan pendents del 'Polònia'.

Jordi: En el temps que portem al programa hem tingut zero pressions.

Júlia: Era més polèmic el 'Crackòvia'. Algun jugador s'havia arribat a enfadar.

- Últimament hi ha qui qüestiona els límits de l'humor. Un gag pot provocar reaccions fins i tot de l'exèrcit o de la Guàrdia Civil... Com ho viviu?
Júlia: Sí, ara en qualsevol moment et pots trobar amb una denúncia per un gag. De fet, m'estranya que no ens hagi arribat cap denúncia de la policia. Però tampoc treballem amb la pressió de no fer segons què. No és per autocensura, però crec que tenim una línia bastant elegant. És un programa per a TV3, en principi pensat per a tota la família. Hi ha crítica política però hi ha certs tons i certs matisos que nosaltres directament no treballem. Potser per això ens estem salvant i encara no ens ha arribat. Però, per exemple, mocar-se amb una bandera és una cosa que podríem haver fet tranquil·lament, al programa.

Jordi: La reacció al gag de Dani Mateo ha estat així perquè estem al moment actual. Al 'Polònia' mateix, el personatge del Puigdemont s'havia mocat amb la bandera espanyola i no va passar res.

Júlia: I l'Albert Rivera del 'Polònia' també es va eixugar el quètxup amb uns tovallons amb la bandera espanyola.

Jordi: És ben bé que ha de passar que et vegi qui t'ha de veure, que ho difongui qui ho vol difondre, i ho faci gros qui ho vulgui fer gros.

- El 'Polònia' rebrà al Festival Zoom el premi al Millor format consolidat. Quina creieu que és la clau per mantenir el programa durant tants anys amb unes xifres d'audiència tan bones?
Júlia: Jo crec que és l'interès que desperta la política i el moment que estem vivint. Hem tingut la sort que els tres últims anys han estat molt intensos i que la gent està molt implicada. Ara, veiem les xifres de les audiències però no ens podem imaginar les 600.000 persones que ens poden veure un dijous. Que són, com sis Camp Nous? Si hi penséssim, no escriuríem.

Jordi: Els veterans del Polònia parlen del segon tripartit com una època nefasta per al programa. Però en aquella època és veritat que les audiències de TV3 en general i de totes les cadenes eren molt altes. Tot i que ells s'ho van passar molt malament perquè no hi havia notícies no avançava l'actualitat en res, l'audiència es va mantenir prou bé.
 

També et pot interessar