Jump to navigation
El Catalejo va començar fa vuit anys amb Alberto. Vanessa s’hi va incorporar el 2021. "Ens vam centrar sobretot en projectes amb infants i adolescents, sempre a partir de dinàmiques participatives relacionades amb la creació fotogràfica. Fa quatre anys, vam començar a conceptualitzar el projecte de memòria LGTBI." explica Roca. "De sobte, tenia moltes ganes d'anar als orígens del meu col·lectiu LGTBIQ+" afegeix. "Volia conèixer gent més gran que hagués viscut els moments d'alliberació del col·lectiu o també d'opressió. Perquè quan hi ha intents d'alliberació és perquè hi ha opressió. Hi ha sempre aquest binomi" diu Roca. "Les coses han canviat molt en política internacional, i per tant hem anat veient que aquesta revisió de la memòria històrica del col·lectiu LGTBIQ+ és molt important davant l'auge de l'extrema dreta al món" expliquen. "No estem tan lluny d'aquella repressió dels anys de la dictadura" afegeix Martín.
Històries molt fragmentades i memòries anònimes"S'han fet molts treballs de recuperació d'aquestes memòries, però estan bastant fragmentats. Per exemple, a Tarragona, la Gemma Polo; a la Garrotxa, a Lleida i sobretot a Barcelona. Hem anat trobant persones com bolets que han anat fent aquesta feina de forma voluntària, per amor a l'art" explica Vanessa. "Creiem que no hi ha tanta feina que englobi les diferents lluites locals" diuen els dos artistes. "Més enllà de les institucions que a Barcelona conserven la memòria a nosaltres ens han interessat memòries de persones anònimes o que en la seva època no van militar" expliquen. "Crec que a escala institucional, fa falta més feina de sistematitzar els arxius" relaten. "L'arxiu de Lloret de Mar creiem que és l'arxiu que més feina ha fet de recuperació de memòria històrica LGTBIQ+ a Catalunya i que creiem que no es coneix suficientment" diu Alberto. "És sorprenent que no hi hagi connexió entre els diferents arxius".
Alberto Martín i Vanessa Roca | Foto: CedidaMemòries en espais rurals"Hem anat estirant el fil amb l'ajuda de Roger Font, d'Okey Produccions, i hem anat descobrint moltes històries" explica Vanessa en referència a la recerca feta a les Terres de l'Ebre. "Hem fet un mapa de tots aquells llocs de la demarcació de Tarragona on tenia lloc una socialització LGTBIQ+, com zones de cruising o pisos on es feien reunions feministes" explica. "Veiem que a les Terres de l'Ebre hi havia més locals LGTBIQ+ que a Girona ciutat" continua Roca. "Per exemple, a Jesús hi havia el Broadway on havien passat coses increïbles" relata. "A la Cava estava Can Monells que era un senyor sevillà que feia transformisme i shows a la masia amb nits folklòriques" narra. "Un fet bastant interessant és que tots aquests llocs no eren exclusius del col·lectiu" explica Roca. "No crec que tinguessin aquesta sensació d'estar fent activisme, tot i que ho era" afegeix Martín. "També veiem que la vida nocturna i les dissidències es concentraven molt a les zones de costa, aprofitant el turisme i la nocturnitat, com per exemple, a Lloret de Mar o a Santa Cristina d'Aro, llocs on règim franquista era més permissiu".
La incomprensió de la lesbiana"La dona lesbiana en aquella època no s'entenia. Si ja no s'entenia que la dona pogués tenir la seva pròpia sexualitat, imagina't tenir sexualitat amb una altra dona" explica Roca. "Una de les trobades que ens van impactar més va ser una dona que ens va dir que les dones no tenien el dret ni d'estar a l'espai judicial, directament les tractaven de boges i les enviaven al manicomi. Allà les medicaven i les inhabilitaven" explica fent referència a aquest testimoni. "Hi ha moltes històries vinculades als electroxocs" precisa Roca. "Es va intentar oprimir el col·lectiu tant des de la medecina, com dels mitjans de comunicació" diu Roca. "També la religió va ser una eina de repressió molt gran" clou Martín.
La fotografia com a mètode"Venim del món de la fotografia" expliquen els dos. "Costa molt recuperar aquestes fotos, que eren fotografies quotidianes, que els mateixos protagonistes no els hi donaven valor" diuen. "Imatges d'una parella d'homes al camp amb una actitud afectuosa té un valor polític" relaten. "El primer que vam fer és anar a buscar aquestes fotografies que havien quedat ocultes als calaixos de cases i que per nosaltres tenien un valor col·lectiu, més enllà de la intimitat de les persones". A l'exposició al Mèdol s'hi afegeix la de la Sala Fènix de Barcelona. "En les diferents exposicions que hem fet hem inclòs aquestes fotografies, els mapes, els articles de premsa, reflexions manuscrites de les persones" diu Martín. "Els dos volem explorar altres formats com, per exemple, el fotollibre" comenta Vanessa. "Aquest projecte podria allargar-se fins a l'infinit, ara ens hem aturat una mica, perquè en dos anys hem fet quatre exposicions i portem molt desgast" conclouen.
Web El Catalejo
