Jump to navigation
La història per la superviència d'aquest espai que representa un exemple privilegiat del paisatge típic de la plana vallesana de no fa tants anys comença, precisament, en aquests anys de “desarrollismo” i urbanització desenfrenada. I és que l'any 1972 el govern franquista va decidir expropiar les 1.500 hectàrees que conformen l'espai verd de Gallecs per fer-hi una gran ciutat dormitori. Aquesta acció, englobada dins el projecte de crear ciutats satèl·lit com Badia del Vallés, pretenia descongestionar l'Àrea Metropolitana amb una ciutat a mig camí de Sabadell i Granollers, que estava previst que tingués uns 130.000 habitants i serviria per descongestionar l'àrea metropolitana. El projecte, però, va topar amb una gran oposició dels pagesos que hi vivien, d'ecologistes, acadèmics i també de veïns dels diversos municipis i que va acabar amb una manifestació multitudinària on milers de persones reclamaven la protecció de l'espai.
Després de les protestes i amb l'arribada de la democràcia l'espai va passar a ser titularitat de la Generalitat de Catalunya, en concret de l'Institut Català del Sòl (Incasòl) que és el propietari de la totalitat dels terrenys expropiats pel govern franquista. Ara bé, el camí cap a la protecció ha estat llarg, difícil i, pel gust de molts, incomplet. I és que des de que es va aturar el projecte de la gran ciutat fins que es va aprovar la primera figura de protecció ambiental, el Pla d'Espai d'Interés Natural (PEIN), i es va crear el Consorci de Gallecs van passar unes tres dècades. Durant aquest temps tots els actors implicats van anar fent la seva. Alguns pagesos van tornar a conrear les terres, ajuntaments i Generalitat van edificar i vendre alguns dels terrenys. Com resumeix Jordi Ricart de La Torrentera, associació per la protecció del medi ambient nascuda fa poc a Santa Perpètua a arrel, precisament, de la venta d'un d'aquests terrenys, Gallecs es va convertir en una “ciutat sense llei”.
I així s'arriba a l'any 2009 en que s'aprova el PEIN, la primera, i fins ara única, mesura de protecció de Gallecs. Aquest PEIN, però, només cobreix 730 hectàrees de les 1.500 expropiades originalment. N'han quedat fora les que ja s'han anat urbanitzant al llarg d'aquests anys i algunes zones dels límits del parc que, si s'observa un mapa, semblen queixals que mosseguen l'espai protegit. La inclusió d'aquests queixals dins de la zona protegida és una de les reivindicacions històriques de la Plataforma per la Defensa de Gallecs que ho considera necessari perquè la zona sigui ecològicament viva. Va ser, precisament, la notícia de que l'Incasòl s'havia venut una part d'aquests terrenys, els corresponents a Can Banús dins el terme municipal de Santa Perpètua, a l'empresa logística Transwences el que va fer sorgir l'associació La Torrentera. “És informació que és pública, tothom hi pot tenir accés, però no és tan fàcil assabentar-se'n”, explica Ricart. La paga i senyal ja està feta i el procés sembla difícil de revertir però des de La Torrentera volen, si més no, denunciar-ho.
Un territori complex
La limitació dels espais protegits és, com hem vist, un dels principals punts calents de Gallecs però no és l'únic. I és que aquest espai presenta també una gran diversitat que li dóna molta riquesa i a la vegada fa que sigui complex de gestionar. El premiat documental “La Plaga” de la directora molletana Neus Ballús retrata aquesta pluralitat a través dels seus protagonistes: la senyora Maria, que ha viscut a Gallecs tota la vida o el Raul, un pagès que intenta guanyar-se la vida amb l'agricultura ecològica i al seu voltant hi orbiten el Iure i la Rose que han vingut de l'Europa de l'Est i de Filipines per guanyar-se la vida i la Maribel, una prostituta que també lluita per sobreviure.
Com en el film de Ballús, la convivència a Gallecs no sempre és fàcil. Amb el PEIN es va crear també un Consorci encarregat de gestionar el territori presidit pel Conseller de Territori i Sostenibilitat i amb representació dels cinc municipis i d'entitats diverses d'ecologistes, pagesos i altres agents implicats. Que tothom hi tingui una representació i que aquesta sigui equitativa, però no és una feina fàcil.
A nivell de paisatge Gallecs és una barreja de dos tipus de zones, l'agrícola i la forestal, i això és una altra complexitat que cal tenir en compte. “El PEIN, a més de ser una figura de protecció molt baixa, és paisatgística i no agroforestal com correspondria a Gallecs”, comenta Ricart. I és que Gallecs, com expliquen i defensen els ecologistes, és especialment important per la fauna i està catalogada com a Important Bird Area, de fet es troba entre una de les 100 més importants d'Espanya. Es tracta d'una àrea estratègica perquè serveix de corredor nord-sud per ocells que migren del Besós. I l'àguila quadribarrada, una espècie en perill d'extinció, ve de Gallifa per fer-ho servir com a camp d'entrenament pels seus pollets, ja que no hi té depredadors.
A Gallecs, però, també hi ha els pagesos amb qui no sempre els interessos coincideixen al cent per cent. I és que un altre dels problemes del PEIN és que es tracta d'una normativa molt genèrica i no hi ha un model coherent i estructurat. Des del Consorci es potencia l'agricultura ecològica, però també hi ha pagesos que practiquen l'agricultura tradicional i que no estarien d'acord amb un PEIN molt restrictiu. El repte és doncs, trobar un model en que encaixin la sostenibilitat i la viabilitat per aquells que han estat mantenint en territori durant aquests anys.
Un espai necessari pel present i pel futur
Al Vallès de principis del segle XXI les aportacions d'un espai entorn com el de Gallecs són moltes i molt importants. Un espai verd de 1.500 hectàrees és, literalment, un pulmó per un territori molt urbanitzat però també ple de polígons i travessat per autopistes i carreteres. “La contaminació de l'aire al Vallés és més alta fins i tot que a Barcelona, ja que no es pot dissipar a través del mar, sinó que a l'estar situats entre muntanyes es queda aquí i illes verdes com Gallecs o Santiga ajuden a absorbir-la”, explica Ricart. També recorda que el Vallès té una alerta de la Unió Europea per excés de contaminació des de 2010.
Però Gallecs no només és un valor important a nivell ecològic sinó també patrimonial. Aquest terreny és un dels pocs que testimonia com era el Vallès abans de ser una comarca industrial: un mosaic de camps de conreu i boscos. Conserva, a més a més, masies típicament vallesanes o l'ermita de Santa Maria, antic nucli del poble de Gallecs. I, com hem dit, és també un espai privilegiat per l'observació d'aus. I des de la Torrentera es plantegen, no només denunciar actuacions com la de Can Banús sinó fer treball en positiu. “Aquests espais sovint no es coneixen prou, ja ni la mateixa gent que viu aquí. Per això, a llarg termini, ens agradaria treballar per connectar-los, entre ells i amb la gent. Habilitar passos, senyalitzar”, explica Jordi Ricart. I és que aquest espai és un actiu important per la gent que viu als pobles que en formen part però, a poc més de vint quilòmetres de Barcelona, pot tenir també un potencial turístic per la gent de Barcelona que busqui un espai verd a prop de casa.
Gallecs és, doncs, un espai viu i queda molta gent amb ganes de protegir-lo i fer que continuï sent el pulmó del Vallès. Per això, trenta anys després, la Plataforma per la Defensa de Gallecs i les entitats que li donen suport, ha decidit reviure la manifestació de 1978. A les nou del matí cinc columnes sortiran de la Plaça de la Vila de Mollet, Santa Perpètua, Palau-Solità i Plegamans, Lliçà de Vall i Parets per anar cap a l'ermita de Santa Maria on tindrà lloc l'acte central, aproximadament a quarts de dotze. I d'allà es traslladaran a Can Banús, espurna que ha fet saltar aquesta nova onada de mobilitzacions, on se celebrarà un altre acte organitzat per La Torrentera.
