Anna Vilamú Bosch
,
04/12/2019
Activa't

Climacció: "El capitalisme no fa més que traspassar fronteres ecològiques"

És un grup d’acció climàtica permanent partidari de l'acció directa no violenta

Foto: 

CEDIDA
27S, manifestació pel clima a Barcelona
Climacció és un grup creat recentment a Barcelona que s’autodenomina a si mateix com a grup que lluita per la justícia climàtica. L’origen el trobem al desembre de 2018, després de la Marxa Pel Clima que va tenir lloc el 10 de novembre d'aquell any a Barcelona. Després d’aquesta experiència van decidir formar un grup d’acció climàtica permanent que actués des de l'acció directa no violenta en l'àmbit local però teixint xarxa amb altres organitzacions a diferents nivells. Després de gairebé un any de vida i d’una emergència climàtica cada cop més evident, o si més no més mediàtica, segueixen buscant fórmules per passar a l’acció. Tot plegat partint de l’objectiu d’evitar les jerarquies dins el grup i tenint en compte que les persones que el formen tenen biografies i experiències activistes molt diverses. Per conèixer una mica més les voluntats, les particularitats i els objectius d’aquest col·lectiu, els hem fet algunes preguntes que han respost col·lectivament.
"El creixement infinit de la felicitat sembla basar-se o tenir un vincle paral·lel en el poder adquisitiu i capacitat de consum. I és una quimera deliberada"

- Aquestes preguntes les responeu conjuntament, entenent que de moment al grup no hi ha portaveus perquè la base de la vostra estructura voleu que sigui completament horitzontal. Com ho feu això?
Climacció sorgeix de l'impuls donat per algunes activistes amb experiència en la lluita per la justícia climàtica, però bona part de nosaltres té una experiència limitada en aquest tipus o forma de lluita, o simplement en activisme. Per evitar que es generin jerarquies basades en l'experiència, l'idioma o la facilitat de parlar en públic, i també per oferir l'oportunitat a cadascuna d'aprendre, elaborem els continguts de manera col·laborativa. Qui en tingui ganes pot posar-se a primera fila, i així de manera rotativa compartim responsabilitats. 

Quines accions s’han dut a terme des de Climacció? 
L'acció més pròpia i més gran va ser una acció a l’aeroport de Barcelona el juliol d'enguany. Abans, al maig havíem engegat una campanya contra l’ampliació de l’aeroport amb la presentació a Can Masdeu de 'ContaminAir, emissions pels núvols'. Aquesta aerolínia fictícia ens servia com a denúncia d’aquest projecte que significaria l’augment de 20 milions de passatgers anuals. En un context en què els experts exigeixen una reducció dràstica d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, no s’entén que es vulgui invertir en una infraestructura que les augmentaria i reduiria l’espai natural del delta. És més, aquesta ampliació significaria també un augment del turisme a Barcelona, sent actualment ja un dels problemes més preocupants dels seus habitants. Encariment de l’habitatge i expulsió dels residents per transformar els habitatges en allotjament turístic; desaparició de comerços locals; saturació de l’espai públic i en conseqüència pèrdua d’espais de vida comunitària, etc. 

Com va ser, a la pràctica, aquesta acció a l’aeroport?
Al juliol la plataforma Stay Grounded, una iniciativa mundial pel decreixement de l’aviació, va realitzar una conferència internacional a Can Batlló. Foren unes jornades de treball intens, amb diferents activistes vingudes d’arreu d’Europa, arribades a Barcelona per terra, i amb la participació d’altres moviments socials via telemàtica. És a dir, una conferència internacional sense l’ús d’avions. En aquest context, des de Climacció vam organitzar una acció prou complexa, especialment per la seva ubicació, a la T1 de l’Aeroport de Barcelona. Allà vam marcar una línia vermella de persones assegudes al terra amb granotes vermelles i mascaretes, amb una gran pancarta exigint l’aturada del projecte d’ampliació de l’aeroport. Si posem el focus en aquest mitjà de transport és perquè és altament contaminant i perquè, a més, es preveu que creixi fins a un 300% en els propers 30 anys. Creiem que, en el context d’emergència climàtica que estem vivint, no s’ha de dedicar ni un euro públic més a infrastructures que permeten l’ús d’energies fòssils, justament les responsables de la crisi climàtica actual i de la turistificació.

Perquè, a banda del problema de l’ús d’energies fòssils, hi ha moltes més problemàtiques associades o derivades de l’emergència climàtica. Imagino que hi ha molts fronts oberts i que pot arribar a ser complicat incidir en tots ells. 
Sí. I per això, a banda, també participem d’accions i actes dels moviments germans. És molt important treballar en xarxa, i per això anem de la mà d’altres moviments socials com són l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, Ecologistas en Acción, Rebel·lió o Extinció o Prou Soroll. Això ens permet tenir diferents nivells d’implicació que ens ajuden a desgastar-nos menys. A la manifestació feminista del 8M, per exemple, vam organitzar el bloc ecofeminista. Això va implicar també organitzar xerrades sobre ecofeminisme així com tota la preparació de la vaga amb artivisme i penjada de cartells. En aquestes dates ens vam cohesionar molt com a grup perquè era el primer cop que ens activàvem cap a fora. 

És clar. I més recentment també heu participat en altres accions?
El 22S vam participar a l’acció de Fridays for Future en el Dia Mundial Sense Cotxes. En un dia com aquest els cotxes podien entrar a la ciutat sense restriccions (només s’havia tallat mitja Via Laietana). Així que juntament amb altres col·lectius, vam tallar la Meridiana en senyal de protesta i com a inici de la setmana 22-27 de mobilitzacions pel clima que també va lligada a la primera onada de ‘2020 Rebelión por el Clima' (més conegut pel nom del moviment en anglès ‘By 20200 We Rise Up’). El donar i rebre suport d’altres organitzacions que lluiten per la justícia climàtica és clau per fer-nos fortes i no desgastar energies. Igualment també hem participat activament a les manifestacions de la Vaga pel Clima: al 15M i la més recent multitudinària 27S, amb presència d’un gran avió de cartró i de les granotes vermelles. A banda també organitzem tallers d’artivisme, formacions d’Acció Directa No Violenta per preparar a més gent en la participació d’accions, i actualment també tenim una creixent activitat en xerrades i debats entorn el treball en xarxa en l’activisme per la justícia climàtica.


Acció a Plaça Espanya, Barcelona I Foto: Christine Tyler

Tornant als fronts oberts, sou un grup centrat en la justícia climàtica i parleu d’un canvi de sistema, d’un decreixement que passa per la redefinició del treball, la redistribució de les riqueses i els temps de cura… Per què? 
Sí. Tots aquests aspectes, que ens permetrien una vida més vivible, es veuen ara impedits pel capitalisme. Necessitem repensar el nostre temps, massa marcat avui pels tempos que ens exigeix aquest sistema, amb aquesta pressió subjacent de creixement, producció i competitivitat. El capitalisme no fa més que traspassar fronteres ecològiques. Començant perquè es basa fonamentalment en l’ús de combustibles fòssils, els quals alimenten la crisi climàtica. A més, ens han fet creure que la nostra felicitat passa per la quantitat de béns i serveis que podem comprar o consumir. El creixement infinit de la felicitat sembla basar-se o tenir un vincle paral·lel en el poder adquisitiu i capacitat de consum. I és una quimera deliberada. El que és evident és que el benestar de les persones no pot passar per les condicions materials sinó per la protecció de les seves condicions de vida i de tot allò que ens és comú i suposa un dret inalienable. Per superar l’individualisme consumista necessitem també treballar des del nostre entorn pròxim, per cuidar-nos, empoderar-nos, enfortir el teixit social. I organitzar-nos localment, sentint-nos aprop i implicant-nos en processos polítics. 

Es tracta, doncs, d’un canvi des de l’arrel. 
Exacte. Davant les múltiples crisis que estem vivint necessitem un canvi sistèmic, per subvertir l’ordre econòmic i social capitalista. Volem un canvi cap a una societat pacífica, solidària i justa que permeti una bona vida per a tots i totes. Així doncs, veiem la transformació socioecològica com un projecte sociopolític i el canvi climàtic és un dels símptomes més clars del capitalisme insaciant que cal abordar.

I com ho podem fer això? A més de la responsabilitat de cadascuna, com a ciutadana i com a consumidora de béns i serveis,  hi ha una responsabilitat social i política amb la qüestió. Com podem influir perquè es duguin a terme canvis en aquest aspecte?
Organitzant-nos i prenent part activa de la lluita. Hem de fer l’esforç per no caure en el parany de qui ens diu que en som els responsables com a consumidors, en tant que, per exemple, comprar productes ecològics no serà prou per salvar el planeta. La justícia climàtica no es pot comprar o no-comprar. I hem d'anar alerta a vegades amb la responsabilitat com a individus, donat que sovint algunes marques, i fins i tot governs, ens transmeten missatges de culpabilitat i fan una transferència de responsabilitats que els hi toca a ells.

És difícil l’equilibri entre responsabilitzar-nos però no caure en la culpabilitat que ens volen transmetre.
No és fàcil. Però si bé és cert que fem política quan consumim certs productes o en deixem de consumir, també hem de ser valentes i valents i utilitzar altres eines: les manifestacions massives ens ajuden a visibilitzar la crisi i els seus responsables, guanyar suport d'una part de l'opinió pública, posar pressió sobre els polítics i donar més força a les negociadores. Tenim moltes opcions a les nostres mans: des de votar a tenir incidència política o construir alternatives. Creiem que totes les opcions són necessàries, però també sabem que l'emergència climàtica és aquí, no espera. I davant la inactitud dels governs, la urgència ens porta a la desobediència civil com a eina i mecanisme per poder aconseguir frenar la crisi climàtica. A l'Acció Directa No Violenta hi ha diferents nivells de participació amb més o menys implicació. És interessant participar-hi perquè crea una cultura de lluita molt sana amb molta atenció posada en la preparació, la formació, les cures emocionals, l’escolta de quins són els límits de cadascú així com l’autoconeixement. Són experiències transformadores i empoderadores.


27, manifestació pel clima a Barcelona.

- Des que vau començar a treballar i a reunir-vos, com ha evolucionat la lluita climàtica al vostre voltant?
El panorama ha canviat per complet des de l'any passat. Tant a nivell local com peninsular, la forma de lluita climàtica se centrava fins llavors en la incidència política. Ara se sap que, per molt necessària que sigui, no és suficient sense la pressió del carrer. I aquesta està creixent a gran velocitat, en part seguint al moviment de Greta Thunberg i la seva gran capacitat de traslladar la lluita al carrer amb mobilitzacions multitudinàries. Amb 100.000 persones a Barcelona a la manifestació del 27-S, per exemple. És per això que, al mateix temps que nosaltres, van sorgir a Barcelona ‘Fridays for Future’ i ‘Rebel·lió o Extinció’. Tots dos han posat sobre la taula, tant en el debat en els mitjans com en la negociació amb els polítics, la realitat de l'emergència climàtica. Tot això implica una acceleració, a la qual s'ha sumat la plataforma ‘2020 Rebelión por el Clima’ -ara ja integrant 20 entitats incloent Greenpeace- que sosté una escalada en la lluita en forma de 3 onades fins al 2020. Sense parlar de la COP25 que acaba d’aterrar a Madrid. Sabem que es tracta d'una marató i no una cursa de 5km, i això vol dir que, tot i que cada vegada som més, també cal cada vegada més gent donat el repte al qual ens enfrontem.

I davant d’aquesta situació, quines accions hi ha previstes per dur a terme pròximament?
Com a part de '2020 Rebelión por el Clima' estem organitzant-nos per la propera onada de mobilitzacions del gener, en aliança amb la diversitat de moviments pel clima. Continuem després de la primera onada que va tenir lloc a partir del 7-O a Madrid, amb la tallada del pont de Nuevos Ministerios i l’acampada a davant el Ministeri de Transició Ecològica. A banda, estem en contacte amb les organitzacions a nivell local i internacional per veure com evoluciona el moviment i ara sobretot per veure com els moviments climàtics ens organitzem per la COP25 a Madrid. Ens podeu seguir i estar al dia de les accions en les que participem a través de les xarxes socials o bé rebent la newsletter . Igualment, podeu venir a les reunions de benvinguda i formar part de Climacció!

Més informació: 

Facebook Climacció
Instagram Climacció

També et pot interessar