Goretti Martínez
,
24/09/2019
Entorn

Xavier Xortó: “Hem de crear paisatges resistents al foc”

Parlem amb el coordinador d’ADF i president de l'ADF de Sant Sadurní d'Anoia
Voluntaris de les ADF en un incendi al Penedès

Foto: 

Cedida
Xavier Xortó, és coordinador d’Agrupacions de Defensa Forestal, Secretari del Secretariat de les Federacions d'ADF de Catalunya, president de l'ADF de Sant Sadurní d'Anoia i també és conseller de Greenpeace. Sosté que els incendis forestals no són només un greu problema mediambiental, sinó que, a causa de l’abandonament rural i el canvi climàtic, han esdevingut un problema “de seguretat nacional”. Des de les ADF demanen una consciència social i política ferma davant aquesta situació i que les administracions dediquin recursos a la prevenció.


Xavier Xortó | FOTO: Cedida

Un “problema de seguretat nacional”
“El problema dels incendis forestals no és un problema de més recursos d’extinció. Mai a la història havíem tingut tants recursos d’extinció com ara i, en canvi, tenim els incendis més grans que hem conegut. Prevenir els incendis forestals és un tema de gestió forestal sostenible. Hem de crear paisatges resistents al foc, estructures resistents al foc i zones segures. Avui dia, els incendis no són només un greu problema mediambiental -que ho són-, sinó que ja s’han convertit en un problema de seguretat nacional. I com a tal han de ser considerats. I com a tal s’han de destinar recursos per part de les administracions públiques perquè és un problema de seguretat. Aquí ja no ens hi juguem el medi ambient només, sinó que ens hi juguem la seguretat de la gent que participa a les tasques d’extinció, de la gent que viu al territori i dels béns i propietats de les persones.”

La mutació dels incendis
“Hi ha raons clares, claríssimes: el canvi climàtic i l’abandonament rural dels últims cinquanta anys. L’abandonament rural ha fet créixer la biomassa dins els boscos amb un potencial de foc que mai abans havíem tingut. El canvi climàtic genera períodes llargs de sequera, pluges torrencials que no arriben a penetrar al sòl i que només arrosseguen els nutrients superficials i onades de calor que cada cop són més habituals i que fan que les plantes es deshidratin. Tot això fa que la proporció de vegetació morta sobre la vegetació viva de la pròpia planta sigui molt superior. Hi ha més part seca que part verda. Això es veu clarament en els pins: quan tenen aquest estrés hídric deixen les puntes de dalt verdes i la part de sota es mor. És un sistema defensiu per poder sobreviure i passa amb totes les plantes. Això fa que la vegetació sigui molt més piròfila i molt més propensa a propagar el foc.”


La biomassa acumulada als boscos fa que el potencial del foc sigui el més gran que hem vist fins ara | FOTO: Cedida

Mesures a emprendre
“Tenim un llarg camí a recórrer. Actualment a Catalunya només s’està gestionant un 20% dels boscos. El promig d’Europa és d’un 60%. Com a qüestió de seguretat, necessitem infraestructures segures. Al món urbà hi ha mesures de seguretat contra els incendis. Hi ha una sèrie de normatives per evitar incendis a les construccions, els edificis, les vies de comunicació... a tot arreu. En el món forestal això no hi és. Tenim la llei de les franges de protecció per a les urbanitzacions i els nuclis habitats al bosc i poca cosa més. Les mateixes mesures que tenim en matèria d’incendis al món urbà les hauríem d’aplicar al món forestal. Per tant, cal legislar per obtenir aquesta major seguretat als boscos. I cal obtenir recursos per fer-ho. Segurament, les administracions no tindran els recursos suficients. Per això nosaltres sempre diem que hem de crear una economia rural que pugui mantenir aquests boscos resistents al foc.”

Economies rurals
“S’han de potenciar des dels governs, en tots els nivells, les economies rurals, de quilòmetre zero i de proximitat. També la creació de zones de pastura pel sotabosc. Tot amb finalitats de prevenció d’incendis. Hem de crear espais agrícoles amb finalitat de seguretat. I tot això s’ha de compensar econòmicament i ajudar a que aquestes activitats puguin tirar endavant, perquè no són rentables. Si s’ha abandonat el món rural és perquè no és rentable. Així que hem de potenciar la creació d’aquesta nova economia però enfocant-la des del punt de vista de la seguretat i no del rendiment econòmic que pugui generar. Hem de crear discontinuïtats forestals i mosaics de vegetació per fer així estructures resistents al foc, com teníem cent anys enrere. Fa cent anys era impossible tenir un gran incendi forestal com els d’ara. I, fins i tot, els mitjans d’extinció no actuaven perquè els incendis s’apagaven sols. Per l’estat de la vegetació, en arribar a una determinada zona, allà s’aturava. Avui en dia això no passa. I ens hi va la seguretat de tots”.


Treballs de desbrossat en una zona conflictiva | FOTO: Cedida

Inconsciència sobre el risc real
“No som conscients del risc que patim. I no només les persones que viuen dins el bosc, que viuen dins un polvorí, sinó també tota la ciutadania i els polítics que governen aquest país. No en som conscients. Els propis ciutadans no consumim productes locals, amb aquest valor afegit que ens donen els productes de la terra. I els polítics només veuen a quatre anys vista. No hi ha polítiques a cinquanta anys vista. No hi ha plans forestals a cinquanta anys vista, que és el que s’hauria de pensar”.

Prevenció i extinció: una balança desequilibrada
“Per cada euro que es destina a l’extinció es dediquen 0,001 euros a la prevenció. Això hauria de ser al revés: la xifra s’hauria d’invertir. Gastar en extinció no té retorn econòmic, invertir en prevenció té un retorn econòmic (evites els costos d'extinció, crees noves oportunitats econòmiques rurals, dones feina al territori rural...). Cal crear polítiques forestals que ajudessin al món rural”.

La situació al Penedès Garraf
“Els nostres ajuntaments tenen la consciència més desperta que no pas governants d’altres estaments polítics. S’han emprès iniciatives purament locals que han apostat per aquestes polítiques de prevenció. Al Penedès tenim varis exemples. Però hi ha una manca d’una política global que aposti per donar una resposta de seguretat al país. Amb el mateix criteri que s’inverteixen diners de seguretat en una central nuclear o en determinats tipus d’indústria, també s’haurien d’invertir diners en la seguretat del territori. Però sí que hi ha iniciatives puntuals que fan que aquestes dinàmiques comencin a moure’s”.
 

Més informació: 

També et pot interessar